dijous, 30 de setembre de 2010

Tu est fou, je ne pas...


Això és una cançoneta que en Madou cantava a Asureme... La cantarella és divertida, com de pelicula francesa... només sabem aquest troçet... i pensavem que en Madou també...

L'altre dia em diu... Mama això no és així, al cole cantavem... seguidament la va cantar sencera... jo em vaig quedar escoltant, per aprendre, però en acabar diu... Mama jo, ja no vull cantar les cançons de cole, vull les catalanes...
Em sembla que si em punxen no em treuen sang, jajaja!!!
Doncs res a cantar les cançons de l'eriçó Max... que ens les sabem la mar de bé!!! Muaks

dimarts, 21 de setembre de 2010

Coses que hem viscut per Festa Major


Si en Madou hagués estat un bebé, ara fa nou mesos... Tot seria diferent...
Recordo el dia 2 de novembre quan ens deien que el seu nom era Madou, que tenia 18 mesos, i que era un nen molt sociable, que li agradava jugar a la pilota...

En aquell moment el meu rellotge biològic em va fer sonar una alarma... El meu fill ja quasi té dos anys... no és un bebè a qui canviar-li bolquers, al que fer dormir en un bressol, a qui passejar en cotxet... Sort que en Kiko tenia més cap que jo, i no m'havia deixat comprar coses de bebé...

Ara 9 mesos després penso que he viscut i estic visquent l'adopció amb totes les lletres, amb els dubtes, els reptes, l'egoisme, i la recança de deixar la vida anterior. Estem descobrint a passos de gegant mil i una de les coses que ens envolten, i ho vivim des d'una edat on tot és nou, i nou de veritat, no tinc un fill des del bressol, que he admés a la meva vida ràpidament, que ha passat a formar part de nosaltres sense adonar-se, no he donat copets al bressol, però he rebut miler de paraules rialleres, petons, i noves sensacions que mica en mica van formant part del nostre dia a dia...