Dorm petit, fora és negre nit, dorm tranquil...Els teus pares, han deixat la porta oberta per quan vulguis i puguis venir...
Hem encès la llum del far que t'il·luminarà el camí...
Una llum alimentada per amics, familiars i companys de camí...
No importa el temps que triguis, ni lo lluny que estiguis, nosaltres esperarem aquí...
Passant el temps i les hores, però a punt perquè formis part del nostre destí...
Quan arribis a casa nostra, il·luminarem el cartell de la porta...
Serem una família... el pare, la mare, i el més petit... el tresor que més ens importa...
Un regalet pel cap de setmana...
Un petó
No soles el dibuix es maco, les lletres també ho son... molt bonico el poema!
ResponEliminaUn petó,
Nür
No sé si ets artista normalment, o només quan tens vèrtig, jeje...
ResponEliminaPetons.
Laura.
El vèrtig em dona hores d'avorriment i a casa... La inspiració llegint tots els vostres blogs...
ResponEliminaMuaks
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
ResponEliminaMe encantan tus dibujos. Chica eres toda una artista y aqui tienes una fans.
ResponEliminaBeatriz
Gracias por entrar en el blog de mi hijo Armel y hacerte seguidora. Si no te importa te enlazo para que sigamos en contacto. Ya sabes donde estoy.
ResponEliminaBicos
Fátima y Armel