dilluns, 8 de juny de 2009

Avui plou


Uff... quan parlen de la muntanya russa de l'adopció em sembla que no hi ha millor manera de descriure el que moltes parelles vivim...

Fer aquest blog m'ha ajudat a tenir una via d'escape, i connectar amb molts "papis" que compartiran amb nosaltres el rol de tenir un fill amb una mare biològica... Un repte molt difícil de copsar per aquell que no ho viu amb la seva carn...

Avui llegint en un blog d'una noia de Sevilla, no he pogut evitar que em caiguessin torrents de llàgrimes, el díficil pas de decidir adoptar, el més difícil camí del CI, el pesat tràngol de l'expedient... i la espera... desesperant de no tenir notícies... de tenir un embaràs, com ho diríem, un embaràs logístic amb data d'inici però i el final...

El que a mi m'animen son els missatges d'amics, coneguts, familiars, i tots aquest companys de experiència, la il·lusió que ens uneix, els temors i les ganes de tenir al braços els nostres estimats angelets...
Però per molt optimista que vulgui ser, no tots els dies son serens i clars, hi ha tormentes, i dies grisos, dies que surt l'arc de Sant Martí, i dies en els que no voldries sortir del llit...

3 comentaris:

  1. mmm... què m'has de dir? En Marc sempre m'anima dient-me que aquest "embaràs" sí que arribarà a bon port... a mi m'agrada pensar que més que un embaràs és un "polvo" inacabable... i perdó per l'expressió, jeje...

    ResponElimina
  2. Amunt val? Després de la pluja sempre surt el sol, a vegades surt de seguida i a vegades tarda uns dies, però acaba sortint, en pots estar segura!
    Laura.

    ResponElimina
  3. Germaneta,
    des de fora sempre es veuen més aquests raigs de SOL.
    Jo aquí, tot i ser sota la pluja del País Basc ja els veig, i m'il.lusiona fins i tot l'espera, el pensar com serà l'angelet, aquestes ganes i aquests nervis, tot un seguit de sentiments i d'impaciencia...
    Sé que és molt difícil per vosaltres, ánims!!! jo des d'aquí t'envio muxu handi bat eta besarkada bat!!

    ResponElimina