dissabte, 31 d’octubre de 2009

Castanyada...


Ara fa un any que varem fer una foto per tu... ens varem reunir tota la colla, encara no teníem el lokal, varem anar a una casa de colònies, i varem fer la primera foto de grans i petits tots junts... i va ser per enviar-la en el nostre expedient, perquè sabessis que hi ha un munt de gent que t'espera i t'estimarà i formaran part de la teva història, i seran els teus amics...

Ens varem reunir 60 persones, i avui que ja tenim lokal, serem més de 50... Els peques es disfressaran, els papis (i alguna com la mama) mirarem el Barça, torrarem castanyes i cantarem, saps el que més m'agrada d'aquesta castanyada... és que tot si va bé, serà la última sense tu... L'any vinent hi haurà un peque més!!!

A vegades penso que fa mil anys que t'esperem, i tot just l'11 de novembre varem signar una carta per tenir-te... falten poquets dies per l'any. Tot just el 10 de març del 2008 varem donar els papers a la Generalitat per tenir-te... farà 1 any i 8 mesos, però les ganes d'abraçar-te son tan grans, que pesen els dies...

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Stand by me...

http://vimeo.com/7051218

Aquest és un regal per tots aquests companys de viatge, per fer més tranquil i pausat el viatge cap a ser pares, per compartir penes, alegries, il·lusions, ansietat, poques noticies... per caminar junt a nosaltres de la mà pel camí que ens farà ser a tots pares i mares!!!

Stand by me, de moment tots ja esteu en el cor del meu peque, perquè formeu part de la seva història, de la seva manta, del seu blog....

Muaks

Esther, Francisco, Laura i Maria


El 23 de desembre del 2000, de moment ha estat el dia més feliç de la meva vida... Després de molts anys de novios, en Kiko i jo ens casàvem... Ho fèiem sota un cel plujós a més no poder, en un lloc fantàstic, el castell de Cardona, i amb tots els amics i família per companyia...
Entre totes les coses que recordo... Uns nens i nenes per menjar-se'ls, la Laura, en Xavi, l'Artur, la Laia, en Joan, la Maria i en Sergi... Tots vestits iguals de color burdeos, en vellut, somrient, nerviosos i preciosos...
Els vestits se'ls va currar en bona part l'Esther la cosina del Kiko, des d'aquell dia també meva!!! Les meves cunyades i la Pili van ajudar en tot...
Ara quan he demanat la roba, l'Esther ha posat la casa cap per avall, buscant la roba dels nostres patges... Peque t'ensenyarem un dia el dvd del nostre casament i en ell hi trobaràs un tros de la teva manteta... I amb ell un desig molt especial...
Moltes gràcies, Francisco, Esther, Laura i Maria... ah i Nera (la compi d'en Denis!!!)
Muaks

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Marc i Noa




La Carmen, una àvia molt "apanyada", fa una vànova pels seus nets en Marc i en Noa. A més participa en un blog sobre manualitats a facilisimos...

Moltíssimes gràcies, pels retalls... Ens han encantat!!!

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Desitjos molt sentits!!!



Ahir rebia una caixa amb tres desitjos, de tres cosins, tan diferents...

D'en Carlos us diré que no he vist un nen amb tanta afició al futbol com ell, és callat i responsable, deu venir del pare... Com no m'ha donat un tros de mitjó del seu equip de futbol, saps que Sebas i Mª. Angeles, de ningú m'alegraria més que triunfès al futbol que del vostre nen!!!

El seu altre peque en Víctor, és dolç i carinyòs deu venir a la mare, però un trapella, és divertit i sempre és al mig de tot, vamos l'alegria de la huerta, ells ens ha donat un tros de samarreta amb una excavadora...

Moltes gràcies Sebas, Mª. Angeles, Carlos i Victor...

La tela vermella, és un tros de "capote", en Rubén, tot i que és un nen extremadament mogut, és molt carinyòs, té sortides de bomber, i t'està esperant per fer trepalleries... Mare Meva quin mestre!!!.... Moltíssimes gràcies, Peña, Eli i Rubén... i aquí va un desig... espero que el meu peque no sigui l'últim dels pilotassets ;)...

Muaks

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Somos Mamas y Papas!!!



I quina il·lusió... Hem rebut el premi i és una injecció d'ànims... Oi tant que som mares i pares!!!

1. La persona que ens el dona és la Elen de Farolillos Chinos, que té un blog espectacular i molt ben treballat... La vull felicitar pels seus 5 anys de felicitat!!! Muaks

2. No publicaria mai... coses que no sento, que no hagi viscut en la pròpia pell i que poguéssin ferir la sensibilitat d'algú.

3. Sempre menciono la Història del camí... del camí que m'ha portat a ser mare... Son petits detalls que apropen al meu fill a casa, que em fan créixer com a mare...

4. Donar el premi a 5 blogs i aquí potser és més difícil, encara que repeteixi son aquests:

A la Glòria i en Lolo, perquè després dels nervis sembla que la cosa rutlla, ells també son papis.

A la Silvia, per un llibre fantàstic, diu una dita que has de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre, suposo que li falta el tercer, perquè és mare amb totes les de la llei ;)

A la Fàtima i l'Armel, pels seus meravellosos blogs, sobre africa, sobre la cuina, i sobre el seu paper de mare!!!

A la Laura, perquè sempre té recomanacions, té informació...

I per últim a la Bet i en Marc, perquè ells també seran pares d'un peque que vindrà de Mali... No ho dubteu sou papa i mama!!!

Uix... és molt difícil això d'escollir... perquè dins la comunitat virtual del mon dels blogs, on us he conegut... sé que tots i totes arribarem a ser uns "papis estupendus", només cal veure la preparació que portem...

muaks!!!

divendres, 23 d’octubre de 2009

T'hem comprat el teu primer joguet






Uix... quants post pendents que tinc... Però anem a pams...

En la reunió de juny (fa molts dies), ens van donar "permís" per comprar un peluix, per tu... Aquest peluix ha de rondar per casa per agafar la nostra olor, i així quan te'l donem a la casa d'acollida començarà el procés de fer-nos pares!!!

Volíem un peluix especial que el veiguéssim i diguéssim aquest... I varem decidir que per les vacances començaríem a buscar... I aquí el tens tan panxó... Al peine de los vientos!!! Aquí anirem ben aviat a conèixer la terra dels teus tiets, i de molts amics del cor!!!

Hem passat uns dies fantàstics, però l'emoció de comprar la teva primera joguina encara la tinc sota la pell, era una botiga de flors... i vaig sortir amb llàgrimes als ulls, és la primera cosa que tu tindràs de la nostra mà. és la primera joguina i espero que t'acompanyi en el son...
Varem buscar molt, sense cap pressa, amb només un cop d'ull sabíem tant el teu pare com jo, si ens agradava o no... Aquí tens la seva foto, esperem que sigui un bon company, i que la olor que agafi, et recordi que tens una casa amb uns pares que t'estimen fins a l'infinit i més enllà!!!

dijous, 15 d’octubre de 2009

Com que estarem a Donosti uns dies, i no crec que pari gaire davant l'ordinador, tancaré uns dies ens veiem la setmana vinent... muaks

Entre les moltes coses que varem compartir amb en Marc i la Bet, va ser un sol esplèndid, una passejada...

Varem anar a La Selva a buscar bolets, i com veieu érem uns quants!!!

Em sembla que no parlo només per nosaltres, i que també ells s'ho van passar d'allò més bé.

Varem estar a la nostra societat menjant cérvol, i ballant... Van disfrutar dels diumenges de mercat, i dels calamars de la Bauma. El meu pare ens va fer fideuà, i diumenge estàvem rendits, i per agafar forces, vem sopar com els nens i a dormir d'hora, el dilluns ens esperava l'operació bolets... jejeje

Varem conèixer uns amics, que també seran pares a Mali, i a part d'un sonall de vímet, que us vaig penjar a l'anterior post, ens van portar una ampolla de Ratafia, un llibre on hi surt Mali, au peque, ja veus que la teva biblioteca va augmentant...
A part ens van regalar una sorpreseta... que us penjaré quan acabi les vacances...
muaks!!!

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Avançament del finde...


Varem conèixer en Marc i la Bet... i tenim moltes coses a explicar...

Barat Rubio


Una tela que jo mateixa vaig escollir... Un conte que parla del temps... Un llapis amb els Gegants... Aixxx... Peque de l'ànima com t'estimen!!! i encara no et coneixen... Moltissimes gràcies, m'agrada augmentar la llibreria per tu, m'agraden els troçets de roba amb tanta història, m'agrada la gent que ens envolta...
Muaks

Més teles, més alegria i més llàgrimes





La família Caellas, s'han posat les piles de cop...
Per un costat la Tere, amb un gosset brodat, ens brinda amistat!!!

En Cali, la Mary i en Miguel ens donen una coixinera de quan va néixer en Miguel...
El desig preciós, i la última frase d'en Miguel uixxxx.... Nosaltres també t'estimem!!!

Mira peque mica en mica els QP es van posant al dia...

Moltíssimes gràcies, ens fa molta molta il·lusió.

divendres, 9 d’octubre de 2009

Un nou llibre per la Biblioteca del peque


Se m'acumula la feina... Primer de tot... Gràcies Sílvia, per posar en un bonic conte la nostra història, una de les coses que més m'ha emocionat, és que tu també estaràs a la manta del meu peque...
Preciós de tot cor, muaks!!!!

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Laia i Abril Cabanas Barrera



Si en l'anterior post em posava sensible...
Mira peque de l'ànima... Al Poble on tu viuràs, hi ha un munt de gent que t'està esperant. Si els teus pares ansiem veure't la carona, hi ha un munt de nens i nenes que et volen ensenyar coses. Si els teus avis et volen passejar, hi ha un poble que et vol abraçar!!!
Avui a la botiga ha entrat la Laia, quan la coneguis t'encantarà... Somrient amb un sobre ple d'estels, aquells que t'ensenyaré per la nit, i aprendràs els seus noms, i als que li demanaràs desitjos per tots aquests que t'esperen...
A dins una bonica casa amb un jardí, fet a mà, en un vermell, com el cor de les bones persones...
A dins un bonic desig en negre, com l'univers que ens envola, i on la Laia i l'Abril et diuen:

QUE SIGUIS MOLT FELIÇ!!!

Els teus pares posaran la primera pedra perquè el desig es compleixi, però ja veuràs que vivint en el poble on aniràs a parar no és gens difícil ser-ho!!!
Moltes, moltes gràcies família CABANAS - BARRERA, i en especial,
molt especial a la LAIA i a la ABRIL!!!!

Estem a mig camí el 50


La Elen i la Candela ens envien un desig súper currat, amb dibuixets, enganxines, una cucada... A més ens envien una "foto" de la seva puçeta, perquè jugui en Denis, com l'olorava, jejeje...

Res a dir que no sapigueu ja, quan obrim la bústia i veiem carta!!! el cor va a 100, no sé com explicar, i que entenguis peque de l'ànima... Hi ha persones en el món, que han dedicat una mica, o molt del seu temps, per pensar en tu, per tallar un troçet de roba per la teva manta, per pensar en tu, i en un desig que t'arribi al cor...

Als teus pares, sobretot a la teva mare, cada carta li omple al cor... Tens un sort!!! en aquest preciós planeta blau, on has nascut i viuràs hi ha gent bona de cor!!!....

Moltíssimes gràcies, muaks

Bel, Toni, Artur i Sergi


L'Artur va ser el meu primer nebot, en Sergi és el meu fillol, i la Bel i en Toni...

Un bonic prat de tulipes, que ens han buscat amb molt carinyo el missatge clar i concís, arribar a casa i estar en un Paradís, estones de jocs, com els que fem a casa amb tota la family!!!

Bufar espelmes, celebrar Nadals, Festes Major, mones i Rams!!!


Moltes gràcies als 4!!!

Muaks

dijous, 1 d’octubre de 2009

Noelle


Ahir en el meu correu vaig rebre un mail, molt i molt especial!!!
La Noelle, ja té l'assignació... Aquest petitó és una llum, una llum que ens diu que hi ha final feliç, que un dia, espero que no molt llunyà, nosaltres estarem als núvols com està la Mar. I llavors, tindrem una il·lusió diferents, papallones a l'estòmac, nervis per tenir-ho tot a punt!!!
Llavors la manta que hem anat fent entre totes, tindrà un nom a qui acaronar, un petitó amb cara i ulls, i nosaltres una brillantor especial als nostres ulls, la cara il·luminada, i l'ànima feliç!!!
Moltes felicitats per les assignacions i les pre-assignacions!!!.
Benvingut Octubre, esperem bones noves, per obrir alguna que altre botelleta de cava, per brindar per aquestes companyes de camí!!!

Muaks!!!