divendres, 28 de juny de 2013

I el meu cap dona voltes...

Fa dies que el meu cap rumia, que dona voltes, en Madou a vegades demana un germanet, i a mi també m'agradaria, però la situació en la que ens trobem... Ufff... impossible fer calaix... i això de la loteria... pues va a ser que no!!!
El meu cap però dona voltes, han passat ja tres anys... i tornar a Mali, seria fantàstic... però... està la cosa molt parada...
Així que us demano consell... algú em pot informar de l'adopció Nacional???
Potser, ens tornem a tirar a la piscina, i comencem una altre aventura, aquesta vegada sense grans viatges, ni avions, ni maletes, però amb ganes de fer més gran la família...

Muaks...

dimecres, 19 de juny de 2013

Anem aprenent...

Final de temporada, final d'etapa... amb un munt d'experiències...
La primera, conèixer la derrota la primera part de la lliga, la segona la victòria, acabar guanyant la lliga, la tercera els amics, amb qui ha celebrat gols, aniversaris, dinars, entrenament, moments de carrer... I un final de temporada espectacular a Blanes.
La quarta el repte d'algunes preguntes:
U. A ver Madou, a mí me tiene intrigado una cosa... tu, tu cuando te volviste negro, porqué yo, que ya estoy en primero (en Madou encara fa P4), soy muy listo, y se mucho de ciencias...
M. Yo U. siempre he sido negro.
U. Eso no puede ser, a mí no me cuadra, porqué tienes las palmas de las manos, y las plantas de los pies blancos.
M. Blancos no, son color carne, como tu... No soy diferente...
U. Si pero la Marta es blanca... 
M. (carregat de paciència), pero yo nací negro, no me volví de ese color....
U. No lo entiendo...
M. (ja no savia què més dir).... Papa (anaven en cotxe a jugar un partit)... a que jo sempre he sigut negre, ja vaig nèixer així...
Kiko. ja no podia més reia, perquè era una pregunta clara, directa, inocent, i molt ben gestionada pels dos nens... Va explicar a U. que en Madou havia nascut a Mali, i nosaltres l'haviem anat a buscar... 
Aquestes converses... aquestes preguntes... ens fan grans, ens donen arguments... i el que més ens agrada que les afronta amb un somriure d'orella a orella amb tota la naturalitat del món...
La cinquena, el commiat, dos amics l'any que ve, marxen a un altre equip... i aquesta etapa l'hem de treballar més, no li agraden les separacions, els commiats, serà encara el record de tot el que va deixar en només 2 anys???
Aixxx
Muaks ;)