arriba l´últim dia i hem de marxar

I quantes vegades hem somniat arribar a casa amb el petit... Quantes vegades hem desitjat el moment més preuat de posar-lo al seu llitet... Passar el vol el més ràpid possible... i és avui!!!

Ens llevem amb més nervis que mai... paperassa, no s'acaba mai... més donatius, això tampoc s'acaba mai...

Taxis amunt i avall, últimes compres per tenir records de Mali, el país d'en Madou, el meu petit tresor... i orfenat... Comiats i comiats, el de Vitru tant emotiu i especial, les llàgrimes ens fan un nus a l'estòmac que ens fan arribar un dubte que no imaginàvem tenir mai... Estem fent bé portant en Madou a Cardona?, el farem feliç?, en un món on la abundància pot ser fins i tot excessiva i dolenta. Ens entendrà i acceptarà que l'apartem del seu petit món???...

Els dubtes ens envaeixen, la nit arriba i l'avió s'enlaire Europa ens espera...

En arribar a Barcelona el castell de cartes es desmorona, les llàgrimes fruit dels nervis i la incertesa afloren sense parar... i ho faran durant moltes nits després de l'arribada... En Kiko s'abraça a la seva germana, jo al vespre amb la Pili... i sé que només la família del cor ens entén, i sé que vosaltres un dia entendreu i sentireu el mateix.... En Madou és a casa, enmig de desconeguts, amb un idioma que aprèn a passes de gegant, amb menjar sempre a taula, amb roba nova i joguines... amb un pare i una mare que estan morts de por i amor!!!

La reacció amb en Denis terrible, el pobre amb ganes de jugar amb el nen, en Madou li té pànic... Això era l'últim que esperàvem, però tothom ens diu paciència... I aquesta després de quasi dos anys sembla que s'esgota, com ho estem nosaltres, esgotats... no us imagineu fins a quin punt...

Per sort amb la gent en Madou és alegre, sociable, i carinyòs, ara tenim una altre batalla ha de descobrir que el seu món és casa nostre, que no té a la Koro com a companya sinó en Denis, ha de comprendre que el menjar no s'acaba i que l'estimem tant....

Voldria...

No sé com explicar aquest sentiment... Per començar, recordo el meu primer post... Recordo quan vaig començar a descobrir-vos, com plorava i em veia reflectida en molts dels vostres sentiments, en moltes de les vostres emocions, reia amb alguns post, i passava acompanyada, amb futures Super mamàs!!!, l'espera del que jo anomenava el meu àngel, el meu peque...

Avui a 16 dies vista, voldria... voldria contagiar-vos les meves papallones, voldria que estiguéssiu com jo, voldria que passéssiu com jo el millor Nadal de la vida...

No crec que ningú més que vosaltres pugui comprendre les emocions, i no sabeu que "bledes" que us tornareu, però la sensació és la millor del món, i vull compartir-la amb vosaltres, companyes de camí, d'emocions, de blogs, de l'aventura de ser mares, companyes d'experiència d'adopció... i us vull donar les gràcies per tot, per estar aquí i per ser com sou, encara que no us conegui, encara que no sàpiga l'olor que feu, ni el to de la vostra veu, sé que sou mares com jo, i que en el meu arbre hi ha una llum per totes vosaltres, perquè sou part important de l'inici d'en Madou, i també sou una mica culpables de fer que el món ara per mi sigui una mica millor...

Muaks

MADOU QUE MERAVILLOSA ÉS LA VIDA, ARA QUE ETS AL MEU MON!!!

M'encanta... no sabia quina escollir, i he agafat aquesta que és una barreja de algunes de les cançons d'amor que més m'agraden... Perqué des de que tu has arribat a la meva vida, estic amb papallones a la panxa, com quan t'enamores!!! T'estimo tant i encara no t'he vist, que això sembla de bojos, ja ho diu la cançó...

Bé, ja sé que Moulin Rouge és una mica especial, però espero que disfruteu del video i la cançó, muaks!!!

Data per recordar???

Avui a Bamako, hi haurà una sala que pronunciarà el teu nom i el nostre, i ens dirà que som una família... Tornarem a esperar la trucada de la Pilar i serem els pares més feliços del moment, i nerviosos, jejeje!!!

Encara que quan varem començar el viatge cap a tu savíem que teníem moltes coses a passar, cada pas que ens apropa ens fa feliços, el celebrem, i alhora ens posa nerviosos, no saps quantes ganes tenim d'abraçar-te i fer-te el primer petó!!!

Madou... si si si

Estic tremolant... Les paraules son per totes vosaltres, per cadascuna de vosaltres, que a vegades no veiem la llum, i us asseguro que hi és...

No tinc foto (a Mali no ens en donen), però en Madou té 21 mesos, diu l'informe, que és un nen sa, que camina parla i li agrada jugar amb la pilota... Uixx....

Va ser abandonat en complir un anyet..., en el pati d'una escola, i va ser quan la última in-vitro no va funcionar!!!... Què meravellós és el destí...

La urgència és que a Mali el jutge vol vacances, i volen fer judicis ja!!! Ole ole, les vacances del jutge... Si aquesta setmana és en ferm... mare meva (casa meva és buida per tu peque), per Nadal menjaràs torrons, perquè un nen de 21 mesets pot menjar torrons, no????

Res que si, que ja he signat, que t'he comprat 2 conjuntets, i que si tot va bé, no falten gaires dies perquè en Denis t'olori, el teu pare t'acaroni i jo com sempre plori!!!!

Aixxx.... Això si que és un subidon!!!

Demà amb més calma reflexionaré, faré un dibuix i ho explicaré sense visió borrosa....

Ei... que us estimo molt a tots i totes... i seguiré explicant, que se m'ajunta la feina... Però som MARES I AMB TOT PODEM, oi????

Bona nit, espero que aquesta si que dormi ;)

muaks!!!

Emma el segon Qp

Ahir enmig de tot el follon de Festa Major de La Coromina, mentre el bar era ple a vessar, i jo estava ben atabalada... va aparèixer una nena que ens té el cor robat, portava un tresor... un sobre amb una il·lusió i va venir corrents fins a mi, i me'l va donar, em va abraçar i em va fer un petó...

I obro el sobre:

Hola!!!

Soc l'Emma i aquest és el vestit que em va fer la meva iaia per Carnaval. Te'n dono un trosset per la teva manteta.

Espero que aquest anys siguis amb nosaltres i així tu també et puguis disfressar. Als meus pares i a mi ens agrada molt, sobretot al meu pare que sempre fa molt riure, ja el coneixeràs!.

També ens disfressem per la Fira medieval i per la Castanyada, ja veuràs que t'ho passaràs molt bé amb nosaltres perquè som un munt de nens i nenes a la colla que t'estem esperant per jugar i ensenyar-te el nostre lokal.

La teva mare sempre ens fa jugar i ens explica contes i a l'estiu anem al riu i el teu pare ens deixa passejar el Denis.

Al desembre faré 5 anys i faré una festa al lokal, t'hi espero eh?!!

Un petó i fins aviat,

EMMA

Cal que us digui que ha passat... Un fart de plorar, però d'alegria, que la meva princesa Emma em vegi com una mare que explica contes, i en Kiko com a pare... I en Denis, ella sempre li parla com si fos un nen, un membre més de la colla i de la nostra família, fins i tot li dona macarrons amb forquilla, jejeje!!!

Ja veus petit@, hi ha un munt de gent que t'espera tant com els teus pares, que ja forma part de la teva història, ja t'han fet un forat en el seu cor...

Moltíssimes gràcies, Marta, Sergi i Emma!!! Us estimem un munt, fins a la Lluna i tornar!!!

Paciència...

No sé si mai havia volgut arribar tan a setembre com aquest any. De fet el setembre a Cardona és màgic, son festes grans!!!, amb bous, sardanes, concerts, bastons, castells de foc i molta teca, jejeje. Aquest any també serà el primer de la societat, i el meu últim abans de ser mare!!!

No sé si veure que la màquina va molt a poquet a poquet, però veure que no s'atura m'ha fet posar una mica nerviosa, per les vacunes, per l'habitació, per quan sonarà el telèfon...

De cop coses que pensava ja ho faré, em sembla que no tindré temps per fer, de cop coses que em semblaven molt llunyanes, les veig molt properes, és que se'm desperta un sisè sentit?

L'espera, la Paciència angelet meu, ha canviat de cara, no em pregunteu per què, ha passat de cop en uns dies, sense avís, com per premonició.

Ara els nervis son per la incertesa de saber que quan soni el telèfon de casa teva, llavors s'engegarà tot un engrenatge, amb alts i baixos i ens portarà directament a tu!!!

La xispa de la vida...

Quan jo era petita, recordo una cançó, recordo el sabor de la coca-cola a l'estiu, recordo la xispa de la vida.

Avui m'ha caigut a les mans aquest vídeo, i com que les marietes ens acompanyen a molts i moltes en el camí de l'adopció, l'he volgut compartir amb vosaltres. També hi ha libèl·lules, papallones, i fins i tot els escarabats son bufons, jejeje...

El missatge obre la felicitat, ai... santa paciència, nosaltres estem "en ello", tard o d'hora l'obrirem, vindrà de la mà d'un viatge, d'un orfenat o casa d'acollida, gràcies a una manera que va estimar el nostre fill, fins el punt de fer-lo néixer, i tant valenta que ens el va donar, per donar-li una vida plena d'amor... D'això a moltes de nosaltres ens en sobra... un amor que no farà sinó omplir-nos de felicitat!!!!

Muaks