dilluns, 30 de novembre de 2009

Incertesa

Petit Madou... Avui la teva mare, té por...
Les noticies que ens arriben, son caòtiques, són pròpies del món on ens ha tocat viure... Per molt d'amor que vulguem donar-te, no et criarem, per desgràcia en un món feliç, on tothom viu lliure i en pau...
Avui uns cooperants han estat segrestats... Per qui?, no ho sabem, a on son?, tampoc, però el nom del país on la teva mare biològica et va donar a llum, entra entre els candidats...
Sabem que Àfrica és un continent pobre, molt necessitat, sabem que els conflictes hi son sempre presents, sabem que els governs, son sovint corruptes, sabem que hi ha armes, nens i nenes que passen fam, i d'altres que porten un fusell... Sabem que el món no son flors i violes..
No té perquè afectar el nostre retrobament, però si ens angoixa, ens fan mal situacions d'incertesa, situacions de poca informació, i sobretot situacions a on la violència malauradament és la protagonista...
Petit Madou...Avui la teva mare, resarà perquè els 21 dies que us separen, passin en un obrir i tancar d'ulls... Que arribis a casa i tothom et pugui intentar donar una infància alegre, tranquil·la, i plena d'amor i amistat...

Bona nit angelet, fins aviat!!!

Pere, Laura, Roc, Rita i Pau


Son la familia bloggera que volen conèixer el Senegal... Ens han enviat una tela... xulíssima, però a més amb un dibuix súper dolç, i una cançó de bressol...
A part... ens han enviat un avió "ultra speed", per anar corrents a buscar en Madou.... Avui va bé per pujar la moral, no hi ha bones notícies a la tele!!!
Espero que això sigui una anècdota abans del viatge que ens ha de portar fins a tu, peque!!!
Moltes gràcies família, ens ha encantat, i fet plorar d'emoció... és tant personal, tendre, bonic, dolç, tant i tant especial...
muaks

Avui el carter tenia molta feina


En josé i la Gema, ens expliquen un secret entre flor i amb un cigonya moníssima...

I més desitjos a la bústia


Des de Cádiz la Mª José, que fa la manta pel seu fill Leo, ens envia un missatge molt profund... On jo em quedo amb la última frase:


Cada edat té el seu plaer i el seu dolor


Moltes gràcies!!!

Més desitjos...


La Clara té una filla de 20 anys, la Valentina... i la fa per ella, és bonic això d'una manta que et cusi la teva mare, on gent d'arreu hi fem arribar teles i desitjos...

Moltes gràcies!!!

diumenge, 29 de novembre de 2009

Pedro



Em salto unes teles, perquè aquesta ens ha tocat molt el cor... és del Pedro... i és un honor tenir-lo a la manta... Ell ens ha escrit una carta que és un sincer homenatge a la seva mare!!! i jo avui que tothom s'adhereix a homenatges també m'hi vull adherir... Tens un fill molt ben parit!!!


El meu desig és que sigueu forts. Admiro la vostra grandesa. Encara no ho heu estat, però jo sé que sou uns pares excel·lents; per la vostra mirada, el vostre somriure i per la vostra il·lusió. De de la meva experiència puc dir-vos que ser un nen especial i sentir-te sol o diferent a la resta de la gent és difícil. No hi ha persona que admiri més en aquest món que a la meva mare, per això estic escrivint aquestes lletres. Perquè sapigueu que la feina que heu triat no és fàcil, però estic tan orgullós de vosaltres. Teniu molta gent que us estima amb vosaltres, jejeje... Sou uns pares increïbles!!!
Evidentment sense paraules, Madou, aquest tros de tela blau, com el planeta, és el regal d'un noi que ha lluitat molt per ser com és... un bon amic, una bona persona, i un exemple a seguir!!!
Moltes gràcies Pedroooooooooooooooooooooooooo!!!!

Carreño Delgado




El retall per la teva manteta és una samarreta dels teus gegants, els de La Coromina, en Joan de Serrallonga i la Margarida...
La Mireia és de les amigues que fa més anys que conec... Em menjat tantes i tantes olives plegades, i les que ens hem de menjar encara...
Quan em vaig casar ella no va poder fer la gresca i xerinola que m'havia promès... Portava l'Elna dins... I vaja quina nena!!!. Com la vaig gaudir, llavors vivíem molt apropet, i molts dies passava a mirar-la era tant petita i bonica... Ara 9 anys més tard tornem a viure molt apropet, com és el destí.
M'és molt difícil escollir un nen o nena de la colla, perquè a tots i totes els estimo amb devoció, tenen tots trets diferents que per mi els fa únics i fantàstics i els millors del món...però els de la Mireia per veïnatge els porto molt arrelats al cor!!!
L'Elna té una mirada clara, i un somriure obert... Una vergonya que costa de passar, però és carinyosa i quan ja no té vergonya té mil coses a explicar... L'Aran uns ulls grans i oberts, un nen despert i curiós, amic d'en Denis, i trolero com ells sol... l'Ares és el terratrèmol, la petita, la més riallera, a la que li fa por el gos, la que et crida i s'amaga, i a vegades vé corrents i et deixa anar un petó....
Jo sé que ara passen moments difícils, però també sé un secret hi ha una llum al fons del camí, i arribaràs tu Madou, i passaràs mil hores amb els "carrenyos", perquè t'estimaran tant com nosaltres els estimem a ells!!!

Gràcies per les mil i una olives, els quintos, viure al costat de casa, per l'amistat, i per tenir els nens amb les pestanyes més llargues del món ;)
Muaks!!!

Bruna i Anna


L'Anna és una nena que ja no és tant nena, és tota una noieta... D'ella et puc explicar moltes coses, ens va donar un bon ensurt... però també va provocar que el Kiko pogués menjar pollastre a casa...

La Bruna és de la teva quinta!!!, anireu segurament junts a l'escola!!! I té molta por del Kiko, jejeje, però alhora el mira amb aquells ulls tan grans i preciosos tota l'estona...

El Pep... El Pep és un bon amic, d'aquells que son com de la família, que potser no veus en mesos, però sempre et retrobes amb un fort petó... La Neida li ha donat alegria i vitalitat, m'agrada veure'ls feliços, perquè és símptoma de alegria al cor!!!...

El seu missatge:

Us fem a mans aquest tros de roba per tal de que continueu construint la vostra manta, i ho fem perquè per a nosaltres té un significat emocional important ja que va embolcallar i donar calor (amb la càrrega simbòlica que comporta) a la Bruna en els primers temps de la seva vida. Amb això volem i desitgem que el Madou rebi tota la calor necessària, no nomes de part vostra (que ja està assegurat), sinó de totes aquelles persones que, des de la seva arribada, formaran part de la seva vida.
Per altre banda, ens agradaria desitjar-vos, que sigueu capaços de transmetre al nouvingut Madou uns valors que creiem que us caracteritzen i us fan especials, l'enorme il·lusió que poseu en les coses, la constància, la fidelitat i la manera d'entendre l'amistat, ja que així ell també serà molt especial...
Us estimen: Neida - Anna - Bruna i Pep...
I jo torrents de llàgrimes inclosos, també us estimo molt, moltíssim!!!
Gràcies per estar aquí!!!

Familia Vilalta Caellas



Em faltava la germana gran Caellas, i aquí està amb les seves motos...

Ens diuen que ja no ens calen somnis... i sap que amb nosaltres seràs feliç

Et donen la Benvinguda...


Moltes gràcies!!!

dilluns, 23 de novembre de 2009

28 dies...

Sembla mentida, falten 28 dies... això és un obrir i tancar d'ulls, i tot i que som els més feliços del món... Tenim tants i tants dubtes, que tot el dia discutim... jajaja
Tinc tantes llistes per fer, tantes coses per començar, que no sé què és el primer... Uixxxx!!!
Estic ben atacada dels nervis... Avui he omplert una maleta amb coses per l'orfanat... I he apartat coses que ens hem d'emportar, he començat a endreçar on haurem de dormir al principi... i tot a mitges... jajaja
No sé si m'aniré centrant, o marxarem "con lo puesto", però és que tot i saber que un dia això ha de passar... mare meva quanta feina!!!!
Clar a Bamako és estiu... i hem de pensar que en Madou no haurà patit mai el fred d'un desembre, jejeje... Però no m'atreveixo a comprar gaire robeta, i continuem amb el dilema de les sabates, ups!!!
A més jo per Nadal tinc la casa amb pessebre, arbre, ninos, llumetes... i jejeje aquest any amb en Madou, més que mai, però???? i si li fa por, ai mare meva, que soc mare no una histèrica...
Al pobre pare teu el tinc ben distret... ai ai ai!!!

dimecres, 18 de novembre de 2009

Sort per totes


Aquesta nit hi ha la pluja de les Leònides, i diu la llegenda que quan veus caure un estel pots demanar un desig i es compleix...
Doncs avui que és el cumple del Kiko... Us vull regalar una pluja d'estels, perquè el vostre somni, igual que el nostre, es faci aviat realitat!!!
MUAKS

dimarts, 17 de novembre de 2009

Ens ha tocat la loteria...

Avançadament ens ha arribat la sort... I aquesta té un nom és en Madou...
El teu judici, on un senyor va pronunciar el teu nom i el nostre va ser positiu...
Avui ens han dit que el dia 21 agafarem les maletes, i et vindrem a buscar...
Passarem un Nadal ben especial... De fet per mi és la millor època de l'any, jo vaig néixer el dia 24, ens varem casar el 23 i varem passar el primer Nadal de casats a Nova York...
Ara apuntarem un altre Nadal especial... El primer amb tu, un Nadal lluny de la família i els amics, però el primer de molts amb tu!!!
No és com si ja ens hagués tocat la loteria???

Avui no hi soc...

Soc un nervi amb potes, estic encostipada, em fa mal la esquena, sospiro.... però en Kiko, jajaja... Va amb el termòmetre amunt i avall...
Aquesta tarda veurem més aprop els teus ullets... Tindrem data de viatge????
Aquests mesos que ja sabem que som pares, però que encara no et podem abraçar, son una sensació ben estranya, tan aviat estem eufòrics, com nerviosos, com apàtics... Benvinguda muntanya russa... que al final ens portarà a tu...
Sort en tinc de les companyes bloggeres, ja ho deia un post fa pocs dies, perquè tenir un blog...
Per dir en veu alta el que ens passa!!! I trobar a l'altre costat una persona que t'enten més que ningú!!!
Muaks...
Al vespre espero donar-vos molt bones notícies!!!

dijous, 12 de novembre de 2009

Trucada de la Pilar i regal de la Pili

Fa un any i vuit mesos varem prendre la decisió que ens portaria a aquí...

Fa un any i vuit mesos que la Pili, no sé com agrair-li lo important que és per nosaltres, em va dir... M'alegro de la decisió d'adoptar un peque, avui en Madou, feu molt bé de no patir més amb proves, i in-vitros... Ara heu pres la decisió més important de la vida, i aquesta us farà pares...

Avui un any i vuit mesos més tard la Pilar ens ha dit que hem passat el judici!!!
I la Pili ens ha regalat un trocet de país d'en Madou per la seva manta...
Jo ja sé que la Pili com a cosina, amiga, i mil coses més t'estimarà molt, sé que en Willy et farà riure, que en Xavi "t'emprenyarà", que en Joan et cuidarà, i en Josep, ai en Josep!! que fins i tot està disposat a punxar-se per venir-te a buscar...
Ja veus Madou, avui un jutge t'ha posat cognoms, i la família t'espera amb una il·lusió que no podem sinó estar agraïts, som feliços a més no poder, el camí està il·luminat, la porta és oberta, i hi ha un munt de petons que aviat es faran realitat...
Avui el cel és ben il·luminat, els estels brillen amb més força que mai, ets el nostre fill i no tardarem en venir-te a buscar!!!

Data per recordar???


Avui a Bamako, hi haurà una sala que pronunciarà el teu nom i el nostre, i ens dirà que som una família... Tornarem a esperar la trucada de la Pilar i serem els pares més feliços del moment, i nerviosos, jejeje!!!
Encara que quan varem començar el viatge cap a tu savíem que teníem moltes coses a passar, cada pas que ens apropa ens fa feliços, el celebrem, i alhora ens posa nerviosos, no saps quantes ganes tenim d'abraçar-te i fer-te el primer petó!!!

dimecres, 11 de novembre de 2009



El meu pare anava sempre amb 3 amics, la meva mare amb 3 amigues... Durant l'estiu del 1971, justament per Santa Anna, la meva mare amb dues amigues (la Marcela i la Paquita), van estar a Blanes, on van conèixer 4 nois, jejeje... Els primers a casar-se van ser els meus pares, la amiga que no havia estat a Blanes, en el casament dels meus pares, també va picar amb el 4rt amic que quedava... I així va ser 4 amigues de Terrassa, amb 4 amics de Palafolls, tots es van casar ràpidament, i els primers fills varem ser tots del 72, jejeje!!!
Avui que ja saben el teu nom ens envien aquests preciosos retalls tots fets a mà!!!. I ja son 92, i continuem amb les casualitats de la vida, en el 92 el teu pare i jo vam començar a sortir, el Barça va guanyar la Lliga i la Champions, i es van celebrar les Olimpíades a Barcelona, va ser un any fantàstic, com espero que ho sigui el 2010...
Moltes gràcies a tots, sabeu més bé que ningú la meva història passada, i de tot cor vull que continueu present amb la nova etapa com a mare!!!

Teresa, Margarita, Mariangela i Manel


Aquestes son dels amics dels meus pares de Terrassa...
De la Teresa, que ja t'estima, et comprarà el gelat més gran del món quan arribi l'estiu i l'anem a veure, tal i com feia amb mi!!!. De la Margarita rebràs molts petons, sempre ha sigut molt carinyosa. I de la Mariàngela i en Manel, com que deuen tenir por que passis fred, t'envien un munt de teles, jejeje!!!
Marxar de Terrassa, i perdre'n el contacte, em va saber greu, però saps els amics de veritat no es perden amb la distància si un no vol, ara serà si tu vols, que ells també et seran amics i ja veus que t'estimen i estan feliços, tenen il·lusió, perqué seràs la cosa més bonica del món!!!

dimarts, 10 de novembre de 2009

Pol i Carla


En Pol s'ha inventat un cançó per tu... l'haurem de gravar!!!
La Carla t'ha fet un dibuix preciós, és tot una artista...
Ens ho han acompanyat amb un conte sobre el bosc, haurem de repetir l'excursió del Pilar...
Amb el Fernando i la Sònia varem viure un dels moments més importants de la nostra vida... La trucada on ens deien que ens esperaves, si volíem!... Que si volíem???... Va ser la millor noticia del mes, que dic del mes, de l'any!!! I a més entre amics que ja t'esperen, t'estimen, què més podem demanar... Si que no passi el temps ,sinó que voli i ben aviat et puguem abraçar!!!
Ells tenen ganes de jugar, de cantar, i ballar... I et prometen que no t'avorriràs, i jo t'ho asseguro, que fan molt riure!!!.
Molts Petons i gràcies, per compartir el nostre camí, i deixar-nos practicar amb nens com els vostres, sou genials!!!
Moltes gràcies,

Per fi!!!

Hola Madou!!!
Som l'Ariadna i el Gerard i estem molt contents que per fi hagis arribat. Ens fa molta il·lusió i aviat podrem jugar junts i fer-nos amics, i també estem molt feliços pel teus papes, el Kiko i l Marta, que fa molt de temps que t'esperen i que t'estimen moltíssim !!!
T'hem portat un coixinet que sempre ha dormit amb l'Ariadna perquà a partir d'ara et faci companyia. Ah! i un ocellet ens ha dit que t'agrada molt jugar a la pilota, doncs el Gerard et porta una samarreta del Barça perquè segur que seràs del Barça, ja, ja!!! Com que no has estat mai a Cardona, t'hem dibuixat algunes coses que hi trobaràs, un petó molt gran Madou...
Ho signen L'Ariadna, en Gerard, la Txell i en Toni...
Ens han fet un castell, el parque, l'escola, el camp de fútbol, i coses com amics i amor!!!
Jolin!!! Fins hi tot l'Ariadna et porta un coixí per dormir, i en Gerard els Barçatoons!!!, ho veus Madou encara no has arribat, i ja tothom et té present, quina sort que tenen els teus pares de tenir uns amics tan especials!!!
El per fi, és la frase que em va dir en Toni quan em va felicitar, per fi, si si si, per fi podem dir que som pares!!!
Moltes gràcies... Muaks

Cavallets mexicans

Aquesta tela és molt especial, ve d'un àngel que es troba al cel... Ens la fa arribar uns amics del cor, que estaran sempre amb tu.
Ens diu la Sandra que la Norma, sempre posava aquests tapetes en les habitacions dels nens... I ara tu en tindràs un a la teva manteta. La Sandra ha tingut uns moments molt durs en poc temps, però té tant d'amor, que no hi ha muntanya que sigui prou alta perquè l'aturi. Jo crec que li deu a una mare fantàstica, que li va ensenyar a ser també ella una altre mare fantàstica!!!
En Joan, entre viatge i viatge no s'oblida mai dels amics, i és al costat sempre que el necessites, estigui al Perú, a la Xina o a Madrid, palm a la mà, té un moment per desitjar-te felicitats, ja has arribat a la seva vida, i encara no t'han vist...
En Joan i la Sandra però son 4, en Guillem, que potser t'ensenyarà a anar en monopatí, i en Pol que t'explicarà tots els gegants de Cardona, i a més et dirà que ets la cuca més bonica del món!!!
Moltes gràcies Sandra, per compartir una cosa tan especial, no saps el molt que m'has donat!!!
Moltes gràcies, per plorar amb nosaltres, per emocionar-te, per estar al nostre costat, i per ser com sou... Collonuts!!!
Us estimem!!!

dissabte, 7 de novembre de 2009

Xavi, Tonyi, Bernat i Rut



Que puc dir... mireu que guapo en Denis, i que guapo que som els tres, en Madou, el Kiko i jo...
Aquestes teles i desitjos venen de part de la família Tristany Nogués, i què et puc dir d'ells...
Nosaltres sempre els hem estimat molt, son part important de la nostra història, espero que també ho siguin de la teva, a mi personalment m'admira com estan fent el paper de pares, espero fer-ho com ells, a més en Bernat i la Rut, son encantadors...
En Bernat era molt petit, i menjava moltíssim, i me'l emportava a la fira, i li comprava olives, arribava a casa i sopava tan bé!!!. La Rut, ja sempre ha sigut una mica més "bitxo", però també és educada, respectuosa, i carinyosa!!!.
Moltes gràcies pel desig de que tu Madou, el nou membre de la familia, ens portis plenitud i joia a les nostres vides...
Muaks!!!

Des de Buenos Aires

La Vanina i la Clarita ens envien una lluna amb un estel, sota un cel blau, amb uns angelets molt dolços, que parlen de ulls, de felicitat, de vida, pau i seguretat...
Et desitgen amor i amistat per poder amb tot...
Madou que afortunat ets... Fins i tot de l'altre costat de món hi ha àngels que vetllen pel teu son...
Moltes gràcies!!!

divendres, 6 de novembre de 2009

Obrim portes


En tornar de vacances el meu "jefe" que és un Sol, ens va muntar l'armari. Aquell dia era pel peque, avui és per en Madou...
Com a símbol us el presento amb les portes obertes, perquè totes heu obert el nostre cor i heu entrat en la nostra vida, en la nostra història...
Avui m'han arribat els matalassos, i també he sabut que fins ara en l'orfanat ell ha compartit el seu amb 6 o 7 nens més, ara en tindrà un solet per ell, i un altre per convidar al munt d'amics que tindrà!!!
Ara és una bogeria, a esperar la resta de l'habitació, jo que em delia per comprar coses pel meu fill... i ja veieu ara no tenim gaire temps per pensar, jejeje!!!

dijous, 5 de novembre de 2009

I el jutge si ha fet la maleta...

I el nostre Madou (què bé que sona), haurà d'esperar fins el dia 12 que serà el judici...
Llavors la data prevista de viatge entre el 27 i el 28 de desembre...
Mira... igual que fa nou anys cap d'any a fora de casa, però amb la diferència que començarem el nou any amb tu, el nostre petit tresor... Madou.
Però com ja saps això és avui, de fet fins el dia 17 no sabrem res en concret, per tant aniré fent altres cosetes per distraurem i no pensar tant en tu... uixxx això no és difícil, és impossible!!!
Bona nit tresor, bona nit petit Madou...

dimecres, 4 de novembre de 2009

Help

Teníem molt clar el nom, tan si eres nen com si eres nena... Teníem clar que si el que portaves ens agradava és el que tindries...
I així serà, serà el record del teu origen, d'aquell que intentarem ordenar perquè quan miris endarrera vegis la teva història fins a nosaltres... Un nom que ens recordarà que vas venir de Mali, i que ens diu que dolça ha estat l'espera... sobretot ara que veiem un final... (encara no tenim notícies del judici... aixxxx)
Ara però us vull demanar un favor, a veure si algú ens saps dir que vol dir, quin és el seu origen, sabem pel blog de la Laura, que és un dels noms més posats al Senegal, però volem saber-ne més, ja que és el nom del nostre fill!!!
Ara que veiem un final, volem anar posant fil a la agulla, (uff la manta, jejeje), perquè no tinguem dubtes davant les teves preguntes, tot i que no som perfectes, T'estimem fins la la lluna i tornar!!

dimarts, 3 de novembre de 2009

De l'eufòria a l'incertesa

Crec recordar que ja vaig parlar de la muntanya russa... Crec que de fet tothom en parla...
Anem per fils Madou (abans peque), encara estem flipant de saber que ens esperes, estem al·lucinats de saber que, si tot va bé, estaràs amb nosaltres per Nadal. No toquem de peus a terra, per fi hi ha hagut l'esperada trucada...
Ara venen dubtes, com si serem capaços, evidentment!!!, tenim el C.I., tenim rodatge, i molt de temps d'espera. Ho tindrem a punt, si abans en un 600 pujavem 6 al darrera, res de cinturons ni cadiretes, si les ferides les curàvem amb Mercromina, jejeje!!!
Quin peu fas... ja camines... i no sé quin peu fas... Saps a què em recorda... Mesos abans del casament també varem tenir paranoies, de coses que semblaven no teníem a punt ni present... A mi em va donar per les estovalles, com que no teníem clar la mida de la taula, jajaja... Ara ric, però fa 9 anys m'amoinava, i molt!!!. Avui encara ens reunim 12 a la mateixa taula provisional, i per molts anys... De fet és una taula de la que seria la teva besàvia, amb una ala de la teva re-te-te-tebesàvia (amb molts anys d'antiguitat), i ben bonica que és!!!
Així que si a l'aeroport del Prat vas descalç, no és que no hi hagem pensat, és que no sabíem el número que calces, però no et preocupis això ho aprendrem, com tantes d'altres coses...
De moment no sabem si avui hi ha hagut el judici o no, a veure si demà tenim noticies de IPI, i...
Bona nit Madou, no us sembla un nom dolç i ideal per un fill!!!

dilluns, 2 de novembre de 2009

Madou... si si si

Estic tremolant... Les paraules son per totes vosaltres, per cadascuna de vosaltres, que a vegades no veiem la llum, i us asseguro que hi és...
No tinc foto (a Mali no ens en donen), però en Madou té 21 mesos, diu l'informe, que és un nen sa, que camina parla i li agrada jugar amb la pilota... Uixx....
Va ser abandonat en complir un anyet..., en el pati d'una escola, i va ser quan la última in-vitro no va funcionar!!!... Què meravellós és el destí...
La urgència és que a Mali el jutge vol vacances, i volen fer judicis ja!!! Ole ole, les vacances del jutge... Si aquesta setmana és en ferm... mare meva (casa meva és buida per tu peque), per Nadal menjaràs torrons, perquè un nen de 21 mesets pot menjar torrons, no????
Res que si, que ja he signat, que t'he comprat 2 conjuntets, i que si tot va bé, no falten gaires dies perquè en Denis t'olori, el teu pare t'acaroni i jo com sempre plori!!!!
Aixxx.... Això si que és un subidon!!!
Demà amb més calma reflexionaré, faré un dibuix i ho explicaré sense visió borrosa....
Ei... que us estimo molt a tots i totes... i seguiré explicant, que se m'ajunta la feina... Però som MARES I AMB TOT PODEM, oi????
Bona nit, espero que aquesta si que dormi ;)
muaks!!!

Puntets...

Aixx...
L'últim post parla de substituir punts per nom...
Jo sempre col·loco punts suspensius després de moltes frases...
Ahir vam fer castanyada amb nens... I va sonar el telèfon...
Era d'IPI, i avui...
SIGNEM ASSIGNACIÓ!!!
Estem en un núvol... amb un nus a l'estòmac... amb els nervis a flor de pell... plorant sense parar... amb ganes de compartir...
Al vespre us prometo un informe detallat...
Gràcies per camí que heu compartit amb mi, per estar llegint, per comentar, per tot...

Queralt i Jaume

Aquest és un troçet d'una manta que tapava la Queralt quan passejava per Cardona. Després la va heretar en Jaume, i l'han volgut compartir amb tu... Aquest desig l'he deixat el últim d'avui, pels puntents...

La Queralt diu que els teus pares (o sigui nosaltres) et posarem un nom molt bonic, en Jaume diu que a ell li agrada en Denis i a tu també t'agradarà. Nosaltres els estimem molt aquest dos peques, perquè son alegres i carinyosos, divertits...


Jaume, Elena, Queralt i Jaume, muaks!!!


Res que moltissimes gràcies, perquè ens heu portar molta sort amb els puntets....

Cris, Ignasi, Arnau i Farnés

La Cris, l'Ignasi, i els seus peques Arnau i Farnés, t'envien un desig des de la terra del teu avi... Diuen que ets un "noi" amb sort, tens tot allò que es necessita per ser feliç. Uns pares que t'estimen, una llar acollidora... i la resta està a les teves mans. Sort!!!
La veritat és que la sort és nostra per tenir uns amics com tots els que esteu en aquestes pàgines, uns amics que t'esperen amb una il·lusió desmesurada, que pregunten, que s'informen, i que han volgut estar en la teva història des del principi, en la teva manta, que volen acaronar-te els sons, i volen desitjar-te coses...

Moltíssimes gràcies, us estimem

Alba, Peque i Xesca...

Un desig més dels QP... i mireu és un altre farcellet!!! És que seràs de poble i amb orgull, com diu un grup de Facebook, jejeje!!!
Aquest te'l donen l'Alba en Peque i la Xesca... El trio de Girona que juntament amb en Tasch, seran uns amics més!!!.
Espero que estimis tan a la Xesca com l'estima el Pare i la Mare, és genial, encara que ara té l'edat del pavo!!!
Recordo moltíssimes coses d'ella, com el dia del nostre casament, mentre fèiem els vots, ella al mig del passadís per no perdre's res, saltant i mirant-me amb aquella cara que posen els nens quan veuen una princesa...
Recordo una dia de fotos al castell, recordo sortides, xerrades i mirar els guapos del futbol, l'hem vist de petita... i ara gaudim d'una noieta que promet!!!.
Espero que ella recordi tant de tu, com nosaltres d'ella, això voldrà dir que sou amics!!!
Gràcies família Rodriguez Obradors... Ens ha fet molta il·lusió, i plorar... és que som molt sensibles ;)...

Pare i Mare



Moltíssimes gràcies Marijoana... Ha rebuscat fotos (son les del passaport que ens portarà a tu)i...
No diuen que una imatge val més que mil paraules... Doncs dos imatges, el pare i la mare!!!
Aixxxxx

Farcellet

L'Anna, la millor compi del món per treballar que tinc, s'ha passat un munt de dies fent creueta... i aquí teniu el resultat...
El desig: un paràgraf del Petit Princep (jejeje)

I després la plorera... Hi ha una floreta a Mai que encara no té nom, però ja fa temps que us fa somniar. Aquesta floreta no sap que hi ha algú esperant per cuidar-la i estimar-la. No sap que hi ha algú que l'omplirà de petons i abraçades. No s'imagina que ja té pares, avis, tiets i amics.

Serà una floreta bruna i maca que farà realitat el vostre somni. I arribarà un dia, en que els vostres passos també la faran sortir fora del cau.

El meu desig es que tingui una vida molt feliç, i que us faci molt feliços a vosaltres, perquè de sort ja n'ha tingut....
És que L'Anna juntament amb la Pili, segurament son les persones que estan vivint el teu camí i la teva història amb més intensitat del món... Elles van ser les primeres en saber que t'aniriem a buscar, i clar ja t'estimen!!!
Moltes gràcies Anna, ets un àngel a la meva vida!!!

19781 punts....


Transcric el missatge:

Si XXX = besos... Aquí tienes 19871, son todos para ti. Así que esperamos verte pronto para poder darte todos estos y muchos MÁS...

La Rosa Mª és de les primeres amigues que mai he tingut, des de molt petites anàvem juntes tot l'estiu, uff quins records... L'Eduardo és com jo li dic sempre un niño que una sonrisa dentrífica, té un dels somriures més guays del mon... I els seus peques, David y Mario!!!

Moltes gràcies family, ens ha encantat... Quina paciència...

Us estimem, i esperem poder fer ben aviat una festa de benvinguda, muaks!!!