Jo no acostumo a penjar fotos de nens que son del meu entorn, no sé per quin motiu, i avui no he tingut temps de fer dibuix, he estat tallant troçets de roba i marejadeta...
Bé doncs us volia fer un dibuix d'una anècdota del meu nebot més petit, en Jan, també és el més dolent, però sempre fa les coses de cara i no s'amaga, és també el més sensible, i el més carinyòs...
Fa uns dies a la seva escola els parlaven del tercer món, i ell va i fa callar la mestre (una vegada ja ho havia fet amb el conte de la caputxeta, fent callar a la mestre d'una manera no molt agradable, perquè segons ell deia una mentida, els llops no parlaven ni es menjaven a les persones)... Va que marxo pels cerros de Úbeda, doncs li diu tan panxo a la senyoreta...
Senyu, senyu, que jo soc molt bo i en tindré un d'aquests a casa meva, bé de veritat els que son boníssims son la Tata (jo) i el Kiko, i tindrà molta sort perquè només arribar d'Àfrica ja tindrà gos, i jo l'estimaré tant, que seré el seu guardaespatlles, i me'l portaré a casa, i a pescar, i a tot... perquè serà el meu cosinet...
I ja que parlem d'aquests nens em pots dir on cau Mali exactament, i si tardaran molt el Kiko i la Tata en arribar-hi?, perquè potser el meu pare els pot deixar el cotxe nou perquè hi arribin abans...
La profe va flipar, no sabia si s'ho havia de creure o no, així que va cridar a la meva cunyada, i si si, quan ho va confirmar els va explicar a la resta de la classe, i clar en Jan va quedar com un súper hèroe, jajaja... i ell més feliç que un gínjol...
Petonets, i bona nit
