La Vanguardia...

M'han publicat la carta a La Vanguardia, us deixo l'enllaç...
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090730/53755830242.html
Ja podeu fer comentaris...

Veto a Telecinco

Aquesta nit he tingut insomni... La causa el programa Factor ADN... Em sembla vergonyòs que amb tot el que hem de passar pel camí a ser mares, i del que haurem de viure un cop tinguem els nostres fills entre braços... Que la tele a sobre aprofiti per fer un programa sensacionalista, l'adopció la cerca de la història dels nens i nenes adoptants, em sembla que ja n'hi ha prou...

Mireu ahir veia amb estupor, que una mare matava el seu nadó de mesos, perquè sentia veus, veia fa poc una mare que oblidava al seu fill a dins del cotxe... i jo he hagut de passar pel C.I.

Sabeu avui més que ahir, em sento mare, i orgullosa de ser mare adoptant, i haver de passar pel tràngul d'explicar al meu fill o filla que no soc la seva única mare... perqué sé que no estic sola en aquest camí, i que quan el meu peque em digui mama... ufffff... VALDRÀ TOT L'OR DEL MON...

Us adjunto la carta que he dirigit a La Vanguardia...

Muaks

"Como futura mamá adoptiva, ayer vi con asombro el programa Factor ADN, y quedé totalmente indignada.
Como futura mamá adoptiva, he tenido que pasar junto a mi marido una serie de evaluaciones, para que nos dijeran si éramos idóneos o no como padres. Cada día después de leer la sección de sucesos, estoy más convencida que estas evaluaciones, estarían muy bien también en padres biológicos.
Como futura mamá adoptiva, sé que tengo que ir con la verdad por delante, que mi hijo o hija, debe saber que es adoptado, que debo acompañarle en la búsqueda de su pasado e historia, que tengo que decirle todo lo que sepa de su vida antes de nosotros... Pero hay dos motivos que no deben anunciarse... y ayer este programa no los tuvo en cuenta.
Un niño o niña abandonado, tiene el handicap que antes no hay nada, tiene que llenar un vacío, tiene que apegarse a nosotros y nosotros a ellos, debe saber que su mamá biológica lo quiso tanto que le hizo nacer, no debe saber nunca que es fruto ni del incesto ni de una violación... Eso nos dijeron los psicólogos que nos ayudan en el proceso de ser pares adoptivos...
Quizás yo esté muy sensible con el tema, es evidente que me toca muy de cerca, pero tenemos que mirar un poco hacia los sentimientos, para no provocar males psicológicos muy difíciles de superar, la tele a cualquier precio, tiene que acabar!!!, abogo por una televisión de entretenimiento, cultural, y con respeto a los sentimientos de las personas, no una tele escandalosa, espectacular, que busca la audiencia a través de las desgracias ajenas que además no aportan ningún valor, ni beneficio al ser humano.
La verdad es que ya nunca he sido amante de los programas de sucesos, de sorpresas, esos que hacen carnaza de las historias de nuestros vecinos sensacionalistas, pero ayer… hubo una niña que supo que había sido arrancada de los brazos de su madre, y que su concepción fue de un abuso… y yo me pregunto qué repercusión tendrá en esa niña saber su historia al 100 %, y en medio de un plató de televisión, la hará más feliz… si todo va bien deberá también, si quiere tener relación con su madre biológica, pasar por un proceso de adopción y apego…"

Mare

Avui he buscat al diccionari la paraula mare...

[s. XIII; del ll. mater, -tris, íd.]

f 1 1 Dona o femella que ha tingut un fill o uns quants, especialment respecte a aquests.
2 [ usat sovint adjectivalment ] fig Nom aplicat a certs fenòmens col·lectius, certes institucions,
etc., que hom considera fonamentals per a l'existència humana. La mare pàtria. La terra és la
nostra mare comuna.
3 CATOL Títol donat a certes religioses. La mare abadessa, priora, superiora.
4 abella mare APIC Abella reina.
5 ai, mare! Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc.
6 mare adoptiva p ext Dona que ha adoptat un fill.
7 Mare de Déu CRIST Títol més antic donat a Maria, mare de Jesús, que sol anar acompanyat
de diverses adjectivacions o advocacions. La Mare de Déu d'Agost, de Setembre. La Mare de
Déu del Roser. La Mare de Déu de Montserrat.
8 mare de llet p ext Dida.
9 mare política Sogra.
10 reina mare Mare del rei regnant.

Jo seré el número 6, però mare davant de tot, o sigui dona que hauré tingut un fill, no l'hauré parit, però ja el sento meu... fa molt de temps que és present en els meus pensament, fa molts dies que és en els meus sentiments, fa mesos que el pateixo...
No seré mare de segona, des del mateix moment en que el tingui entre els meus braços, serà el meu fill, la cosa més important del món, serà el meu cor, serà la meva llum, la meva il·lusió, la meva sort...
I tindré el plaer de dir-li que en el seu dia, ell va tenir una altre mare, que el va estimar el suficient com per dur-lo al món... i llavors esperaré pacient, d'això ja en tinc Matricula... esperaré pacient el moment més feliç de la meva vida... quan dels seus llavis surti la paraula que avui he buscat... MARE

La xispa de la vida...

Quan jo era petita, recordo una cançó, recordo el sabor de la coca-cola a l'estiu, recordo la xispa de la vida.

Avui m'ha caigut a les mans aquest vídeo, i com que les marietes ens acompanyen a molts i moltes en el camí de l'adopció, l'he volgut compartir amb vosaltres. També hi ha libèl·lules, papallones, i fins i tot els escarabats son bufons, jejeje...

El missatge obre la felicitat, ai... santa paciència, nosaltres estem "en ello", tard o d'hora l'obrirem, vindrà de la mà d'un viatge, d'un orfenat o casa d'acollida, gràcies a una manera que va estimar el nostre fill, fins el punt de fer-lo néixer, i tant valenta que ens el va donar, per donar-li una vida plena d'amor... D'això a moltes de nosaltres ens en sobra... un amor que no farà sinó omplir-nos de felicitat!!!!

Muaks

Avui plou

Uff... quan parlen de la muntanya russa de l'adopció em sembla que no hi ha millor manera de descriure el que moltes parelles vivim...

Fer aquest blog m'ha ajudat a tenir una via d'escape, i connectar amb molts "papis" que compartiran amb nosaltres el rol de tenir un fill amb una mare biològica... Un repte molt difícil de copsar per aquell que no ho viu amb la seva carn...

Avui llegint en un blog d'una noia de Sevilla, no he pogut evitar que em caiguessin torrents de llàgrimes, el díficil pas de decidir adoptar, el més difícil camí del CI, el pesat tràngol de l'expedient... i la espera... desesperant de no tenir notícies... de tenir un embaràs, com ho diríem, un embaràs logístic amb data d'inici però i el final...

El que a mi m'animen son els missatges d'amics, coneguts, familiars, i tots aquest companys de experiència, la il·lusió que ens uneix, els temors i les ganes de tenir al braços els nostres estimats angelets...

Però per molt optimista que vulgui ser, no tots els dies son serens i clars, hi ha tormentes, i dies grisos, dies que surt l'arc de Sant Martí, i dies en els que no voldries sortir del llit...