De sempre m'han encantat els ossos polars, i el seu declivi em fa plorar, com moltíssimes de les coses que avui passen al nostre voltant...
Jo vull que el meu petit@ pugui veure els reportatges dels magnífics ossos blancs, sense que només siguin animals de zoològic...
Per tant una llenço un llança, perquè entre les mil i unes coses que els haurem d'ensenyar, els ensenyem també a cuidar el planeta on vivim, segur que entre tots i totes ho aconseguirem...
Bon dia a tots i totes Muaks...
Marta
Marta,
ResponEliminaGràcies per recordar-nos-ho! Jo també vull un món millor...
A vegades quan penso en el canvi climàtic i tot això, m'agafa angoixa, de pensar el que els espera... Però no ens podem quedar de braços creuats! oi?
Una abraçada
crec que tot té el seu ritme d'aprenentatge... però també crec -i la meva feina com a professora m'ho ha ensenyat- que no tot el que s'aprèn a casa arriba a bon port, igualment que hi ha coses que s'aprenen fora de casa que després poden ser leit motiv de la nostra vida.
ResponEliminaa vegades m'angoixa pensar en les coses que no podré ensenyar al meu fill, perquè no les sé, perquè ja no existiran, perquè no les voldrà aprendre... però després em tranquil·litzo pensant que n'aprendrà de noves que jo mai hauria imaginat que existissin!!!
besadetes...