dilluns, 23 de desembre de 2013

Aquesta foto avui fa 4 anys... Varem veure la teva cara per primera vegada... i ens va enamorar... Molt lluny queda el C.I., la llarga espera, el vol perdut, el Nadal de Mali... ens queda la família del cor, amb la que ens retrobarem el diumenge per celebrar els 5 anys de l'arribada i la nostra trobada de Nadal a Cardona, on tot va començar.

Aquesta és d'ahir... com ens ha canviat la mirada, eh??? Aquells ulls tristos, ara son alegres i feliços...

Ara tot sembla que sigui ahir, que vas arribar i ja fa cinc anys que ets amb nosaltres, i aquests anys han esdevingut un milió d'aventures, han convertit el meu desig en realitat, i has completat la meva felicitat...

Ahir parlava amb uns coneguts que ja tenen nen a Rússia, però el destí els està fent esperar més del que cap pare pot esperar... Creuarem els dits, mirarem el estel de l'Orient i desitjarem a totes les companyes i companys de blogs... els arribi ja el moment de poder tirar del final del fil vermell...

Muaks...

diumenge, 1 de desembre de 2013

Si vols un campió a casa... comença a entrenar


Aquesta és la nostra segona temporada de cros escolar, i en Madou hi va no content, sinó encantat, per nosaltres... evidentment és un privilegi, veure com cada setmana pugem al lloc més alt. En Madou és esportista de mena, juga a futbol des dels tres anys, i corre des dels 4, encara no tenia els 3 quan ja anava amb bicicleta de dues rodes...
Cap de les tres coses se li dona malament, però tampoc n'hem provat gaires més, alguna vegada una raqueta, alguna cistella... li agraden els esports, i se'ls mira per televisió embadalit, com si fossin dibuixos animats...
Hi ha però, un esport que no se li dóna bé, no li agrada gaire, i és un patiment per ell... és la Natació, el seu cos i l'aigua no son íntims amics, evidentment l'hem obligat a fer cursets de piscina a l'estiu, no per convertir-se en un plusmarquista, ni tan sols perquè pugui algun dia fer triatlons, sinó perquè creiem que es necessari saber de nedar, no l'hem apuntat tot l'any, un mes, per perdre la por a l'aigua, per si mai tens un ensurt en una piscina en pugui sortir, perquè pugui anar a casa dels amics amb piscina, per anar a la platja amb tranquil·litat...
I dic l'hem obligat, fixeu-vos bé, en fer natació de supervivència no de competició...
Però en el cros i el futbol, és una decisió seva, li agrada, i el més important s'ho passa de conya, l'equip de futbol és com una part de família amb qui passem els dissabtes, fem dinars, i xerrem, ell hi va encantat i 
il·lusionat, els seus companys d'equip també son amics, i així anomena en Roger, en Miquel, l'Alejandro, en Biel, l'Unai, el Ruben, el Vicenç, els nous Noel, Jordi, Josep, Martí i Pol els ha ben integrat i no oblida els que han marxat, l'Uriel i en Xavier...
El cros, el comparteix amb nens i nenes de diferents edats, des del seu inseparable Jordi (avui ha pujat al podi amb ell), passant pel Nil, en Bernat, la Rut, en Biel, la Clàudia, la Abril, l'Aïna, la Berta, en Roger, la Estel, la Laura, la Eulàlia, la Margot, en Biel, l'Eric en Lluc, la Mar, la Martina, la Júlia, la Maria, la Anna, l'Aina, en Nil... i espero no deixar-me ningú... han creat un equip, on es segueixen, s'acompanyen als escalfaments, a la recollida de medalles, on juguen, riuen i es fan passar el fred saltant i corrent... Ho fan amb alegria i molta il·lusió, i ho fan perquè volen... 
Si un dia en Madou ja a la meta, em diu mama no vull córrer, i tot parlant, veig que no és per nervis, sinó perquè no li ve de gust, que no s'ho passarà bé, en Madou no correrà... SI un dia en Madou, em diu mama no vull jugar, valorarem si l'equip se'n ressentirà o no, i evidentment no jugarem...
Avui un nen que ha estat tota la temporada passada contrincant, frec a frec compartint podis, és molt bo corrent... ara ha passat de categoria, i avui s'ha negat a córrer, la setmana passada ja no volia, però els seus pares, tant si com no l'han deixat al calaix de sortida, els hem sentit dir-li que ha de córrer si o si... que ja en parlarien a casa... Jo que no hi era davant m'ha glaçat el cor, el papa del Madou que si era al davant, ha vist un nen a la sortida, sol, plorant, sense ningú que el consoles (ho han acabat fent el Kiko, el nostre entrenador, un altre pare del nostre equip, la gent de la organització), amb la mirada sense il·lusió i una mare que venia al cap de molta estona, massa estona, amb la cara enfadada perquè el seu fill no havia corregut... I jo tenia el cor gelat, i no del fred que deu ni dó, sinó del nivell de exigència i competitivitat que se li demanava a un nen de 6 anys...
La meva pregunta de costum quan acabem de córrer és sempre : Madou t'ho has passat bé?, Com ha anat? 
I després parlant del tema, he sentit una frase molt bona, SI VOLS UN CAMPIÓ A CASA COMENÇA A ENTRENAR TU MATEIX... Jo no sé si de gran en Madou serà, o no, campió en algun esport, de mentres que s'ho passi bé, ah... però si que serà sempre el campió del meu cor....
Muaks

divendres, 1 de novembre de 2013

Un regal

Avui fa 4 anys es va produir... tot i ser festiu... va haver-hi trucada... i vam experimentar la muntanya russa més forta que mai...
En el procés us vaig regalar molts dibuixos... tenia molt temps... ara poc... però de tant en tant m'assento i recupero la meva capsa de color... amb un alumne molt especial ;)
Avui cel.lebrem el seu Sant i vull compartir un dibuix seu... què en penseu del futur artista?.
Us petó i un desig que aviat... tots els que espereu rebeu la famosa trucada i Boomm la explosió que us canviarà la vida... sereu pares i mares... el fil vermell haurà arribat al final.
Muaks

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Tu fas que el meu cel torni a brillar de color blau...




Aquest any la marató va sobre malalties neurodegeneratives... tant presents en la vida del meu Madou... Veure com els que sempre han estat els teus pilars, es desorienten, es perden, ploren... tu i tu i tu... i només tú que em vas donar la vida, ara ens lies, i emboliques, i ens dones alegries, i penes, i amor i dolor... I tu i tu... que fas que el meu sigui de color blau sempre tant aprop tant lluny, fas que a casa no hi hagi un nen sinó dos... i passant dia a dia, anem comptant anys perquè gaudeixis del teu primer nét, perquè arribis a conèixer el tercer...
Pare... regala'ns un somriure... 
Sort per la Marató... 

Muaks 



dilluns, 28 d’octubre de 2013

Tercera temporada

Aviat farà 5 anys de la trucada... i celebrarem Sant Madou... els dies, mesos, anys passen tant ràpid que quan em demanen qunat temps fa que ès aquí haig de pensar... aquest diumenge ens van corregir i tot...
En Madou va creixent... és un esportista de mena... i li agrada jugar tant a casa com al carrer. Va en bicicleta, corre, futbol... sempre amb amics... és rialler de mena, és un regal poder gaudir del seu dia a dia... però...
Creix i molt més ràpid del que voldríem... la prova... va començar a jugar a futbol amb 3 anyets. Ara tot just hem encetat la tercera temporada i ja portem 5 parells de botes... Als Reis li demanarem el sisè parell i anar sumant..
Muaks

dijous, 17 d’octubre de 2013

Agur Betty... et trobarem a faltar...

Fa dies que tinc al "tinter" aquest post... 
La Betty, la vella, bella Betty ja no podrà ser un "cabestro" en els passejos d'en Madou... 
 Ja no ens seguirà quan anem a passejar... No ens acompanyarà en les nostres visites a Can Vila, cansadeta, però sempre present... No la podrem banyar...
No vindrà a la porta de la habitació per si per "despiste" es pot colar, i menjar-se el menjar d'en Denis... No olorarà les "xuxes" que portem al saquet... 


No li robarà la manteta del Denis, però si estarà en la manta d'en Madou, i a la nostra vida, en els nostres records en forma de foto, en forma de records, de caminades, xerrades, riures i de la presentació del nostre peke a uns amics que no els podem veure tan sovint com voldríem... 


 Gràcies Betty per haver-nos permès ser part de la teva família cada cop que us hem visitat... Que tinguis bon viatge.

divendres, 28 de juny de 2013

I el meu cap dona voltes...

Fa dies que el meu cap rumia, que dona voltes, en Madou a vegades demana un germanet, i a mi també m'agradaria, però la situació en la que ens trobem... Ufff... impossible fer calaix... i això de la loteria... pues va a ser que no!!!
El meu cap però dona voltes, han passat ja tres anys... i tornar a Mali, seria fantàstic... però... està la cosa molt parada...
Així que us demano consell... algú em pot informar de l'adopció Nacional???
Potser, ens tornem a tirar a la piscina, i comencem una altre aventura, aquesta vegada sense grans viatges, ni avions, ni maletes, però amb ganes de fer més gran la família...

Muaks...

dimecres, 19 de juny de 2013

Anem aprenent...

Final de temporada, final d'etapa... amb un munt d'experiències...
La primera, conèixer la derrota la primera part de la lliga, la segona la victòria, acabar guanyant la lliga, la tercera els amics, amb qui ha celebrat gols, aniversaris, dinars, entrenament, moments de carrer... I un final de temporada espectacular a Blanes.
La quarta el repte d'algunes preguntes:
U. A ver Madou, a mí me tiene intrigado una cosa... tu, tu cuando te volviste negro, porqué yo, que ya estoy en primero (en Madou encara fa P4), soy muy listo, y se mucho de ciencias...
M. Yo U. siempre he sido negro.
U. Eso no puede ser, a mí no me cuadra, porqué tienes las palmas de las manos, y las plantas de los pies blancos.
M. Blancos no, son color carne, como tu... No soy diferente...
U. Si pero la Marta es blanca... 
M. (carregat de paciència), pero yo nací negro, no me volví de ese color....
U. No lo entiendo...
M. (ja no savia què més dir).... Papa (anaven en cotxe a jugar un partit)... a que jo sempre he sigut negre, ja vaig nèixer així...
Kiko. ja no podia més reia, perquè era una pregunta clara, directa, inocent, i molt ben gestionada pels dos nens... Va explicar a U. que en Madou havia nascut a Mali, i nosaltres l'haviem anat a buscar... 
Aquestes converses... aquestes preguntes... ens fan grans, ens donen arguments... i el que més ens agrada que les afronta amb un somriure d'orella a orella amb tota la naturalitat del món...
La cinquena, el commiat, dos amics l'any que ve, marxen a un altre equip... i aquesta etapa l'hem de treballar més, no li agraden les separacions, els commiats, serà encara el record de tot el que va deixar en només 2 anys???
Aixxx
Muaks ;)

dijous, 16 de maig de 2013

La UE recapta 3.250 milions per a Mali a canvi de democràcia | Brussel·les

La UE recapta 3.250 milions per a Mali a canvi de democràcia | Brussel·les

A veure si mica en mica es torna a aquella normalitat, tant desconeguda, en el país del meu peke... On la pols es sempre present, on una olor inoblidable t'impregna, on la gent sense res... té uns ulls brillants, i un somriure difícil de no correspondre...


divendres, 10 de maig de 2013

Mare o Pare perquè tenim un fill, sense fer cap distinció.

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20130510/abci-cuando-adopcion-termina-reabandono-201305091217.html#formcomentarios

Avui llegia a la Blanca, i al migdia em trobo aquest Article, i a part de llàgrimes als ulls, molta por, i uns sentiments estranys m'han envait el cos, hi ha coses que malgrat els anys, la experiència, i el temps no podré mai comprendre.
Si hagués estat mare biològica, i no m'hagués entes amb el meu fill o filla, a on l'havia de tornar???.
Si en Madou canvia tant, que deixa de ser el nen més preciós del mon (amb el vostre permís), tot el que l'estimo s'esfumarà en un moment???.
La temible, maleïda, i pesada idoneïtat .. representa que serveix per això, per evitar pares o mares amb conflictes, que puguin pensar que adopten un animaló, que per una altre banda penso que també és terrible abandonar-lo després de fer-lo depenen de tu...
Ningú ens prepara per ser pares o mares, el fet de tenir-lo dins o no, no et fa ser més bo o dolent, és el contacte, la experiència, el dia a dia, el que et fa gran el que et dona el sentiment...
I si ens passem tots i totes pel mateix sedàs, perquè en el fons SOM IGUALS PARES I MARES, tant terrible és reabandonar un nen o nena, com abandonar-ne un o una, i no és terrible perquè la societat així ho mana, sinó perquè aquests nens i nenes hauran de lluitar tota la seva vida amb el sentiment d'abandonament, i això no agrada a ningú...
Suposo que a vegades, per molt preparats que estiguem, com diu la Blanca, hi ha comentaris, o frases que ens fan perdre una mica la polleguera...

Muaks...



diumenge, 5 de maig de 2013

Felicitats

Aquest any, els nostres pekes ens han fet un regal preciós per sentir-nos mamis orgulloses... Ens han demostrat que son amics, que s'ho passen bé, que han après a compartir, ha obeir... i el fruit.... Campions de la Lliga!!!

aixxx...
Muask;)
Felicitats a totes les mares, tant les que teniu el vostre fill@ aquí, com les que esteu encara desfent el fil vermell que us portarà a ell@,,,

dimarts, 23 d’abril de 2013


Feliç Sant Jordi... A mi m'agraden les roses, però a poder que no siguin rojes...
A mi m'agraden els llibres... i aquest dia jo mateixa me'l autoregalo...
A mi m'agrada Sant Jordi, que és com la senyal que ara si, la primavera és aquí...

Li dic al Madou, ja és primavera en el corte ingles, i ell diu... No mama, és primavera al Corte Ingles, i a tot arreu...

Feliç diada,

Muaks...

divendres, 5 d’abril de 2013

Un lingüista asegura que el euskera procede del dogón

Un lingüista asegura que el euskera procede del dogón
Curiós... La llengua del meu Arnau, prové del meu país d'origen... el món té unes casualitats... i és que és ben rodó, i tot connectat... ja ho diu una vella i bella llegenda, tots i totes tenim un fil vermell que ens uneix...

Muaks

dimecres, 3 d’abril de 2013

dimarts, 2 d’abril de 2013

Bona Pasqua...2013

Les tres colles de Cardona... Amb el meu cosí i el seu amic Ramon, el meu company de bici!!!
El meu entrenador de Correr i el Josep el millor Danny Suco!!!

L'Esteve i la Cesca... M'agraden!!!

El director de la Colla




La Rosa, que em va fer estimar les caramelles

Els nostres músics... ho fan tan bé!!!
La meva colla, sota el nostre estimat castell


El Marc Ruissss el colega de cole, amb ell el Jordi i l'altre Marc som el quarteto de la muerte... jajaja



Les caramelles han arribat, ens hem posat les espardenyes, la barretina i la bata de traginer... i au som-hi a cantar els goigs de les botifarres de la Colla Jove.
Seran les nostres terceres caramelles, des de que varem arribar i hem participat... i avui mentre esmorzàvem, la cara se li il·luminava amb un gros somriure, i els ulls li brillaven!!!
I a mi què voleu que us digui, orgullosa amb pitet...

Muaks ;)

dilluns, 25 de març de 2013

Arriba la Setmana Santa i l’Arnau

 

DSC_0111

Amb la Setmana Santa arriba el meu cosinet… I les vacances… M’agrada sortir al carrer amb ell, i jugar… és molt petit, però s’estimen tant… Fa goig de veure’ls, i com podeu veure el contrast fa que tothom qui passi se’ls miri…

Muaks!!

dimarts, 19 de març de 2013

Jo soc català


Si si vale, però jo soc català!!!
Aquesta va ser la resposta d'en Madou, quan feia tot just 5 mesos que vivia a Cardona, davant les preguntes de la psicòloga del seguiment, va dir que ell havia nascut a Mali però ara vivia a La Coromina... Ell va continuar jugant, i nosaltres varem parlar de la mama de la panxa, i de reforçar el vincle amb el seu país d'origen... quan ell semblava que no hi era... però tenia el radar posat, va girar-se i li va dir a la Pepa... si si vale, però jo ara soc català!!!
Avui tres anys després, sap quina és la seva senyera ;)
Muaks

dilluns, 11 de març de 2013


Anem passant dies... i miro fotos i veig que el temps passa ràpid... massa, tant que no ens dona sovint temps per gaudir de tot el que ens toca viure juntament amb el nostre peke... Per això agraeixo petits moments, com el d'avui, on dues hores mirant i endreçant fotos, veig com va creixent... i com gaudeix a mossegades enormes de la vida a Cardona... I com nosaltres deixem, amb molt de gust, les Festes Majors nocturnes, les dels cubates, sopars i concerts, per anar al corre de bous infantils... perquè no us espanteu és de cartró...
Bona nit... 

muaks, 

dijous, 28 de febrer de 2013


Estimat pare...
No et rendeixis, no vulguis perdre't veure com en Madou va creixent al teu voltant. Aixeca't, desperta i gaudeix de tot el que tenim al voltant que encara que sigui poc, és de veritat, gaudeix de l'alegria d'aquest nen que ens esgota i molt, gaudeix dels seus ulls plens de vida, pare no vulguis adelantar-te, no em deixis, encara no...
Fa dies que veig que anem més endarrere que endavant, que ens estem abandonant, veure com es va apagant el seu ble, com va perdent les ganes de continuar... m'enfonsa, veure que arribem cap al final, i que no hi ha volta de fulla, em fa temor, em fa trobar-me cara a cara a un sentiment que no porto gaire bé, acomiadar-te d'algú que estimes tant que et fa mal...

Muaks

dimecres, 13 de febrer de 2013

Carnestoltes

Aquest cap de setmana ha estat ple d'emocions, he sigut trobador i rocker... He anat a veure el meu equip... i he agafat la grip...
Ja ho deia jo que amb els 5 venien moltes coses noves...

Muaks

dijous, 7 de febrer de 2013

Felicitats campió

Faig 5 anys...
Marco Gol, amb el meu equip...
Guanyo el Cross de Cardona... comparteixo pòdium amb el meu millor amic Jordi, i em dona la copa el meu amic Ferran...
Puc demanar res més...
He agafar costum de cada dia al matí, donar gracies a l'Univers... Gracies, pel regal de ser mare, pel regal de peke que tenim... Ens té ben enamorats, i no només a nosaltres... 
Llavors toco de peus a terra i llegeixo articles com el "Una madre de Marte", i penso que ja vindran temps més difícils, però torno a recordar quan de feliç soc, i penso viure el moment, malgrat la situació general no sigui bona, en Madou m'omple tant, que si no cobro... pse... que si no arribo a final de mes... el dia 5 arriba ràpid... que si el Kiko té vacances ara, i jo no... pfua... tampoc aniríem enlloc... Que en Madou agafa varicel.la... i què el papa està de vacances...

I així passa el meu dia a dia... i així hem cel.lebrat els cinc anys, amb esport a tope, sopars i dinars amb bons amics i companys de la nostra història, i descobrint que és no anar a escola perquè el peke està malalt... Ara que havíem tirat l'Apiretal per caducat ;)

Muaks

dimecres, 16 de gener de 2013

Situació de guerra a Mali

Hollande:

Aquests dies se'n parla, a cada Telenoticies, als diaris, a la ràdio... Parlen del país del meu fill, i no son bones noticies, i menys per aquells nens i nenes que esperen una familia. Males noticies pels drets humans. Males noticies, perquè les guerres mai son bones. Males prespectives per un país que ja amb prou feines tira endavant... i males noticies per en Madou, que cada cop que sent el nom de Mali, em mira trist, mira la tele, i veu com els ulls em brillen... No ho enten, però jo aquest país li dec molt...

muaks