dimarts, 30 de juny de 2009

La xispa de la vida...

video

Quan jo era petita, recordo una cançó, recordo el sabor de la coca-cola a l'estiu, recordo la xispa de la vida.

Avui m'ha caigut a les mans aquest vídeo, i com que les marietes ens acompanyen a molts i moltes en el camí de l'adopció, l'he volgut compartir amb vosaltres. També hi ha libèl·lules, papallones, i fins i tot els escarabats son bufons, jejeje...

El missatge obre la felicitat, ai... santa paciència, nosaltres estem "en ello", tard o d'hora l'obrirem, vindrà de la mà d'un viatge, d'un orfenat o casa d'acollida, gràcies a una manera que va estimar el nostre fill, fins el punt de fer-lo néixer, i tant valenta que ens el va donar, per donar-li una vida plena d'amor... D'això a moltes de nosaltres ens en sobra... un amor que no farà sinó omplir-nos de felicitat!!!!

Muaks

Un curtmetratge molt tendre

La llibertat quin bé més preuat...

video

i quina poca importància té per a massa gent...

Arriva el 15 i el 16 des de Bèlgica



La Noella ens ha enviat el 15è i 16è retallet.... Unes princeses granotes i un món amb nens i nenes... Ens han agradat moltíssim, el desitg... Una curta espera, Alegria, Felicita i Salut... Quina ilusió des de Belgica, que n'és de gran internet...


Merci Noella nous a enchantés!!!

dissabte, 27 de juny de 2009

Un troç de manta de les reines, pel nostre reietó



Com ja sabeu hem estat de relax... al racó més bonic del món (per nosaltres). Hem repetit als Terrats, perquè no hi varem estar de conya, hi varem estar genials... L'entorn, el menjar, la Glòria, en Koldo i les dues reines, la Muxu (a la foto amb en Denis) i la Betty (a la foto soleta)... i els vull dedicar el post només per ells... perquè si, perquè son únics, diferents, i ja esperen al petit@!!!

El seu troç de tela, és amb el que van fer uns llitets per les gossetes... i tant per ells com per nosaltres, sé que té un significat molt especial... El desig que siguem feliços i nosaltres ja ho som, perquè el fil vermell de la vida ens ha fet conèixe'ls i el temps i les xerrades estimar-los...


Moltes gràcies, petons i llepadetes... Fins aviat!!!

Més retallets i desitjos



La zebra de la Bea, ens diu en el 9è que totes les mamàs que participaran en la vànova et protegiran, quina sort petit@

Els Ossets de la Victoria i la Sofia ens desitgen salut, i una vida llarga i feliç... Son el número 10


La Ludy i el Angel, amb marietes, ens envien un firmament d'estels de tots colors... amb un poema que ens ha arribat al cor. 11!!! i la bústia encara en té més...


Un prat verd amb floretes, ens envia la Cris i en Fran, que a més de fer-ho sobre el color de l'esperança, ens lliguen el fil vermell. Ja en tenim 12!!!



La familia nombrosa de l'Andrea, que tallarà la seva colcha, ens envia el número 13, un toc dolç amb roses roses, i un missatge molt precís, VALOR, SERENITAT i SABIDURIA...


Moltíssimes gràcies a tots i totes, amb això correus segur que no patirà crisis... Quina il·lusió tornar de vacances i trobar la bústia plena...
Muaks


dilluns, 22 de juny de 2009

El valor d'uns pares... Un país per estimar...


En el procés tots i totes, hem sentit situacions dures, paraules no agradables d'escoltar, en el fons sabem que l'adopció no és un projecte humanitari, és un acte d'egoisme, volem ser pares!!!

Avui m'he quedat amb dues coses, i m'agradaria compartir...


Un és el cas d'Etiòpia, de fet és un país singular, els nens no son abandonats, sinó donats en adopció, per tant es pot tirar el fil i conèixer la seva història, saber qui van ser o son els seus pares... Quina valentia, la d'un pare, que agafa el seu nadó, en un farcellet, el porta a la casa d'acollida, sabent que ell no li pot oferir res més que amor, el dóna perquè l'estima amb bogeria, i vol per ell un futur, un món millor... uff....

L'altre serveix per tothom... quin país més altruista... deixa que marxin els nens i nenes sans, fora de les seves fronteres, en el país queden els nens i nenes malalts... I això és suficient motiu perquè jo estimi Mali, Bamako, i vulgui aprendre'n tot el que pugui i més...

Au, ja us deixo descansar, ara estaré dos dies out, sense cobertura, ni ordinador, m'emporto la meva llibreta de dibuixos, i us envio energia positiva, que el món on vivim, malgrat tot és meravellós...

Un petó enorme

Una mica d'astronomia





Apuntarlo en la Agenda, el calendario o donde sea,, vale la pena Dos Lunas en el CieloEl 27 de Agosto, a medianoche y 30 minutos, mirar al cieloEl planeta Marte será la estrella mas brillante en el cieloserá tan grande como la luna llenaMarte estará a 55,75 millones de kilómetros de la tierraNo os lo perdaisSerá como si la tierra tuviera dos lunasLa próxima vez que este acontecimiento se producirá, está previstopara el año 2.287
Compartir esta información. Nadie que esté vivo podrá volverlo a ver..... a no ser que te congelen....................
El cel, és una de les nostres aficcions preferides, a l'estiu no se'ns escapa ni una de les "plujes d'estels" d'agost... Per sort a Cardona, tenim poca contaminació llumínica, i sempre aprofitem, per anar amb amics, a fer un soparet al camp, i pensar en desitjos per l'any vinent...

I arriben més desitjos



El setè ve de la Carmen del País Basc, i m'ha fet especial il·lusió, perquè és la terra on viu la meva germaneta...



El vuitè ve de la Laura i en Manel, i han tingut el detallet de posar el nom del país del nostre peque...


Moltes gràcies a tots, no sabeu amb quina felicitat obro la bústia i espero al carter....


Musus bat, Molts petonets

Cami cap a Mali


Ara si el Kiko i jo escriguéssim a la vegada, tindríeu dues reunions diferents... jejeje

Jo soc optimista de mena, i en Kiko toca amb els peus a terra...

De fet avui ha estat la última reunió amb grup, amb una psicòloga, la que després farà el seguiment del petit@...

No ens han dit res en concret, ja sabeu que aquí no es mulla ningú... Però ens han deixat petites pistes...

Pels d'Etiopia, la crisi també ha arribat a aquest país i els estan arribant més nens que mai, molt petitons, i això els ha permès alleugerir una mica el procés.

Pels de Mali, no hi ha hagut la terrible comissió d'abril, però a compte del "cupo", els estan deixant tramitar expedient, de moment 10... i esperen noves propostes, de totes maneres fins al setembre ens han dit que no esperem notícies...

Les parelles que estan més o menys com nosaltres conten viatjar aquest any... Ui ui ui... i la habitació sense fer, jejeje (jo treballo en una botiga de mobles, ja em veig demanant favors, jajaja).

Res que no ens han dit res en concret, però per la cara de la psicòloga, i la de la Pilar, la cosa va anant... amb pas de formigueta, però va anant...

diumenge, 21 de juny de 2009

Demà reunió...


Estic de vacances,

I en molt de temps, son les primeres, suposo que el vertigen en té part de culpa, doncs al que anava son les primeres que necessito relax, llegiré en Larsson, que també em ve de gust sortir del tema adopció, us faré molts dibuixos, i marxaré de passeig per terres gironines, cap a la terra de mon pare...
Son passades la 1, i no tinc, son fa temps que no estem en Kiko i jo seguts al sofà mirant res a la tele, llegint, escoltant música, i en plena forma, sense presses pel demà, la setmana passada no compte jo era un coixí més del sofà... jejeje...
Ara ja només seria perfecte amb una tormenta elèctrica, i des del llit veure aquesta imatge una altre vegada, i que en Denis no plores, està ben enamorat, jajaja..., i espantat dels petards!!!
Aquests 4 dies de feina m'han donat més ganes de estar activada, ja ho diu la Bet que ens hem de posar en forma..., anava que m'arrosegava, jo que generalment soc hiperactiva, uf... Potser és la calor, jo soc de fred...
Bé demà espero donar-vos noticietes de Mali, a veure que ens diuen, i res més que entre Susqueda, i Sant Joan, suposo que estarem uns dies off..., amb un ritme més baix de post...

Molts petons, i fins després... que tingueu una bona setmana totes...
Ja sé que en Bush no hi és, però la crua realitat mundial continua sent la mateixa...
La cançó preciosa...

Muaks, i bona nit...

divendres, 19 de juny de 2009

No podia no dedicar-li un post

Tu regarderas, la nuit, les étoiles. C'est trop petit chez moi pour que je te montre où se trouve la mienne. c'ést mieux comme ça. Mon étoile, ça sera pour toi une des étoiles. Alors, toutes les étoiles, tu aimeras les regarder... Elles seront toutes tes amies. Et puis je vais te faire un cadeau...

Il rit encore...

Quand tu regarderas le ciel, la nuit, puisque l'habiterai dans l'une d'elles, puisque je rirari dans l'une d'elles, alors ce sera pour toi comme si riaient toutes les étoiles. Tu auras, toi , des étoiles qui savent rire!...
Et il rit encore.
Et quand tu seras consolé (on se console toujours) tu seras content de m'avoir connu. Tu seras toujours mon ami. Tu auras envie de rire avec moi. Et tu ouvriras parfors ta fenêtre, comme ça, pour les plaisir... Et tes amis seront bien étonnés de te voir rire en regardant le ciel. Alors tu leur diras: "Oui, les étoiles, ça me fait toujours ries!". Et ils te croiront fou. Je t'aurai joué un bien vilan tour...

Jusqu'à demain

Avui he vist un angelet

La Beni, ja ha signat
Dimarts va fer els 3 anys des de que va tirar la solicitud a la Gene... i avui a les 11 ha signat l'assignació... Li han donat un foto del (no sé si ho escriuré bé?) Ybelt i és molt petitó i bonic, té 4 mesos i un pes molt just per l'edat, cosa no gens estranya, una mirada desperta, i la meva amiga, després d'una dura i llarga adopció torna a ser mare...
Ens hem abraçat com dues figues-flors, plorant d'alegria, he imaginat el meu moment, i he vist la llum, un dia companyes, també tindrem la nostra estrelleta en braços, i aquest dia, tard o d'hora arribarà...

Estic molt contenta, i avui tot son flors i violes...
El mareig ha tornat, però i què... estic enmig del camí...
Petons,

dijous, 18 de juny de 2009

Assignació a Etiopia

Avui he tingut una molt bona noticia...
Una amiga de Cardona, que està també amb IPI, i portava ja tres anys des de que va signar per anar a Etiopia... Demà signa assignació....
Us ho dic per totes aquestes companyes que esteu pendent de Etiopia, la cosa va lenta però avança, demà mateix quan hagi parlat amb ella us explico alguna coseta més...

Petonets, i bona nit...
Ja heu vist que avui no hi ha dibuix, però ja estic en mitja forma, i he començat a treballar, i ho he fet al completo, després de la feina, he hagut d'assistir a una junta de la societat gastronòmica a la que pertanyem... ufff... per què no faig les coses a poc a poc... demà...

Dibuix i altres cosetes....
Muaks

El 6è


Ve de Santpedor...

Ens parla del cocodril i el seu canvi en la pell...

Per ser orgullòs i presumit es va transfomar

en un rèptil de pell arrugada i seca...

I només ens ensenya els ulls i les narius...


Jejeje, vaja vaja amb el cocodril



moltes gràcies!!!

dimecres, 17 de juny de 2009

El temible C.I.


Nosaltres ara farà un any que saviem de paraula, que el nostre informe seria favorable, només la Generalitat el podia tombar, cosa molt improbable, ja que segons la fundació on ho varem fer, no ho feien mai...

Quan ens ho van comentar, ho vaig trobar horrorós, que la Generalitat, sense haver-nos vist, sense cap xerrada, podia decidir si érem idonis o no...

No és prou tràngol arribar a l'adopció sovint, perquè la naturalesa t'ha fet seguir, aquest tan anomenat fil vermell, com a clau per ser pares. Després del dol i la reconstrucció com a dones, que moltes hem de fer. No és prou dur com perquè algú et digui ets o no idònia.

I jo em demano si als pares quan es queden embarassats, se'ls demanés si seran bons o mals pares, aprovarien al 100%?.

Per això em sento orgullosa del meu C.I. perquè puc amb això i amb tot el que se'm posi per davant, si més no posaré tota la carn al foc per intentar-ho...

A més això del C.I. és una mica absurd, vas amb por, pel que puguis dir, per com et poden interpretar, la visita a casa, amb una casa, neta, endreçada i perfecte...

Mira nosaltres varem anar de cara, varem plorar en les entrevistes, i avui soc una C.I. orgullosa, com deien ahir uns companys de camí, la Silvia i en Mario, ens hem de sentir bé i en pau!!!


I arriba el 4r i el 5è




Això rutlla, avui de dos en dos...

Aquesta princeseta tan bonica ve de la Mònica i en David, i el conte no m'ha agradat...
M'HA ENCANTAT, la bellesa sempre és en el interior, i sovint coses molt tristes ens fan plorar i a la vegada feliços, no????
Moltes gràcies...

La Granota (o és una dragonet???) ve d'en Miquel i la Núria, i és super refrescant!!! parla de que els nens tenen un sisè sentit, saben quan se'ls estima, i de gran aquesta innocència i puresa es perd... per això m'agrada Peter Pan
Moltíssimes gràcies...


Petons a tots 4 muaks.... ah i la llepadeta d'en Denis, us ho prometo amb cada carta - desig, udola es posa content i remena la cua, jajaja... a veure amb el peque què farà...

Jo vull un món millor pel meu peque

De sempre m'han encantat els ossos polars, i el seu declivi em fa plorar, com moltíssimes de les coses que avui passen al nostre voltant...

Jo vull que el meu petit@ pugui veure els reportatges dels magnífics ossos blancs, sense que només siguin animals de zoològic...

Per tant una llenço un llança, perquè entre les mil i unes coses que els haurem d'ensenyar, els ensenyem també a cuidar el planeta on vivim, segur que entre tots i totes ho aconseguirem...

Bon dia a tots i totes Muaks...

Marta

video

dimarts, 16 de juny de 2009

Avui va de dofins





video



Avui la cosa va d'aigua... com que el vèrtig ha passat d'anar per helicòpter a anar en vaixell... Aquí us deixo un dofí molt juganer, jejeje...



Muaks

De Tarragona ens arriba el tercer

La felicitat no s'adquireix, no rau en les aparences, cadascú de nosaltres la construeix en cada instant de la seva vida amb el cor...
Vella dogó


Mireu quants colors... ja tenim el tercer!!!
I ens ve de la ma de la Victòria
Moltes gràcies...


Muaks

dilluns, 15 de juny de 2009

Planeta blau i meravellòs

A vegades el dia no somriu, tinc un d'aquells dies, que em recorda que no soc una mare de les que diuen "normals".
Dies que desitjaries tenir noticies de la IPI, ni que tan sols fos per dir que la família n.1 ja ha estat assignada...
Però llavors, mires el correu i veus que hi ha un mail, que s'ha emocionat del teu desig, i penses, en el fons seré la mare més afortunada del món, i això amigues meves... només ho enteneu vosaltres...
Algun dia el nostre petitó o petitona, veurà en nosaltres una llar, ens agafarà la ma, i sentirem dels seus dolços llavis la paraula mare...
Llavors, a la nit, li explicarem contes, que ens hem anat recomanant, contes que tenim a la memòria, i li explicarem com de meravellós és aquest planeta on ens ha tocat viure... ens ha regalat la vida, i ara ens ha permès tenir un fill... hi ha quelcom més important al món???
Me l'ha regalat la meva germana, i el vèrtig m'ha fet una mala passada però val la pena...

Petons, video

diumenge, 14 de juny de 2009

Leprechaun o Mainairó

No crec que calgui que us expliqui el significat... però els homes... uff...

No és que plogui sobre Àfrica, ni que falti una bruixa que es pentini...

És que desitjo que plogui i faci sol i que surti l'Arc de Sant Marti, i un follet de la sort ens porti sort a tots... (La Bet ja en té un troçet), i perquè totes el tingueu... aquí us el penjo, espero que us agradi...

Un petó

Marta i el meu leprechaud...

Tarda de relax i manualitats




En Kiko i en Denis a la tumbona, i jo fen dibuixos, quina calor...


A veure si el tinc a punt per avui...




Petonets, i que comenceu bé la setmana...

dissabte, 13 de juny de 2009

Un far cap a tu

Dorm petit, fora és negre nit, dorm tranquil...
Els teus pares, han deixat la porta oberta per quan vulguis i puguis venir...
Hem encès la llum del far que t'il·luminarà el camí...
Una llum alimentada per amics, familiars i companys de camí...
No importa el temps que triguis, ni lo lluny que estiguis, nosaltres esperarem aquí...
Passant el temps i les hores, però a punt perquè formis part del nostre destí...
Quan arribis a casa nostra, il·luminarem el cartell de la porta...
Serem una família... el pare, la mare, i el més petit... el tresor que més ens importa...



Un regalet pel cap de setmana...


Un petó

divendres, 12 de juny de 2009

Matant el temps i creant...


Aquest és l'espai amb el que em connecto amb tots vosaltres, bé... no tant endreçat, jejeje...

I aquí dia a dia, passo el vèrtigen, i vaig dibuixant, i vaig escribint desitjos, i escoltant música, entre vol i vol...



Bon divendres !!!

El segon



Arriba en mà des de Lasarte-Orio, on la meva germaneta de l'ànima ha marxat a viure... El troçet és especial, un mocador de unes festes on va anar per primera vegada amb l'Alberto OSO HONDO...

dijous, 11 de juny de 2009

Jan


Jo no acostumo a penjar fotos de nens que son del meu entorn, no sé per quin motiu, i avui no he tingut temps de fer dibuix, he estat tallant troçets de roba i marejadeta...

Bé doncs us volia fer un dibuix d'una anècdota del meu nebot més petit, en Jan, també és el més dolent, però sempre fa les coses de cara i no s'amaga, és també el més sensible, i el més carinyòs...

Fa uns dies a la seva escola els parlaven del tercer món, i ell va i fa callar la mestre (una vegada ja ho havia fet amb el conte de la caputxeta, fent callar a la mestre d'una manera no molt agradable, perquè segons ell deia una mentida, els llops no parlaven ni es menjaven a les persones)... Va que marxo pels cerros de Úbeda, doncs li diu tan panxo a la senyoreta...


Senyu, senyu, que jo soc molt bo i en tindré un d'aquests a casa meva, bé de veritat els que son boníssims son la Tata (jo) i el Kiko, i tindrà molta sort perquè només arribar d'Àfrica ja tindrà gos, i jo l'estimaré tant, que seré el seu guardaespatlles, i me'l portaré a casa, i a pescar, i a tot... perquè serà el meu cosinet...

I ja que parlem d'aquests nens em pots dir on cau Mali exactament, i si tardaran molt el Kiko i la Tata en arribar-hi?, perquè potser el meu pare els pot deixar el cotxe nou perquè hi arribin abans...

La profe va flipar, no sabia si s'ho havia de creure o no, així que va cridar a la meva cunyada, i si si, quan ho va confirmar els va explicar a la resta de la classe, i clar en Jan va quedar com un súper hèroe, jajaja... i ell més feliç que un gínjol...


Petonets, i bona nit

dimecres, 10 de juny de 2009

un altre dibuixet





Ja dic jo que necessito treballar...

El primer troçet de Cel ve de Girona


No sabeu quina il·lusió m'ha fet veure una carta a dins la bústia, és de la Bet i en Marc, dos futurs pares d'un nen@ de Mali, Com nosaltres!!!
Ens parlen dels estels... quina cosa tan bonica i fantàstica, que acompanyen els nostres anhels, desitjos, i vigilen els nostres somnis...
Un petó saladet, seguirem en contacte...


22 de juny



Encara falten molt dies...

En Kiko, en Denis i jo tenim planejades unes mini vacances a Susqueda, a un paratge ideal per desconnectar de tot... És una casa rural http://www.elsterrats.com/, que és ideal, la Glòria i en Koldo et fan sentir com a casa teva, i en Denis és el rei entre les seves dues gossetes...

Però abans de marxar... el dilluns tenim una REUNIÓ SOBRE MALI A IPI, a veure que ens expliquen, jo no sé si el meu vèrtigen és culpa de l'estrès i nervis, de veure que ens explicara la Pilar (Bet tu que viatjaràs a Mali t'informaré de primera mà)...

Així que au a aguantar una setmaneta més...

I ara cap al metge a veure si em vol firmar l'alta...

Petons...

dimarts, 9 de juny de 2009

Conte Nigerià

Per què el Sol i la Lluna viuen al cel...

Us heu demanat alguna vegada per què la Lluna i el Sol viuen al ce?. Fa molts anys això no era així. Eren un matrimoni feliç que vivia a la Terra, on tenien molts amics, com l'Aigua. Sempre anaven a visitar-la, al menys un cop per setmana. S'explicaven un munt de coses i reien molt. Un dia, en tornar d'una d'aquestes visites, la Lluna li va dir al Sol:
-T'has donat compte? Nosaltres sempre anem a visitar a l'Aigua, però ella no ha vingut mai a casa nostre. I això que l'hem invitada un munt de vegades. No et sembla estrany?
-Tens raó, no ho havia pensat mai. Demà aniré a veure-la i li diré que vingui a sopar la setmana vinent. A veure que em diu...
I així ho va fer.
-Hola Aigua! Vinc a convidar-te a sopar a casa la propera setmana, el dia que tu vulguis.
-Gràcies Sol, però no puc acceptar la teva invitació. Em fa por que si vinc, inundaré la teva casa.
Amb tots els animals i plantes que porto dins meu, ocupo molt d'espai jo!
-No ho havia pensat mai, però tens raó - li va dir el Sol- Saps què farem?. Posposarem el sopar
per un altre dia, més endavant, i així faré construir una cas molt i molt gran perquè puguis
venir.
-Com vulguis, però tingues en compte que ha de ser molt, molt gran, perquè sinó no hi cabré!
-No t'amoinïs. Ja m'ocuparé de que sigui suficientment gran. Fins aviat!

El Sol va tornar a casa seva, i li va explicar tot a la Lluna, a qui també li va semblar una bona idea, i es van posar a construir la nova casa. Van tardar molt en tenir-la llesta. Cada vegada que una paret ja era suficientment alta i ample, pensaven en la seva amiga Aigua i tot el que portava amb ella, i decidien ampliar la encara una mica més.

Van estar així durant pràcticament un any, però l'esforç va valer la pena, per fi havien acabat la casa. El sostre era tan alt, que ni tan sols es veia, i per anar d'una punta a l'altre tardaven 5 dies. Estaven molt orgullosos del seu treball, i van anar a buscar a l'Aigua per invitar-la a sopar aquella mateixa nit.

Quan els va veure arribar, es va posar molt contenta.
-Estimats amics, quan de temps sense veure us, començava a pensar que us havíeu ofès per la
meva negativa de venir a sopar amb vosaltres, i que ja no volien saber res de mi
-Tot el contrari - li va dir la Lluna - Teníem tantes ganes que poguessis venir a casa, que hem
passat tot aquest temps fent una casa més gran. Ja la tenim a punt, i ens agradaria que
vinguessis avui a sopar per estrenar-la
-Em faria molta il·lusió, però esteu segurs que és el suficientment gran per mi?
-Per suposat - li val dir el Sol - pots portar a qui vulguis, ja veuràs com t'agradarà.
-D'acord, deixeu que m'arregli una mica i vindré a visitar-vos.

El Sol i la Lluna van tornar a casa, contents que la seva amiga hagués acceptat la invitació. Estaven acabant els últims preparatius, quan algú va trucar a la porta.
-Amics ja soc aquí, puc passar?
-Per descomptat, endavant!. Com si estiguessis a casa teva.

I l'Aigua va entrar. De fet, només va començar a entrar. Era molt prudent, i quan va veure que la casa era plena fins la meitat de peixos, taurons, algues i estrelles els va demanar als seus amics si podia continuar passant

-Clar! - li va dir el Sol amb l'aigua fins la cintura - Encara queda molt espai
I l'Aigua va continuar entrant. Quan ja cobria 3/4 parts de la casa, va tornar a demanar si podia seguir entrant.
-Que si, que si! - li va dir de nou el Sol, amb l'aigua per les espatlles.

-Estàs segur? - li va dir l'Aigua - Pensa que no he entrat encara del tot

-Endavant!

I l'Aigua li va fer cas, va anar entrant fins que va veure que arribava al sostre.

-Amics meus, què he de fer ara? encara no estic completament dins. Sol! Lluna! On sou?

Però el Sol i la Lluna no podien contestar, havien estat a punt d'ofegar-se, i per evitar-ho no van tenir cap altre remei que pujar fins el Cel, on encara viuen.



aquest conte, juntament amb d'altres, venia amb un llibre d'en Dominque Lapierre, un arco iris en la noche...

Jo el vaig trobar molt dolç, espero que també us agradi.

Vèrtig


Estic des de divendres a casa amb un vèrtig terrible, i entre vol d'helicòpter i un altre, m'he inspirat... i vull compartir un petit dibuix amb tots els que teniu un lligam amb el continent africà...

dilluns, 8 de juny de 2009

Avui plou


Uff... quan parlen de la muntanya russa de l'adopció em sembla que no hi ha millor manera de descriure el que moltes parelles vivim...

Fer aquest blog m'ha ajudat a tenir una via d'escape, i connectar amb molts "papis" que compartiran amb nosaltres el rol de tenir un fill amb una mare biològica... Un repte molt difícil de copsar per aquell que no ho viu amb la seva carn...

Avui llegint en un blog d'una noia de Sevilla, no he pogut evitar que em caiguessin torrents de llàgrimes, el díficil pas de decidir adoptar, el més difícil camí del CI, el pesat tràngol de l'expedient... i la espera... desesperant de no tenir notícies... de tenir un embaràs, com ho diríem, un embaràs logístic amb data d'inici però i el final...

El que a mi m'animen son els missatges d'amics, coneguts, familiars, i tots aquest companys de experiència, la il·lusió que ens uneix, els temors i les ganes de tenir al braços els nostres estimats angelets...
Però per molt optimista que vulgui ser, no tots els dies son serens i clars, hi ha tormentes, i dies grisos, dies que surt l'arc de Sant Martí, i dies en els que no voldries sortir del llit...

diumenge, 7 de juny de 2009

Torres de Beà


Ara farà un any que estàvem dels nervis... immersos en el procés de CI, i ara ja amb els papers a Bamako sembla tan lluny.

Per tots aquells que estigueu en mig de les entrevistes, us donaré un consell... Seguiu el vostre instint, el vostre cor, mostreu-vos tal com sou i tot anirà endavant...

Bona sort

He Copiat un article sobre Afrol News... Visca el Barça


De sempre no sé per quin carai de motiu, la meva història amb el Kiko ha anat íntimament lligada amb les grans gestes del BARÇA, però el lligam amb el país del nostre futur fill era ja demanar massa. Com a culé que soc mai he volgut que el Barça portés propaganda a la samarreta, en posar el logo de UNICEF, no només no em va importar sinó que em va sembla fantàstic, però que treballin activament a Bamako... és la cirereta del pastís en la nostra història particular..

Aquí teniu l'article, de fet de tant en tan us recomano entrar a :




"25 de Marzo - La Fundación FC Barcelona abrió el martes las puertas de un nuevo centro solidario en Bamako, la capital de Malí, para apoyar a un centenar de menores en situación de vulnerabilidad.
El centro en Malí apoyará a casi un centenar de niños y niñas entre 7 y 16 años en situación de vulnerabilidad del barrio de Téléphone Sans Fil de Bamako. Con más de 12.500 m², se convierte en el mayor centro de esta red y está concebido no sólo como centro de refuerzo escolar, ayuda psicosocial, sanitaria y nutricional, sino también como escuela pública del barrio, hasta ahora inexistente en la zona. La comitiva barcelonesa que acudió a la inauguración del centro estuvo encabezada por el presidente Joan Laporta, a quien le acompañaron el jugador Seydou Keita, el director general corporativo Joan Oliver y la directora general de la Fundación FC Barcelona, Marta Segú.Este centro cuenta con el apoyo de las organizaciones Mutuelle Benkan y Enda Tiers-Monde como entidades coejecutoras, además de la Agencia Española de Cooperación Internacional y Desarrollo (AECID) y de la Fundación Polaris Word.También ha participado, como entidad colaboradora, el Ayuntamiento de la Commune II de Bamako. La inversión realizada por la Fundación FC Barcelona en este proyecto ha sido de 247.000 euros. Coincidiendo con la inauguración del nuevo centro en Malí, la asociación Malaria No More hizo entrega de 2.000 mosquiteras a la Fundación FC Barcelona para combatir esta enfermedad en la zona, fruto del acuerdo firmado el pasado mes de agosto entre las dos entidades. "
Por staff writer

Instruccions de la manta


La tela que s'envia ha de ser de 25x25, preferiblement de cotó. Si feu una mica el xafarder pels blogs d'adopció, veureu mostres...

S'acompanya la tela, amb una tarja, amb una petita mostra de la tela, i amb un desig pel nadó que ha de venir...

Us esperem...

dijous, 4 de juny de 2009

Unes imatges del país del nostre angelet
http//www.youtube.com/watch?v=SdvLMDAx3cY

Una manta especial,


Diu la vella i bella, tradició xinesa, que una emperatriu no podia concebir, quan va conseguir el seu tresor va voler-ho protegir de tots els mals del món.

Per això va brodar una manta amb desitjos de protecció pel nadó. Aquesta manta era el recull dels caps de les diferents "tribus" i era el símbol màgic de protecció, i passaria de generació en generació.

Avui en dia els pares i mares reben un trosset de tela que servirà per fer la manta, aquest trocet s'acompanya amb una tarja amb un desig. La tarja ha de portar una mostra de la tela, perquè així puguis saber cada troç quin desig té.

Vaig enviar el meu primer trocet a la Bet de Girona, i després de copsar l'alegria, em sembla que nosaltres també ens tirarem a la piscina, així que aquí va el meu mail...


Espero els vostres misatges, i ara mateix vaig a buscar per enviar moltes mostres i desitjos a tots els que esteu com nosaltres inmersos en aquest meravellòs viatge.

Llibre sobre el camí de l'adopció


Quan l'estiu passat, ara farà més o menys un any... estàvem immersos en el C.I. vaig tenir una idea...

Les meves amigues mares, sobretot una d'elles, havien fet uns llibres preciosos sobre els seus fills i filles, amb ecogràfies, records, etc...

Jo volia fer una història, la nostra és ben diferent, volia tenir un conte, on el meu fill pugui buscar el seu orígen, el perquè és i serà un nen tan desitjat.

Una companya de camí em va recomanar un llibre... Esta es nuestra historia de ediciones SM de Ana Berasategui i Blanca Bengoechea, és ideal per les que no tenim gaire temps, és una plantilla genial per copsar el nostre camí fins al nostre angelet.

dimarts, 2 de juny de 2009

Pas a pas

Mirant i remirant...
He descobert un munt de blogs sobre adopcions, i la veritat és que no ens ho haviem plantejat... però si serà una manera ben maca de portar un dietari de la nostra aventura particular, i compartir amb moltíssima gent que com nosaltres, estan a l'espera d'un vol que ens porti a reunir-nos amb aquells nens i nenes que passaran a formar part de la nostra família...