Nosaltres ara farà un any que saviem de paraula, que el nostre informe seria favorable, només la Generalitat el podia tombar, cosa molt improbable, ja que segons la fundació on ho varem fer, no ho feien mai...
Quan ens ho van comentar, ho vaig trobar horrorós, que la Generalitat, sense haver-nos vist, sense cap xerrada, podia decidir si érem idonis o no...
No és prou tràngol arribar a l'adopció sovint, perquè la naturalesa t'ha fet seguir, aquest tan anomenat fil vermell, com a clau per ser pares. Després del dol i la reconstrucció com a dones, que moltes hem de fer. No és prou dur com perquè algú et digui ets o no idònia.
I jo em demano si als pares quan es queden embarassats, se'ls demanés si seran bons o mals pares, aprovarien al 100%?.
Per això em sento orgullosa del meu C.I. perquè puc amb això i amb tot el que se'm posi per davant, si més no posaré tota la carn al foc per intentar-ho...
A més això del C.I. és una mica absurd, vas amb por, pel que puguis dir, per com et poden interpretar, la visita a casa, amb una casa, neta, endreçada i perfecte...
Mira nosaltres varem anar de cara, varem plorar en les entrevistes, i avui soc una C.I. orgullosa, com deien ahir uns companys de camí, la Silvia i en Mario, ens hem de sentir bé i en pau!!!
