La UE recapta 3.250 milions per a Mali a canvi de democràcia | Brussel·les
A veure si mica en mica es torna a aquella normalitat, tant desconeguda, en el país del meu peke... On la pols es sempre present, on una olor inoblidable t'impregna, on la gent sense res... té uns ulls brillants, i un somriure difícil de no correspondre...
dijous, 16 de maig del 2013
divendres, 10 de maig del 2013
Mare o Pare perquè tenim un fill, sense fer cap distinció.
http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20130510/abci-cuando-adopcion-termina-reabandono-201305091217.html#formcomentarios
Avui llegia a la Blanca, i al migdia em trobo aquest Article, i a part de llàgrimes als ulls, molta por, i uns sentiments estranys m'han envait el cos, hi ha coses que malgrat els anys, la experiència, i el temps no podré mai comprendre.
Si hagués estat mare biològica, i no m'hagués entes amb el meu fill o filla, a on l'havia de tornar???.
Si en Madou canvia tant, que deixa de ser el nen més preciós del mon (amb el vostre permís), tot el que l'estimo s'esfumarà en un moment???.
La temible, maleïda, i pesada idoneïtat .. representa que serveix per això, per evitar pares o mares amb conflictes, que puguin pensar que adopten un animaló, que per una altre banda penso que també és terrible abandonar-lo després de fer-lo depenen de tu...
Ningú ens prepara per ser pares o mares, el fet de tenir-lo dins o no, no et fa ser més bo o dolent, és el contacte, la experiència, el dia a dia, el que et fa gran el que et dona el sentiment...
I si ens passem tots i totes pel mateix sedàs, perquè en el fons SOM IGUALS PARES I MARES, tant terrible és reabandonar un nen o nena, com abandonar-ne un o una, i no és terrible perquè la societat així ho mana, sinó perquè aquests nens i nenes hauran de lluitar tota la seva vida amb el sentiment d'abandonament, i això no agrada a ningú...
Suposo que a vegades, per molt preparats que estiguem, com diu la Blanca, hi ha comentaris, o frases que ens fan perdre una mica la polleguera...
Muaks...
Avui llegia a la Blanca, i al migdia em trobo aquest Article, i a part de llàgrimes als ulls, molta por, i uns sentiments estranys m'han envait el cos, hi ha coses que malgrat els anys, la experiència, i el temps no podré mai comprendre.
Si hagués estat mare biològica, i no m'hagués entes amb el meu fill o filla, a on l'havia de tornar???.
Si en Madou canvia tant, que deixa de ser el nen més preciós del mon (amb el vostre permís), tot el que l'estimo s'esfumarà en un moment???.
La temible, maleïda, i pesada idoneïtat .. representa que serveix per això, per evitar pares o mares amb conflictes, que puguin pensar que adopten un animaló, que per una altre banda penso que també és terrible abandonar-lo després de fer-lo depenen de tu...
Ningú ens prepara per ser pares o mares, el fet de tenir-lo dins o no, no et fa ser més bo o dolent, és el contacte, la experiència, el dia a dia, el que et fa gran el que et dona el sentiment...
I si ens passem tots i totes pel mateix sedàs, perquè en el fons SOM IGUALS PARES I MARES, tant terrible és reabandonar un nen o nena, com abandonar-ne un o una, i no és terrible perquè la societat així ho mana, sinó perquè aquests nens i nenes hauran de lluitar tota la seva vida amb el sentiment d'abandonament, i això no agrada a ningú...
Suposo que a vegades, per molt preparats que estiguem, com diu la Blanca, hi ha comentaris, o frases que ens fan perdre una mica la polleguera...
Muaks...
diumenge, 5 de maig del 2013
Felicitats
aixxx...
Muask;)
Felicitats a totes les mares, tant les que teniu el vostre fill@ aquí, com les que esteu encara desfent el fil vermell que us portarà a ell@,,,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)