divendres, 25 de març de 2011

Pastanaga...

Ja ens van avisar en els cursets de preparació del C.I., el que no esperava és que fos tan ràpid...
En Madou té un capacitat d'absorció impressionant, i no ho dic com a mare, sinó que salta a la vista pels que el coneixen, es queda amb tot i tothom, sembla que no hi sigui i sent qualsevol comentari, expressió o veu qualsevol fet...
L'altre dia, varem comprar pastanagues, les ha descobert fa poc en cru, i la veritat és que li agrada força... mama és com una xuxe, diu... I a mi què voleu que us digui ja m'està més que bé, prefereixo una pastanaga a un núvol o pega dolça...
Doncs al que anàvem, mentre compràvem les pastanagues, van comentar ara ja comença a ser bo de menjar-ne, ja que així ens posarem ben morenos... En Madou va girar el cap, i jo vaig pensar salvar la situació... Si si va molt bé deixa la pell ben fina, van molt bé les pastanagues...
I semblava que tot s'acabava així...
Abans d'ahir sopant, minestra ell anava apartant les pastanagues i jo li pregunto per què ho fas això, i senzillament diu: "Jo no vull ser moreno..."
En Kiko ràpidament li va dir "el Papa i la Mama els agrada que tu siguis negre, és més volem que siguis el nostre nen negre i t'estimem!!!" i ell va replicar "doncs jo no vull ser diferent".
Varem passar uns segons de lapsus, i varem intentar salvar la primera mostra de diferència que clarament se'ns ha presentat davant, en vindran moltes i de més fortes i feixugues, però ja ho sabíem això.
En vam parlar una estona obertament, sobre Bamako i Cardona, el nostre fill vermell, la història de la seva família, i ho varem acompanyar d'un llibre que ens va regalar la Bet, en Madou content amb un dels seus millors somriures va marxar al llit i ens va dir Bona Nit...
En Kiko i jo, vam tenir la primera prova, espero que totes siguin tan planeres com aquesta, això però els temps dirà, per molt que esperem i preparem sempre seran situacions imprevistes, comentaris espontanis, i com a pares no ens queda altre remei que acompanyar, explicar i sobretot estimar, i això últim amb un peke com el nostre no se'ns fa gens difícil....
Muaks...

dimarts, 1 de març de 2011

Spot de Manos Unidas 2011


Aquesta mirada...
És ben igual al Madou... Tan igual que en Kiko li demanava si l'havien gravat ;)... Al que en Madou, tan feliç com és ell, diu :
Nooo és en Madou, és el Papa quan era negre!!!
El color de la pell, tan que ens en van parlar en el cursos de la idoneitat és un tema de negació constant, tan que sovint mostra el palmell de la mà... És una de les moltes proves que haurà d'anar passant en Madou amb els anys, i que amb el nostre suport superarà!!!
Muaks,