divendres, 31 de juliol de 2009

Premi boomerang

La Victòria ens ha retornat el premi...
I ens fa molta il·lusió!!!
Jo ara hauria de premiar a 5 blogs més malgrat sigui molt difícil, intentaré no repetir...
A la Mariangels, perqué em dona aliment per l'ànima com diu ella...
A un "anònim" que a través de la seva web intenta fer un diari, obert i lliure... Transglobalfreepress...
A la Noella, que ha estat el primer desig internacional, per ella és la segona adopció...
A la Maria, a veure si troba la llum i ens explica cosetes...
I finalment a l'EMMA que ens parla del país del nostre peque...
Uff...

dimecres, 29 de juliol de 2009

Veto a Telecinco

Aquesta nit he tingut insomni... La causa el programa Factor ADN... Em sembla vergonyòs que amb tot el que hem de passar pel camí a ser mares, i del que haurem de viure un cop tinguem els nostres fills entre braços... Que la tele a sobre aprofiti per fer un programa sensacionalista, l'adopció la cerca de la història dels nens i nenes adoptants, em sembla que ja n'hi ha prou...
Mireu ahir veia amb estupor, que una mare matava el seu nadó de mesos, perquè sentia veus, veia fa poc una mare que oblidava al seu fill a dins del cotxe... i jo he hagut de passar pel C.I.
Sabeu avui més que ahir, em sento mare, i orgullosa de ser mare adoptant, i haver de passar pel tràngul d'explicar al meu fill o filla que no soc la seva única mare... perqué sé que no estic sola en aquest camí, i que quan el meu peque em digui mama... ufffff... VALDRÀ TOT L'OR DEL MON...
Us adjunto la carta que he dirigit a La Vanguardia...
Muaks

"Como futura mamá adoptiva, ayer vi con asombro el programa Factor ADN, y quedé totalmente indignada.
Como futura mamá adoptiva, he tenido que pasar junto a mi marido una serie de evaluaciones, para que nos dijeran si éramos idóneos o no como padres. Cada día después de leer la sección de sucesos, estoy más convencida que estas evaluaciones, estarían muy bien también en padres biológicos.
Como futura mamá adoptiva, sé que tengo que ir con la verdad por delante, que mi hijo o hija, debe saber que es adoptado, que debo acompañarle en la búsqueda de su pasado e historia, que tengo que decirle todo lo que sepa de su vida antes de nosotros... Pero hay dos motivos que no deben anunciarse... y ayer este programa no los tuvo en cuenta.
Un niño o niña abandonado, tiene el handicap que antes no hay nada, tiene que llenar un vacío, tiene que apegarse a nosotros y nosotros a ellos, debe saber que su mamá biológica lo quiso tanto que le hizo nacer, no debe saber nunca que es fruto ni del incesto ni de una violación... Eso nos dijeron los psicólogos que nos ayudan en el proceso de ser pares adoptivos...
Quizás yo esté muy sensible con el tema, es evidente que me toca muy de cerca, pero tenemos que mirar un poco hacia los sentimientos, para no provocar males psicológicos muy difíciles de superar, la tele a cualquier precio, tiene que acabar!!!, abogo por una televisión de entretenimiento, cultural, y con respeto a los sentimientos de las personas, no una tele escandalosa, espectacular, que busca la audiencia a través de las desgracias ajenas que además no aportan ningún valor, ni beneficio al ser humano.
La verdad es que ya nunca he sido amante de los programas de sucesos, de sorpresas, esos que hacen carnaza de las historias de nuestros vecinos sensacionalistas, pero ayer… hubo una niña que supo que había sido arrancada de los brazos de su madre, y que su concepción fue de un abuso… y yo me pregunto qué repercusión tendrá en esa niña saber su historia al 100 %, y en medio de un plató de televisión, la hará más feliz… si todo va bien deberá también, si quiere tener relación con su madre biológica, pasar por un proceso de adopción y apego…
"

dijous, 23 de juliol de 2009

Una llum, el primer premi...


La Laura, ens ha donat un premi... Olé olé i m'ha fet emocionar... Pels meus dibuixos, encara que últimament no en penjo gaires... Avui en faré un!!! Moltíssimes gràcies!!!

Les normes son:
Enlaza el blog que te ha dado el premio, y deja un mensaje conforme lo has recibido...
Escoge 5 blogs que según tu criterio tengan luz...

Au vinga noies a recollir premis...


A la Bet, perquè em va convidar a entrar al món del blogs adoptius... em va ensenyar la llum...
A la Victòria, perquè em dona la llum a noves lectures, contes, revistes...
A la Nür, perquè ens il·lumina a totes amb els seus posts i humor...
A la Silvia y en Mario , que em van il·luminar l'orgull a ser mare adoptant...
i l'últim per la Bea, perquè després de perdre la acreditació a l'ECAI, es va il·luminar tenint-la desseguida...

És difícil no premiar a tothom...
Molts petons!!! Muaks

Música...


Per començar el dia amb alegria...
Música del país amb el que ens unim, i amb missatge...

dimarts, 21 de juliol de 2009

Pona Hawa

Ahir varem conèixer la que abraçarà al nostre peque... uixxxxxxxxxx!!!
Va ser una xerrada molt emotiva, al menys per mi, en Kiko i la meva neboda gran, la Laia...
La Hawa ens va explicar el que feia, els projectes, com es trobaven els nens i nenes, quin procés seguien abans de donar-los per adopció. També varem parlar dels nens un cop ja no son adoptables.
Ens va explicar com son els orfenats públics, i del què en pensen la gent de Mali sobre l'adopció... i va ser molt crítica amb tots aquells compatriotes seus que no volen que adoptem... però no fan res pels nens del carrer, pels maltractaments, per paliar la situació de milers de nens i nenes...
Ens van parlar, una altre cop de la ditxosa crisi... Mare meva !!! recordant-nos que al continent Africà la cosa està molt malament...
No s'ha fet la comissió però del nostre grup ja hi ha 7 assignacions, i 3 pel proper mes, esperen que de cara a setembre la cosa comenci a rutllar amb força, creuarem els dits!!!
I ja amb el tema emotiu... ens van passar un vídeo de la trobada que va haver-hi dissabte amb els primers 50 nens i nenes que han vingut de Mali... i Hawa deia... aquí a Espanya teniu un medicament que engreixa les criatures, a molts m'ha costat de reconèixer'ls... Sabia els noms de tots els peques, sabia la seva història, i s'emocionava en veure les fotos, unes fotos amb l'alegria de fons, amb la família com a tema, i amb música de Mali per acompanyar...
El motiu de la seva visita, era venir i comprovar que el que es diu amb els informes post-adoptius és real, diu que amb una carta i una foto, a vegades no és tota la realitat...
Explicava que a la trobada, ell cridava als últims peques que han vingut... i que ja no volien saber d'ella, que quan els cridava, ells es giraven i buscaven a la seva mama adoptiva (mami, mami...), i això a ella li va fer molta pena... però alhora il·lusió els nens i nenes, s'han integrat del tot, son feliços, son estimats...
Va donar molta, molta importància a l'amor, diu que sense això aquests nens no sobreviuen, ni se'ls alimenta l'ànima, que ella marxava molt tranquil·la sabent que els seus petits, aquí tenien un futur, però sobretot perquè eren desitjats i estimats...
I va acabar fent-nos una mica l'ullet, dient que s'havia quedat amb la nostra cara, que ens espera veure molt aviat, i que marxava amb la impressió que seriem molt bons pares i mare, i que tant de bo fos ben ràpid....
Uff quin rotllo us he cascat de bon matí, però clar!!! sou vosaltres qui enteneu millor com estic d'emocionada de saber que la persona que es farà càrrec del meu fill, abans que jo arribi... estima als peques com si fossin seus, els cuida i se'n preocupa...
Ai petit@ quan et tindre als meus braços.... seré la mare més feliç del mon (amb el vostre permís)... muaks

dijous, 16 de juliol de 2009

Una altre reunió

Ahir abans de plegar... vaig tenir un mail... Quan en el remitent veig Pilar... sempre se'm posa el cora a cent, un nus a l'estòmac, i haig de llegir dues o tres vegades per entendre el que posa, quan dic Pilar... les meves companyes m'acompanyen i llegim les tres ben emocionades... a veure com es va escurçant el camí...
Dilluns visita a Barcelona, i aquesta és molt emotiva... Coneixerem a Pona Hawa, la directora de l'orfanat Assureme Rue Mali, què emocionant, ella coneix els nens i nenes, em fa gràcia veure la cara de la persona que tindrà els primers contactes amb els nostres fills...
No son noticies de propera assignació, però si per fer més curta la espera...
Muaks

dimecres, 15 de juliol de 2009

Una tela de Mali, pel peque de Mali


Aquesta tela és molt molt especial... Ens l'ha donat la Ester, en Micky, en Lucas i voldria que també coneixesis en Roc (el xulo de la foto, però fa un mes que va desapareixer rera una gosseta, i no en tenim notícies sempre va estar una ànima lliure, i em va ensenyar a estimar els gossos...

El missatge de l'Ester també el vull compartir:


Ens desitja que tots tres tinguem l'alegria i el somriure de la gent de l'Àfrica... perquè sense tenir res ho tenen tot...


Moltes gràcies... a tots 4... sou una part important en la nostra vida... muaks


dissabte, 11 de juliol de 2009

Un regal molt especial



Ahir una amiga meva em va fer un regal perquè em porti bona sort, i jo el penjo perquè totes en sentiu la força, protecció i us porti també sort...

"La Mano de Fátima (Khamsa) es un potentísimo talismán en forma de mano, viene del mundo árabe, y es utilizado para protegerse de la desgracia en general y del mal de ojo en particular.
Hace que se detenga en la palma de la mano las malas energías, protege de las enfermedades y atrae la buena suerte.
Sobre este talismán existe una leyenda y es la siguiente:
Fátima era la hija mayor de Mahoma el profeta, el fundador del Islam…
Cuenta la leyenda que Fátima estaba en su casa preparando la cena para su marido Alí, cuando este llegó con su segunda mujer inesperadamente. Fátima se sorprendió tanto que, dejó caer la mano en una olla de aceite hirviendo (dicen que se sintió celosa). Como consecuencia quedó lisiada de por vida y su padre escogió el símbolo de su mano para inmortalizar aquel suceso. Cada uno de sus dedos representa los preceptos de la religión musulmana (fe, caridad, ayuno, oración, peregrinación).
Este amuleto protege contra las enfermedades, da protección a la casa, nos da salud y amor, aleja problemas y discusiones y atrae la buena suerte. Se puede ver tanto en la Puerta de la Justicia de la Alhambra (sobre el arco) o simplemente pintada en las fachadas de muchas casas del norte de África.…
Un día el Profeta tomo la mano de Fátima y dijo: “Quien la conoce, la conoce y quien no la conoce sepa que ella es Fátima, hija de Muhammad y ella es parte de mí, es mi corazón y mi alma de mi cuerpo, quien la moleste ciertamente que me habrá molestado y quien me molesta a mi ciertamente que habrá molestado a Dios”.
Se dice que este talismán no lo debe comprar uno mismo, sino que te lo deben regalar..."

dijous, 9 de juliol de 2009

El 19 de Málaga


Una dolça tela de flors..

Un desig de formar part en la protecció

del nostre petitó...

Molt amor des de Màlaga terra de llum

i de color...


Gracias Juani tres besos para tres estrellas

que ya siempre formareis parte de mi universo!!!

Mali en el meus somnis


Té forma de cotxet...

muaks

dimarts, 7 de juliol de 2009

Per què Àfrica???

Avui, i no us penseu que estic de "baixon"...
Vull explicar per què Àfrica, serà el continent que em farà mare...
Podria ser que la cançó que heu "postejat" moltes tingui part de culpa, avui encara l'escolto i ploro com una magdalena... em sé la lletra el coro, i l'ordre dels cantants... en aquell temps devia ser el que ara diem "freeke", jejeje...
La discusió sobre el país no va gens difícil, de fet no n'hi va haver...
Per a mi sempre ha estat el continent africà la cuna de l'home, més o menys tal i com l'entenem avui...
"Louis Leakey convirtió a África en la cuna de la humanidad
El pionero fue Louis Leakey, en los años veinte, junto con su esposa Mary Leakey. Continuaron los trabajos en la zona su hijo Richard, su esposa Meave y ahora sus nietos. Todos ellos han realizado descubrimientos trascendentales, centrados sobre todo en la garganta de Olduvay en Tanzania."
Dicen que la casualidad es el recurso que utilizamos cuando somos incapaces de encontrar una explicación coherente a situaciones que, aparentemente, carecen de ella. De ser esto cierto, el caso que nos ocupa es un claro ejemplo de casualidad. Si no, ¿cómo explicar que el hombre llamado a descubrir el cráneo más antiguo de la historia de la humanidad dedicara su vida a la
paleontología como consecuencia de una grave lesión craneal Louis Leakey (1903-1972), arqueólogo y antropólogo británico nacido en Kenia, aprovechó el reposo al que le obligó un accidente deportivo para unirse en 1922 a una expedición organizada por el British Museum para recoger fósiles en Tanzania? Fue el inicio de una pasión que se convertiría en patología.
El cráneo más antiguo del mundo
En 1926, tras obtener su licenciatura en arqueología y antropología, Leakey regresa a África para dirigir varias
expediciones. Junto a su mujer, Mary, excavarían varios yacimientos en Kenia y Tanzania, pero no sería hasta el 17 de julio de 1959 cuando darían con el sensacional descubrimiento que los ha convertido en icono de la investigación: el cráneo de un homínido de 1,75 millones de años de antigüedad al que llamarían Australopithecus boisei. El hallazgo convertía a África en la cuna de la humanidad.
La labor de los Leakey, que va ya por la tercera generación"
És geològicament, el continent més vell i intacte, és un continent amb grans diferències a la resta, amb greus problemàtiques difícils de superar, i ...
Un país on els nens i les nenes son estimats, on hi ha un color que amaga la pena de la manca de l'aigua, on s'adora l'aigua, on les sortides de sol no es poden oblidar...
Un continent maltret per nosaltres, i deixat de la mà de Déu, un continent ric en diamants, i pobre en recursos alimentaris...
Àfrica és la llum de les meves ilusions des de fa molts anys, sempre hi he volgut anar, sempre m'ha interessat, i casualitats de la vida el Kiko, també sent una especial atracció per aquest continent i la seva gent...
Volíem ser pares i Àfrica seria ara si un vincle real en la nostra vida, no només una lectura, no una matèria per aquella tesis que mai faré, no un continent més... sinó el lloc d'origen del nostre fill...
Mali va venir per casualitat, una setmana després de la segona FIV, vem demanar hora per una reunió a IPI, i no va fer falta res més... Si paciència... però tard o d'hora serà realitat, perquè només fa falta que desitjeu amb molta força una cosa, perquè es conjuri el firmament i sigui realitat....
Un petó i bona nit, que avui us he donat molt la llauna... i amb tant post ni pinto ni dibuixo...
Muaks

Ja tenim majoria d'edat


Arriba el 18è...
I és especial, perquè ens l'ha donat uns cosins que sempre han estat al meu costat. Els conec des de que vaig néixer i els recordo amb molta carinyo. Son part de la meva història fins avui, i no voldria que no formessin part de la nostra història futura.
La Montse i en Gaby, saps quan ets adolescent i odies als teus pares... doncs ells per mi eren els pares guays, més moderns i més joves, jajaja... i ara amb els anys a part de família... hi ha amistat i amor... Moltes gràcies per l'Alegria!!!

I per ballar



Entre els llocs hi ha Mali...

Avui va de música



No soc gaire adepta als shows nordamericans, però val la pena...

Au petons i a ballar, una bona manera per posar-nos en forma!!!

Aquí la lletra d'Yves Duteil, pels nens d'aquest món...

Pour les enfants du monde entier
Qui n'ont plus rien à espérer
Je voudrais faire une prière
À tous les maîtres de la terre

À chaque enfant qui disparaît
C'est l'univers qui tire un trait
Sur un espoir pour l'avenir
De pouvoir nous appartenir

J'ai vu des enfants s'en aller
Sourire aux lèvres et coeur léger
Vers la mort et le paradis
Que les adultes avaient promis

Mais quand ils sautaient sur les mines
C'était Mozart qu'on assassine
Si le bonheur est à ce prix
De quel enfer s'est-il nourri?

Et combien faudra-t-il payer
De silence et d'obscurité
Pour effacer dans les mémoires
Le souvenir de leur histoire?

Quel testament, quel évangile,
Quelle main aveugle ou imbécile
Peut condamner tant d'innocence
À tant de larmes et de souffrance?

La peur, la haine et la violence
Ont mis le feu à leur enfance
Leurs chemins se sont hérissés
De misère et de barbelés

Peut-on convaincre un dictateur
D'écouter battre un peu son coeur?
Peut-on souhaiter d'un président
Qu'il pleure aussi de temps en temps?

Pour les enfants du monde entier
Qui n'ont de voix que pour pleurer
Je voudrais faire une prière
À tous les maîtres de la terre

Dans vos sommeils de somnifères
Où vous dormez les yeux ouverts
Laissez souffler pour un instant
La magie de vos coeurs d'enfants

Puisque l'on sait de par le monde
Faire la paix pour quelques secondes
Au nom du Père et pour Noël
Que la trève soit éternelle

Qu'elle taise à jamais les rancoeurs
Et qu'elle apaise au fond des coeurs
La vengeance et la cruauté
Jusqu'au bout de l'éternité

Je n'ai pas l'ombre d'un pouvoir
Mais j'ai le coeur rempli d'espoir
Et de chansons pour aujourd'hui
Qui sont des hymnes pour la vie

Et des ghettos, des bidonvilles,
Du coeur du siècle de l'exil
Des voix s'élèvent un peu partout
Qui font chanter les gens debout

Vous pouvez fermer vos frontières,
Bloquer vos ports et vos rivières,
Mais les chansons voyagent à pied
En secret dans des coeurs fermés

Ce sont les mères qui les apprennent
À leurs enfants qui les reprennent
Elles finiront par éclater
Sous le ciel de la liberté

Pour les enfants du monde entier...


paroles et musique: Yves Duteil

Mireu com juguen...



Quan miro aquestes imatges, imagino els ullets del meu peque... i m'impaciento, com m'agradaria abraçar-lo i fer-li mil petons... I res, a esperar...

divendres, 3 de juliol de 2009

Un altre dibuixet


Aquí teniu una escala...

Nosaltres la voldríem pujar corrent, però que hi farem s'ha de pujar graó a graó...

Sort en tenim dels posts, dels contes, del blog, i dels dibuixos... companys de la Santa Paciència... jejeje, per cert algú sap el nom de la patrona....



Muaks...

Bon cap de setmana.

dijous, 2 de juliol de 2009

I per passar l'estona...



Jo he flipat!!!


Apa perquè disfruteu una estoneta...


Muaks

Angelets


Encara que plogui, que el camí se'ns faci costa amunt... No patiu... Un raig d'esperança, hi ha uns angelets, que ens esperen.

Naixeran, o ja ho han fet, en qualsevol racó del nostre planeta blau, i mentre esperen que arribem, van aprenent...

Nosaltres aprenem, per ser perfectes, però hi ha una cosa que ja la tenim, el desig d'estimar a aquests meravellosos angelets que un dia acaronarem, i taparem amb la manteta que amb paciència, amor i devoció els haurem fet...


Bona nit

Muaks

un nou desig... de Granollers


Color vermell, força i passió el número 17 ve de Granollers, de la Puri... un més per protegir els sons del peque...
El desig carinyós, i escalfor... per una manta de tots colors!!!


Moltes gràcies...

dimecres, 1 de juliol de 2009

Mare

Avui he buscat al diccionari la paraula mare...

[s. XIII; del ll. mater, -tris, íd.]

f 1 1 Dona o femella que ha tingut un fill o uns quants, especialment respecte a aquests.
2 [ usat sovint adjectivalment ] fig Nom aplicat a certs fenòmens col·lectius, certes institucions,

etc., que hom considera fonamentals per a l'existència humana. La mare pàtria. La terra és la
nostra mare comuna.
3 CATOL Títol donat a certes religioses. La mare abadessa, priora, superiora.
4 abella mare APIC Abella reina.
5 ai, mare! Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc.
6 mare adoptiva p ext Dona que ha adoptat un fill.
7 Mare de Déu CRIST Títol més antic donat a Maria, mare de Jesús, que sol anar acompanyat

de diverses adjectivacions o advocacions. La Mare de Déu d'Agost, de Setembre. La Mare de
Déu del Roser. La Mare de Déu de Montserrat.
8 mare de llet p ext Dida.
9 mare política Sogra.
10 reina mare Mare del rei regnant.


Jo seré el número 6, però mare davant de tot, o sigui dona que hauré tingut un fill, no l'hauré parit, però ja el sento meu... fa molt de temps que és present en els meus pensament, fa molts dies que és en els meus sentiments, fa mesos que el pateixo...
No seré mare de segona, des del mateix moment en que el tingui entre els meus braços, serà el meu fill, la cosa més important del món, serà el meu cor, serà la meva llum, la meva il·lusió, la meva sort...
I tindré el plaer de dir-li que en el seu dia, ell va tenir una altre mare, que el va estimar el suficient com per dur-lo al món... i llavors esperaré pacient, d'això ja en tinc Matricula... esperaré pacient el moment més feliç de la meva vida... quan dels seus llavis surti la paraula que avui he buscat... MARE