Avui fa 4 anys... nevava... perdíem un avió... feíem nit a Paris... i no sabíem quina cara tenies... 
Ara 4 anys després sembla que sempre hagis estat aquí, no puc entendre ni concebre la vida sense tu, no sé que feíem sense tu, no ho recordo, Feliç Nadal peke del meu cor... ens has canviat la vida... 
Fa 4 anys em va tocar la grossa, i encara ho celebro  cada dia hi ha moments per ser feliç de ser la teva mare... t'estimo molt!!! 

Muaks ;)

Avui m'he trobat aquesta perla mirant en el Face... I penso que si... que tot és possible si ho fem des de la educació a casa, des del respecte, observant i ensenyant el que está bé i el que no... Ajudant al que tenim al costat... 

Port del Compte

 

Aquesta setmana hem anat a trepitjar la neu… Hem passat una bona estona, rient, saltant i corrents… que ja ens convé una mica per escampar la boira d’aquests dies…

Muaks!!!

El equip del Madou

 

Ahir vàrem tenir la presentació oficial del C.F. CaRDONA, aquí us deixo els compis del Madou, amb el seu crit de guerra… Lluitarem, lluitarem… Lluitarem…

Olé campions

Muaks

Tardor dos anys després

http://demalialcel.blogspot.com/b/post-preview?token=4-XRLjsBAAA.9ON55VA_LxZ4GARBScGnXA.sPcBSaYI--DxoeP2PCRvSA&postId=1205983232984850545&type=POST

Fa dos anys i escaig, parlava de la tardor trista... Avui els colors taronges m'agraden...

El rovelló neix, tenim nous infants, hem passat dols molt difícils  i s'acosten els quaranta anys... Tenim la maleïda crisi, però més temps pel meu peke... Les fulles donen a les nostres passejades, catifes divertides de trepitjar. Els moniatos i les castanyes ens acompanyen per dinar. La calefacció ja fa dies que funciona. I amb els amics ens trobem de tant en tant...

La tardor malenconiosa  em té ben enamorada, tant aviat ploro pel camí que hem deixat, com ploro pel molt que haig d'agrair... 

I el que vull recordar cada dia, és que els bons moments son els que hem de tenir presents, que tot passa... i quan menys t'adones noves rialles acompanyen la nostra vida... Benvinguda tardor!!!

Muaks

Fa 3 anys que cel·lebravem la castanyada... al mateix lokal... amb els mateixos amics, i es va produir la esperada trucada... I avui tres anys més tard, cel·lebrem igualment la castanyada i el teu sant... Com han canviat les coses en 3 anys, sembla ahir i alhora sembla que sempre hagis estat entre nosaltres... No saps, peke de l'ànima com ens has omplert la vida!!!

El 25 de setembre del 1990 em consolava... Avui el 20 de setembre del 2012 hi torno a recórrer...

Tu regarderas, la nuit, les étoiles. C'est trop petit chez moi pour que je te montre où se trouve la mienne. C'est mieux comme ça. Mon étoile, ça sera pour toi une des étoiles. Alors, toutes les étoiles, tu aimeras les regarder... Elles seront toutes tes amies. Et puis je vais te faire un cadeau...

A nosaltres els pares i mares adoptants hi ha un dia, que en un segon, en un preciós moment, rebem una trucada, una carta, i ens canvia la vida... De cop i volta el nostre desig més gran es compleix, tenim una data, un nom, una cara, som pares i mares... 

Però és que la vida és així, tan aviat ens dona la vida, com s'apaga la nostra llum, només un moment, un instant, un ale i marxem... a vegades patint, a vegades sense fer soroll, i quedem buits... 

Per això cada segon compta, cada moment és un regal, cada història és important... 

I en Madou va creixent, vivint moments, passant històries, copsant la vida, i passant, per a mi massa ràpid en passos de gegant... i és en dies com avui que penses viu el moment, saboreja'l que no tornarà... demà la rutina tornarà i no recordarem la fragilitat dels moments que vivim...

Per això viviu la vida, quan us arribi el moment que us canvia la vida, copseu-lo... i gaudiu-lo cada segon cada moment...

Muaks...

Toquem el cel amb la mà...

Amunt Minyons...

La meva ciutat natal, i els músics que formen part de la banda de la meva vida, que han nascut a la meva terra de acollida... Una combinació que em posa la pell de gallina...

En Madou, si hagués vingut a Terrassa, formaria part dels meus minyons de Terrassa, però no hagués conegut als Strombers com els coneix ara...

Del mon casteller, hi ha tantes coses que son del meu país, que m'agrada fer l'aleta, fer pinya perquè amb les mans i la gent si caiem ens tornem a aixecar...i per últim...

Tocar el cel amb la mà... que romàntic, jo el vaig tocar el 23 de desembre del 2009, quan li vaig tocar aquella maneta tant petita, tant negreta, i quan aquells ulls buits em miraven... Avui quasi tres anys després, la mà ja no és tant petita, els ulls son alegres, i la mà continua sent negreta... i ballem al so dels Strombers, sobretot avui que és Festa Major a La Coromina...

Muaks ;)

la familia del cor

Ahir ens van donar la notícia que feia temps que esperàvem... Una notícia que ens omple d'alegria... 

La nostra família del cor augmenta... Varem marxar 13, varem tornar 19, la Martina va ser el resultat del Malarone... i aviat tindrem en Moussa!!!

La Koro la germana del nostre peke, eren els més grans del nostre grup. Ara la Nefertiti Koro com carinyosament la varem batejar, per la seva mirada altiva i distant... serà germana d'un bebè preciós que vindrà el dia 14 de Bamako... com els nostres pekes del cor... Arriba en un moment una mica, per no dir molt, complicat...

Nosaltres mateixos volíem tornar a començar, però el país està immers en una guerra civil aliena al mon occidental, on els nostres ulls no s'hi posen... En un silenci informatiu, sense ajuda exterior, sense zones de seguretat, sense seguretat a que es respectin els drets humans... Així que haurem d'esperar una mica, a veure si així també creix la guardiola!!!

Benvingut Moussa t'esperem amb els braços ben oberts... 

La lluvia de estrellas, 100 meteoros por hora en agosto

La lluvia de estrellas, 100 meteoros por hora en agosto

Fa tres anys, després d'un dia plujós el cel va clarejar... estàvem en bona companyia, en Micky la Ester, el Marc la Mariangels i la Margot... Una manta sobre la gespa, i una copa a la mà... 

De estels no en varem veure gaires, però de cop i volta vaig demanar un desig... ser mare per Nadal, i el cel es va il·luminar, va ser un estel enorme, va dibuixar una gran estelada al cel, tots varem callar, varem brindar perquè fos així... i ... 

per Nadal va arribar en Madou!!!

Aquest any, tres anys després, amb en Micky i la Ester lluny de nosaltres, en Marc a Etiòpia, la Mariangels i la Margot tan aprop i tan poc que ens veiem, ensenyaré a en Madou com cauen els estels, com es demanen desitjos de tot cor, i a veure si aviat ens podem retrobar tots, alcem una copa i brindem per un món millor... i a totes vosaltres volia dir-vos... que aquest cap de setmana mireu el cel i desitgeu allò que desitgem tots més que res... que el peke que portem a l'ànima arribi aviat al vostre port...

Muaks !!!

la quarta dent

Estem a punt de perdrela... i ja serà la quarta vegada que ens visitin ela angelets...
Anem passant dies i creixent és tan ràpid... que a voltes voldria tancar la seva vida en un frascó... però que hi farem és llei de vida... o això diuen
Muaks

Aquí el meu esmorzar preferit... bé de fet la única cosa que el papa i la mama aconsegueixen que em mengi ràpid i bé al matí...

En Madou no és de dolços, ni "xuxes", tampoc ens mata la xocolata, els gelats  dues mossegades... Així que al matí, com que necessitem piles, la aportació de sucre - energia, ve en forma de torrada amb mantega i sucre, i un bon got de llet també amb sucre... Si és que la vida quan em llevo i obre els ulls, des de que va arribar en Madou, és més dolça!!!

Muaks ;)

Sempre he dit que el que s'embruten és inversament proporcional a lo bé que s'ho han passat... Aquí la prova... jejeje

Continuem creixent, jugant, rient, gaudint de la vida, que amb els temps que corren ja és molt i prou...

Muaks ;) 

Ara ja s'acaba la lligueta de futbol, i comencen els torneigs i amistosos... La millora de l'equip és espectacular, ja no som una melé rera una pilota, fem passes, sabem treure de banda, picar un córner... i celebrar els gols... En Madou ja n'ha fet dos, i en el primer vaig plorar com una magdalena, jajaja... 

Bona diada

Hem comprat una planta... Que cuidarà en Madou!!!
I també dos llibres...

Aprenent noves tecnologies

La música amança les feres... http://t.co/CMjQc0k -- Marta Martori (@martamartori)

Ja és la segona pasqua d'en Madou, com caramellaire... i no vegeu com va disfrutar amb el Goig de les Botifarres. Varem tenir bon dia, i tot i que no fa temps de primavera, no va ploure i van poder passar tot el mati, passejant i cantant per la nostra estimada Cardona, aquí teniu la mostra...
Oi que estava guapo??? Gràcies, Marta (mama de la Laia i l'Abril) per la Foto... 


Muaks!!!

Los países vecinos imponen sanciones a Mali para ahogar a los golpistas

Los países vecinos imponen sanciones a Mali para ahogar a los golpistas

La mona by Madou

Ahir a cole varem fer la mona de pasqua... amb pluma i ou inclòs... l'ingredient base... la manteg amb el que li agrada... avui ens la menjarem si ens en dona... cosa una mica difícil...
Muaks... i bona pasqua!!!

Los tuareg lanzan una ofensiva contra varias ciudades de Mali

Los tuareg lanzan una ofensiva contra varias ciudades de Mali
I més noticies de la terra dels meus somnis...

Sobre la privatització... avui llegia la Gloria... i m'he adonat una cosa... Amb la nova política de Google, he perdut molts del blogs... Molts privatitzats, no hi puc accedir, ja que el compte de google m'agafa una adreça amb la que no tinc permís... quin pal, suposo que ens deu passar a tots, i si com diu la Glòria estaria bé, poder demanar permís per continuar llegint les aventures dels companys - companyes de camí...

Entenc la privacitat, i que quan es tracta de menors, vulguem ser prudents, però a mi el blog em va ajudar molt en la època d'espera, i suposo que la gent que ara comença també, els ajuda, per això és una pena que no puguem accedir a totes les històries, però en fi... Els que continuem aquí estem, jo continuaré explicant la petita història del meu peke, perquè és un diari per ell, perquè en els moments difícils estàveu aquí comentant, i en els alegres també reieu, veu veure en Madou des del seu inici, i formeu part de la seva història...

Muaks!!!

Mali

Les noticies que arriben de Mali, em toquen el cor... Perquè és el país del meu peke, i perquè la comunitat internacional no hi diu res... 

Mali no és una terra de riquesa material, però el cor de la seva gent és vermell com el nostre, tenen il·lusió i alegria, i això es veu quan els mires al ulls... No tenim molts testimonis gràfics de la bella Bamako, però si mil i un records dels dies que varem estar allà... No varem voltar gaire, la nostra maternitat - paternitat no deixava temps, ni ganes de fer de turista, però el que varem veure està gravat en la nostra ment...

Avui fa 2 anys i migs que Mali ens va fer un regal que no podré pagar mai, i li agrairé tota la vida... Per això quan sento noticies de Mali, paro l'orella, i aquesta revolta em fa mal, perquè allà les coses no van bé, hi ha molta població civil que patirà aquesta guerra civil que estan vivint... i llavors em venen a la ment la mirada de la gent, i no me'ls puc treure del cap...

Golpe de estado en Mali: suspendida la Constitución

Golpe de estado en Mali: suspendida la Constitución

Mama tu saps que vol dir adoptar?

Jo si... Vol dir que ara visc aquí... 

Senzill, i té raó...

Per a mi adopció és: La paraula que m'ha fet mare, m'ha donat el regal de compartir un nen amb una mama de la panxa present en la nostra vida, m'ha fet trencat el cliché de que només un és fill-filla si el portes al ventre, m'ha fet estimar a algú per sobre de tot i tothom. Un procés llarg, dur, nou, que m'ha obert nous temes, nous amics i amigues, nous reptes, m'ha fet plorar, i molt, però també m'ha donat l'alegria més gran del món, el meu peke!!!

Muaks ;)

No m'assemblo a ells

A cole fem la fitxa de Joaquima de Vedruna... Amiga dels nens i nenes... Hem d'encerclar a la santa i al nen/nena que s'assembli més a ell. En Madou ho té clar no hi ha cap nen de color... No encercla cap nen... La Montse li dóna la raó... I jo em demano... L'amoïna no haver trobat cap nen de color, o sentir-se diferent en aquesta cassos?
Apa bona nit... Muaks!!

Se duplica en días el número de refugiados de Malí

Redacción

BBC Mundo

 Viernes, 17 de febrero de 2012

• Facebook
• Twitter
• Compartir
• Envíe esta página por e-mail
• Imprima esta nota

La dependencia de Naciones Unidas para los refugiados dice que el número de desplazados de Malí que se refugian en los países vecinos para escapar de los enfrentamientos entre rebeldes tuareg y el ejército maliense se han duplicado en los últimos diez días.

Más de 44.000 personas han cruzado la frontera hacia Mauritania , Níger o Burkina Faso, y la UNHCR ha empezado a registrarlos.

Amnistía Internacional ha descrito los enfrentamientos, que estallaron en enero, como la peor crisis de derechos humanos en Malí en dos décadas.

En los últimos días han circulado imágenes de soldados malienses que supuestamente fueron ejecutados. La indignación desencadenó ataques contra la población tuareg en la capital, Bamako.

El país del meu peke, està patint un enfrontament civil, amb un resultat no gens esperançador, però no hi ha ressò ens els diaris, simples mencions, i el desastre humanitari ens parla de milers de persones desplaçades, no vull ni imaginar-me els carrers de la bella Bamako, l'orfenat on va créixer en Madou, i el que més m'indigna és la passivitat del món on vivim, girem la cara i com sinó passés res... De fet avui en dia el estat més normal entre la gent de sang comuna és estar indignat, no???

Comencem a fer deures... Treballem el Cardio, som dins del programa SEA de la Fundació Alícia del Dr. Valentí Fuster...
Mengem fruita, verdura, fem cinc àpats, i parlem molt sobre el cardio... tot el dia...
En Madou tot el dia en parla, que si hem de beure llet, que la xocolata com les formigues (petites...), hem de menjar verdures...o lo que hi hagi al Paper (cada setmana faig un menú que penjo a la nevera, jajaja...)
I tenim una carpeta vermella com el 
Cardio, on ens manen deures, com el d'aquesta setmana, dibuixar-lo, i explicar alguna coseta que en sapiguem... per exemple... va molt ràpid quan fem "esporc", i a poc a poc quan dormim..., és de color vermell perquè té sang... i perquè estigui fort hem de menjar sa!!!... Lo millor quan li agafo la seva maneta l'acosto al meu pit, tanquem els ulls i va notar el batec... va fer un d'aquells somriures i cara d'il·lusió que fan que se m'il·lumini el món...
Muaks!!!

A la mama de la panxa...

No sé si ets jove, o gran, si tens més fills o va ser l'únic, no sé si tens parella o família o estàs sola. No sé si ets prima o grassa, no sé de quin color tens els ulls, però sé que m'has donat el millor regal del món.

A vegades m'agradaria saber qui ets, per poder-li explicar a en Madou, a vegades tinc por que quan sigui gran em rebutgi per no haver-lo dut a la panxa... però sé, que li parlo de tu, encara que no sàpiga res, sé una cosa... li vas donar la vida, i segurament amb tot el dolor del món, li vas voler donar una oportunitat...

M'esforço encara dia a dia, per dir que jo soc l'afortunada, ell... costa tant dir-ho  hagués estat afortunat de viure al costat de la seva mare... però ara ens té a nosaltres, i creix feliç amb el seu pare i la seva mare, juga, creix i viu... lluny del seu origen, lluny de la seva mare de la panxa, i jo et prometo que per tornar-te el regal que m'has donat, l'estimaré i l'acompanyaré tot el que tingui de vida...

Una fotografia actual

M'agrada el futbol

La neu de fa quinze dies

Soc una mica pallasso  

Soc Cardoní!!!

La mama diu que soc moooolt guapo!!!

Algú a qui estimo molt... l'Arnau

M'agrada anar a passejar al bosc amb en Denis

La família

No m'agrada gens la pinta

La meva joguina... la bici

Amb l'Alberto d'excursió 

Avui a l'escola havíem de portar fotografies, el que ens agrada, el que no ens agrada, la família, una joguina... Ha estat difícil escollir, però aquí us les deixo... 

Som feliços a casa i al carrer, m'agrada fer esport, el futbol és la seva passió, però la bici la companya d'excursions, en Denis sempre present, com no!!!

L'Arnau el cosinet de Donosti, al que no veiem tant com voldríem, costa trobar una foto on estiguem seriosos, i costa trobar coses que no ens agradin... La veritat és que fa dos anys que vivim en un núvol de coses noves, sensacions bones, de felicitat... per tot el que en Madou ens ha regalat, quina sort ser la seva mare!!!

Muaks ;)

La malaria y la literatura

La malaria y la literatura

I nosaltres viatgem a l'Àfrica, prenem fàrmacs... i quedem exempts de la malària, si fos una malaltia del nostre món, tardarien tant en desenvolupar i posar al mercat la vacuna???

Ultima foto amb tres anys

Amb la meva manida... Pendent del barça... Despres del entreno... I mort de son... Passaran les hores per demà llevar-lo amb un fort petó i un moltes felicitats peke!!!!

Firma de la petición de Raoni contra el proyecto de presa hidroeléctrica de Belo Monte

Firma de la petición de Raoni contra el proyecto de presa hidroeléctrica de Belo Monte

No cal dir res... El mon del meu fill està en perill, gràcies a la evolució de la espècie... Alguna cosa hem de fer!!!

Una troballa... que m'ha donat informació...

http://nuestraadopcionunembarazodiferente.blogspot.com/2012/01/el-hambre-que-hincha-barrigas.html

He descobert aquest blog, i fa dies que li veig la panxa inflada, al principi era molt normal, però ja fa dos anys, i no baixa... amb el que el melic tampoc acaba d'entrar cap a dins, tot i que ja el tenim petit...

Tenim una alimentació rica i variada, menja de tot i amb força, amanides, pasta, verdura, carn blanca, magre, vermella, peixos de tots colors, no som de dolços, ni formatges, però ens encanta la truita, i els peus de porc. Volem anar de Restaurant per provar coses noves, i no vull menú infantil amb fregits, els entrepans amb ceba i enciam... però la panxa no baixa... 

Em sembla que demanarem hora al metge...

Muaks

Això no ho pots saber...

En Madou és curiós, pregunta, i extremadament intel·ligent... Lliga els conceptes molt ràpid, i fa servir la lògica amb molta rapidesa. Demana perquè està en l'edat de demanar, però també ho fa perquè, crec jo, construeix la seva història, busca similituds amb nosaltres, amb els altres companys i companyes...

El Kiko, va néixer a casa, en la mitja part d'un partit del Barça... El seu pare esperava acabar el partit per anar a l'hospital... i suposo que la iaia Juani, li ha explicat... La seva pregunta, ahir al vespre va ser:

- mama, jo on he nascut?

La nostra resposta, va ser unànime, sense dubtar

- a Bamako, ja ho saps!

Ell curiós, demana:

- però en un llit?

I nosaltres, varem parlar de la mama de la panxa, que no ho sabíem però quasi bé amb tota la seguretat del mon:

- Si Madou, vas néixer en un llit!!!

I ell mig adormint, ens contesta...

- Això no ho podreu saber mai del cert, no???

Uff... sense paraules, i només tenim 3 anyets!!!

Suposo que va quedar satisfet, va agafar la seva "muxu" i amb un angelet de la guarda, ens varem dir Bona Nit!!!

Muaks ;)

campeon cross

Aquest diumenge el peke ha quedat primer en el cross escolar... Moltes felicitats !!!!
I jo què voleu que us digui...necessitaré un pitet...

Ajuda...

Necessito contactar amb algú que hagi adoptat, o estigui adoptant a Bulgària... Sabeu d'algun blog o algú... És important, gràcies...

Botes de Muntanya

Mireu quines botes m'han portat els Reis... son màgiques caminen per sobre el gel... El papa i la mama, creuaven els dits perquè el gel no cedís... no per profunditat sinó pel fred brrrrr...



Sense paraules

I és que els nens / nenes mouen el món, i és així com ha de ser!!!
Bon Any 2012 i que es compleixin les il·lusions...
Muaks