Ara fa un any...

Ara fa un any... La Bet ens va introduir en el mon dels blogs "adoptius", vaig començar a saber d'històries com la nostra...

Varem conèixer, virtualment, la Nur i la seva història fins ser mare. Varem seguir els altibaixos de la Bet, hem vist assignacions, pre-assignacions, judicis. Hem ampliat la biblioteca, hem plorat amb processos que es trencaven, ens emocionavem amb viatges, i nosaltres mateixos hem esdevinguts pares!!!.

En aquest darrer any la meva bústia ha anat rebent petits tresors, desitjos, i cartes plenes d'il·lusió i amor... Amb el seu contingut, anem passet a passet fent una vànova de tots colors, a veure si m'hi aplico més... però a l'igual que el blog... ara un any després, sense vertígen em falta una mica de temps, però encantada...

Dec algun que altre dibuixet a les noves mamis... Estan embastats, els falta el color, però prometo complir la promesa...

I avui he decidit canviar la plantilla, sempre emmirallant-me amb la Bet, per donar llum... Ja fa quasi un any vaig dibuixar un far que il·luminava el camí de Cardona a Bamako, i ara que en Madou ja és aquí vull que el llum continuï encés, per l'esperança...

Muaks

Diumenge Familia del cor

Aquest proper diumenge ens espera un dia molt especial... Fa dos mesos que varem arribar, i ens trobarem tots i totes... Tinc moltes ganes de veure els 5 peques que van venir amb el meu Madou. De fet al principi ens escriviem molt, però suposo que tothom tan absort amb els seus fills-filles, que al final deixes una mica de costat els mails...

De la Mariama sé que pesa el doble, i encara que sembli molt, és un gran pas, en tenim moltes ganes, el Roger per les fotos hem vist que està guapissim, en Ricard va fer cumple amb espelma i tot, la Koro va fent rialles i petons al seu ritme, en Sergi esperem que tingui la panxa del tot bé, de fet és tant bon nen que es pot anar amb ell a tot arreu... Res que encara que no parlem tan sovint com a mi m'agradaria, sabem els uns dels altres, perquè el que varem viure junts aquest Nadal, jo al menys no ho podré olvidar mai...

Quan saps que has de viatjar, i ho faràs amb altres famílies, sovint no saps amb què et trobaràs, nosaltres ens varem trobar amb 11 persones que ja per sempre formen part del nostre albúm familiar, hi vam congeniar, hi varem conversar, varem patir plegats, i varem riure fins plorar... Varem tenir un part col·lectiu que ens va fer ser les persones més felices del moment, en un racó del mon que tenim sempre al cor... BAMAKO

un altre dibuixet

Ja dic jo que necessito treballar...

Unes imatges del país del nostre angelet
http//www.youtube.com/watch?v=SdvLMDAx3cY