Angeles

Senzill i precís...

Madou Si la vida et dona 10 raons per plorar, demostra-li que tens 1000 raons per riure....

Des de la terra Astur, aquest desig...

Moltes gràcies....

Muaks

Mari i Júlia

Avui ha estat un dia emotiu... l'últim de la feina, per passar amb tu tants dies com pugui... La Mari ha portat un troç de body de la Júlia, fins i tot porta el seu nom...

A la Mari la vida no li ha donat sempre alegries, però té una nena preciosa i carinyosa... Això ho compensa tot. És una bona amiga, i espero que aquesta nova etapa, segona oportunitat li funcioni tant bé com es mereix...

Espero que l'alegria que arriba amb tu, es contagii en elles...

Moltes gràcies wapíssimes....

Muaks

Un altre Ana a la meva vida

Ja veuràs que hi ha moltes Annes al teu voltant... Aquesta és ben especial... La conec des de ben petita, d'adolescent li vaig donar classes d'Història i de Francès, i ara treballa amb mi els caps de setmana, ella sempre diu que jo l'he ajudada molt... Jo us puc dir que aquesta nena-noia-dona val molt, però a vegades no s'ho creu!!!...

Kuka has d'estudiar, perquè pots i si ho fas, segur que d'aquí un temps les classes al Madou li faràs tu, el món dona moltes voltes...

En la carta, diu que està segura que et cuidarem, que et farem riure, i que farem que la teva vida amb nosaltres sigui plena de felicitat i amor... I jo m'he fet un fart de plorar... Perquè amb ella realment he vist el pas de niña a mujer, sense escoltar a Julio Iglesias, jejeje

T'envia una abraçada molt forta, i no et diu adéu, sinó fins d'aquí una estona....UIXXXX

Tres dies i volo cap a tu, petit Madou...

Muaks,

Xavi, Mercè, Laura i Eulàlia

I per Nadal!!!

Casualitat ? Coincidència? o coses del destí!!!

El cas és que el Nadal us dona bona SORT. Marta, el teu aniversari, Kiko el vostre casament i ara la teva arribada Madou.

Madou:

La Laura, l'Eulàlia, el Xavi i la Mercè et porten aquest trosset de roba, molt especial per a nosaltres, per la teva manta, perquè t'ajudi a conciliar la son....

La carta és llarguíssima, plena de descripcions i paraules que ens toquen al cor... Com ens toca el cor que encara no siguis aquí i hi hagi tanta gent que ja t'estimi...

Et porten també una caixa amb el teu nom, a dins els primers patins de la Laura i l'Eulàlia... Dels seus pares, et podem dir que son amics de veritat, i si tens la sort que la Mercè et faci un dia berenar, sabràs com cuinen els àngels...

Moltíssimes gràcies, família, gràcies per estar aquí, formar part del cercle d'amics us estimem molt, molt i molt!!!

Més cosins de Terrassa

Aquí la Dolors i en Manel, els meus primers jefes, jejeje... Et desitgen que el nostre amor et guii durant tota la teva vida.
La Nuri i en Josep, et diuen que a la vida no s'ha de témer res, tot es pot comprendre, que tinguis la força que fa falta perquè així sia...
La Cristina, en Dani i l'Ian, diuen que hi ha 2 dies a l'any en els que tu no podràs fer res: Ahir i demà, solament avui pots perdonar, somniar, estimar i sentir....

Moltes gràcies, aviat un altre Garrigó als orígens, en la terra dels nostres avis i rebesavis...

L'Alberto i la seva manteta

Kaixo...

El teu tiet Alberto s'ha currat uns dibuixets molt guays, on hi ha tota la teva família directa...

Et diu que els primers anys de la seva vida els va passar aprop d'aquesta tela, i ara te la regala...

Et dona la benvinguda, i ja compten els dies per venir-te a veure... a casa seva hi seràs el Rei, jo només els demano que t'ensenyin l'euskara...

Musu bat!!!

Veins i terratrèmol

Aquestes teles venen de molt apropet, a més en Yago i tu us portareu solament 1 meset...

En Yago ens ha donat pràctiques i ens ha servit de model per imaginar la teva talla, jejeje!!!

En Fermín és un artista en potència però una mica manta... i la seva mare, no sé d'on ha tret el temps per brodar-te el teu nom...

Moltíssimes gràcies, per estar aquí al costat, per escoltar totes les nostres manies, i passar amb nosaltres els nervis, per compartir cerveses entre dubtes, i per ser amics i veïns...

El desig és un bon viatge, i et volen ja aquí. Ens desitgen salut per cuidar-te, i no es falti mai la alegria que ara ens envaeix. Que la teva manta sigui molt xula...

A més ens desitgen molt bones festes....

Muaks

La Mar i en Toni

Un blog mou nou,... Una història molt nova... I tant que ens sona!!!... Una carta a la bústia... I llàgrimes d'emoció...

A la Mar i en Toni, que espero conèixer en breu, els desitjo de tot cor una curta, encara que sabem que no tan com tots volem, espera, que gaudeixin de cada pas... que ens enforteix per quan arriba la trucada. Els desitjo bona sort cap a Bamako, i un angelet...

El desig d'ells és que no oblidi el cel que el va veure néixer... Oi que esperareu uns dies per la vostra manteta???

Un petó i el regal... Mar és preciós!!! No saps quin fart de plorar... Fins aviat!!!

Amb ells tenim més proves del fil vermell, de les set persones que ens comuniquen a tothom...

I esperem de veritat que enfortim amistat, que passin a formar part de la família del cor d'en Madou!!!

Muaks

Els cosins de Terrassa

La Cristina i en Salvador t'anomenen Angelet i ens auguren Felicitat i Alegria... Seràs un goig per la família.

En Pol, l'Estel, la Mireia, en Nil i la Laia estan molt contents de tenir un cosinet més a la família...

Moltes gràcies a tots...

Estareu present a la manta del nostre angelet, en el nostre cor... I és clar que és un goig augmentar la família...

Maite i Txus

Juntament amb els seus fills, ens han regalat un castell... oi que és bonic...

Tu petit Madou, tindràs un castell sempre a la vista... Un castell de somnis... de cavallers, Reis i princeses... Un castell que té una història molt important per la teva nova terra Catalunya... Moltíssimes gràcies...

Maite, a part d'arreglar-me l'esquena, avui m'has alegrat el cor!!!

Pere, Laura, Roc, Rita i Pau

Son la familia bloggera que volen conèixer el Senegal... Ens han enviat una tela... xulíssima, però a més amb un dibuix súper dolç, i una cançó de bressol...

A part... ens han enviat un avió "ultra speed", per anar corrents a buscar en Madou.... Avui va bé per pujar la moral, no hi ha bones notícies a la tele!!!

Espero que això sigui una anècdota abans del viatge que ens ha de portar fins a tu, peque!!!

Moltes gràcies família, ens ha encantat, i fet plorar d'emoció... és tant personal, tendre, bonic, dolç, tant i tant especial...

muaks

Avui el carter tenia molta feina

En josé i la Gema, ens expliquen un secret entre flor i amb un cigonya moníssima...

I més desitjos a la bústia

Des de Cádiz la Mª José, que fa la manta pel seu fill Leo, ens envia un missatge molt profund... On jo em quedo amb la última frase:

Cada edat té el seu plaer i el seu dolor

Moltes gràcies!!!

Més desitjos...

La Clara té una filla de 20 anys, la Valentina... i la fa per ella, és bonic això d'una manta que et cusi la teva mare, on gent d'arreu hi fem arribar teles i desitjos...

Moltes gràcies!!!

Pedro

Em salto unes teles, perquè aquesta ens ha tocat molt el cor... és del Pedro... i és un honor tenir-lo a la manta... Ell ens ha escrit una carta que és un sincer homenatge a la seva mare!!! i jo avui que tothom s'adhereix a homenatges també m'hi vull adherir... Tens un fill molt ben parit!!!

El meu desig és que sigueu forts. Admiro la vostra grandesa. Encara no ho heu estat, però jo sé que sou uns pares excel·lents; per la vostra mirada, el vostre somriure i per la vostra il·lusió. De de la meva experiència puc dir-vos que ser un nen especial i sentir-te sol o diferent a la resta de la gent és difícil. No hi ha persona que admiri més en aquest món que a la meva mare, per això estic escrivint aquestes lletres. Perquè sapigueu que la feina que heu triat no és fàcil, però estic tan orgullós de vosaltres. Teniu molta gent que us estima amb vosaltres, jejeje... Sou uns pares increïbles!!!

Evidentment sense paraules, Madou, aquest tros de tela blau, com el planeta, és el regal d'un noi que ha lluitat molt per ser com és... un bon amic, una bona persona, i un exemple a seguir!!!

Moltes gràcies Pedroooooooooooooooooooooooooo!!!!

Carreño Delgado

El retall per la teva manteta és una samarreta dels teus gegants, els de La Coromina, en Joan de Serrallonga i la Margarida...

La Mireia és de les amigues que fa més anys que conec... Em menjat tantes i tantes olives plegades, i les que ens hem de menjar encara...

Quan em vaig casar ella no va poder fer la gresca i xerinola que m'havia promès... Portava l'Elna dins... I vaja quina nena!!!. Com la vaig gaudir, llavors vivíem molt apropet, i molts dies passava a mirar-la era tant petita i bonica... Ara 9 anys més tard tornem a viure molt apropet, com és el destí.

M'és molt difícil escollir un nen o nena de la colla, perquè a tots i totes els estimo amb devoció, tenen tots trets diferents que per mi els fa únics i fantàstics i els millors del món...però els de la Mireia per veïnatge els porto molt arrelats al cor!!!

L'Elna té una mirada clara, i un somriure obert... Una vergonya que costa de passar, però és carinyosa i quan ja no té vergonya té mil coses a explicar... L'Aran uns ulls grans i oberts, un nen despert i curiós, amic d'en Denis, i trolero com ells sol... l'Ares és el terratrèmol, la petita, la més riallera, a la que li fa por el gos, la que et crida i s'amaga, i a vegades vé corrents i et deixa anar un petó....

Jo sé que ara passen moments difícils, però també sé un secret hi ha una llum al fons del camí, i arribaràs tu Madou, i passaràs mil hores amb els "carrenyos", perquè t'estimaran tant com nosaltres els estimem a ells!!!

Gràcies per les mil i una olives, els quintos, viure al costat de casa, per l'amistat, i per tenir els nens amb les pestanyes més llargues del món ;)

Muaks!!!

Bruna i Anna

L'Anna és una nena que ja no és tant nena, és tota una noieta... D'ella et puc explicar moltes coses, ens va donar un bon ensurt... però també va provocar que el Kiko pogués menjar pollastre a casa...

La Bruna és de la teva quinta!!!, anireu segurament junts a l'escola!!! I té molta por del Kiko, jejeje, però alhora el mira amb aquells ulls tan grans i preciosos tota l'estona...

El Pep... El Pep és un bon amic, d'aquells que son com de la família, que potser no veus en mesos, però sempre et retrobes amb un fort petó... La Neida li ha donat alegria i vitalitat, m'agrada veure'ls feliços, perquè és símptoma de alegria al cor!!!...

El seu missatge:

Us fem a mans aquest tros de roba per tal de que continueu construint la vostra manta, i ho fem perquè per a nosaltres té un significat emocional important ja que va embolcallar i donar calor (amb la càrrega simbòlica que comporta) a la Bruna en els primers temps de la seva vida. Amb això volem i desitgem que el Madou rebi tota la calor necessària, no nomes de part vostra (que ja està assegurat), sinó de totes aquelles persones que, des de la seva arribada, formaran part de la seva vida.

Per altre banda, ens agradaria desitjar-vos, que sigueu capaços de transmetre al nouvingut Madou uns valors que creiem que us caracteritzen i us fan especials, l'enorme il·lusió que poseu en les coses, la constància, la fidelitat i la manera d'entendre l'amistat, ja que així ell també serà molt especial...

Us estimen: Neida - Anna - Bruna i Pep...

I jo torrents de llàgrimes inclosos, també us estimo molt, moltíssim!!!

Gràcies per estar aquí!!!

Familia Vilalta Caellas

Em faltava la germana gran Caellas, i aquí està amb les seves motos...

Ens diuen que ja no ens calen somnis... i sap que amb nosaltres seràs feliç

Et donen la Benvinguda...

Moltes gràcies!!!

Trucada de la Pilar i regal de la Pili

Fa un any i vuit mesos varem prendre la decisió que ens portaria a aquí...

Fa un any i vuit mesos que la Pili, no sé com agrair-li lo important que és per nosaltres, em va dir... M'alegro de la decisió d'adoptar un peque, avui en Madou, feu molt bé de no patir més amb proves, i in-vitros... Ara heu pres la decisió més important de la vida, i aquesta us farà pares...

Avui un any i vuit mesos més tard la Pilar ens ha dit que hem passat el judici!!!

I la Pili ens ha regalat un trocet de país d'en Madou per la seva manta...

Jo ja sé que la Pili com a cosina, amiga, i mil coses més t'estimarà molt, sé que en Willy et farà riure, que en Xavi "t'emprenyarà", que en Joan et cuidarà, i en Josep, ai en Josep!! que fins i tot està disposat a punxar-se per venir-te a buscar...

Ja veus Madou, avui un jutge t'ha posat cognoms, i la família t'espera amb una il·lusió que no podem sinó estar agraïts, som feliços a més no poder, el camí està il·luminat, la porta és oberta, i hi ha un munt de petons que aviat es faran realitat...

Avui el cel és ben il·luminat, els estels brillen amb més força que mai, ets el nostre fill i no tardarem en venir-te a buscar!!!

El meu pare anava sempre amb 3 amics, la meva mare amb 3 amigues... Durant l'estiu del 1971, justament per Santa Anna, la meva mare amb dues amigues (la Marcela i la Paquita), van estar a Blanes, on van conèixer 4 nois, jejeje... Els primers a casar-se van ser els meus pares, la amiga que no havia estat a Blanes, en el casament dels meus pares, també va picar amb el 4rt amic que quedava... I així va ser 4 amigues de Terrassa, amb 4 amics de Palafolls, tots es van casar ràpidament, i els primers fills varem ser tots del 72, jejeje!!!

Avui que ja saben el teu nom ens envien aquests preciosos retalls tots fets a mà!!!. I ja son 92, i continuem amb les casualitats de la vida, en el 92 el teu pare i jo vam començar a sortir, el Barça va guanyar la Lliga i la Champions, i es van celebrar les Olimpíades a Barcelona, va ser un any fantàstic, com espero que ho sigui el 2010...

Moltes gràcies a tots, sabeu més bé que ningú la meva història passada, i de tot cor vull que continueu present amb la nova etapa com a mare!!!