MALI

Mali est mon pays
Bamako sa capital

Mon drapeau a trois colors

Verd, Jaune et Rouuuuugeeee

Je l'aime beacoup

Car est mon pays natal...

I ho diu amb una carona...

Fa dies parlava amb una mama adoptant d'Etiopia i em deia que es sentia molt trista d'haver tret a la seva filla del seu país... Jo no la vaig entendre si la nena estarà més bé aquí pensava... Quan el darrer dia a l'orfenat en Madou s'acomiadava de la cuidadora els nostres sentiments van trontollar... Em vaig enfonsar però a en Kiko els ulls se li negaven i llavors va ser encara més dur...

Varem treure en Madou del seu entorn i tot que és molt despert, i xerraire ho fa en bambara, nosaltres sabem 4 paraules, ens fa que l'entenguem però costa, vaja si costa!!!

No varem ser els únics que varem tenir sentiment d'angoixa, els nostres fills i filles hauran de passar un dol que és molt dur i son unes criatures tan petites!!!. Nosaltres hem de ser forts, costi el que costi i lluitar perquè realment hagin vingut a parar a un món millor...

Ahir a IPI ens van recordar que sempre li haurem d'estar agraïts a Mali, ja que ens ha permès ser pares, i li hem de parlar bé del seu país, per això us deixo el poema que la cuidadora li va ensenyar, i nosaltres de moment li anem repetint...

Muaks

Mètode Estivill... jejeje

Em sembla que us he espantat... Ho deia de conya... Mimitos molts i moltíssims, i paciència de moment anem carregats, però el que si que està vist, és que en Madou té les coses molt clares...

De fet fins ara quan veia menjar, menjava, ara per què no ho ha de voler, doncs res a començar rutines... Avui ha anat molt millor que ahir, què volem si tot just porta unes hores a casa...

Avui el seu cosinet ha fet una festa i hem passat a l'hora del pastís... i jejeje!!! és tot un marxòs, li encanta estar amb nens i nenes, i ballar... I clar que s'ha posat les botes amb el pà amb tomàquet... Ara mateix però està dormint com un angelet, amb una mica de rabieta, perquè ja sap que el pijama vol dir dormir, així que ell solet s'ha colocat uns texans a sobre i ens ha vingut a visitar...

En Kiko i jo no sabíem si riure o plorar, però què hi farem demà més...

Bona nit,

Muaks

1 dia a casa...

Per començar... per fi a casa... per fi som pares... per fi el nostre peque dorm al llit que li hem preparat...

Quan varem començar la història, no sabiem ni de bon troç tots els sentiments que ens portarien... Avui quasi dos anys després, tenim ganes de brindar, de plorar, de riure, de descansar, de sortir, de tot i de res... No sabem per on començar...

En Madou és un nen molt alegre, xerra pels descosits, i no l'entenem, camina, i té un geni, que no es pot guardar a dins d'una làmpada... quina pena!!!

Vol una cosa, i la vol, sinó plora... Ara és el moment dels límits, de la psicologia, del mètode Estivill... No és un pobret nen, ara ja no!!!. Hem de fer entendre que hi ha menjar, que no tot el dia hem de menjar, hem de fer entendre que hi ha coses que no es poden tocar i coses que son seves, que té cosins i que ha de compartir...

Hem de conseguir que en Denis i ell es facin amics, i aquí és on en Kiko i jo estem patint més, té terror a la nostra puça, algú em pot ajudar!!!

Us sona l'osset

Aquest és el meu angelet

la meva familia del cor demà a Asureme

... Jo amb sort, sortiré de Charles de Gaulle...

Sempre m'ha encantat la neu, però avui no en volia... Total que de Cardona a Barcelona, hem tardat 4 hores, amb la consequent pèrdua de vol... de fet ja estava anulat pel mal temps a Paris...

O sigui que les 5 parelles que ens acompanyaven demà ja seràn papis... jo hauré d'esperar una mica més... Això és per flipar!!!. No pot ser tanta mala sort!!! Penso en tu petit Madou, i demà no veuràs els teus pares com et van dir, però tranquil demà sortirem de França per abraçar-te, i siguem positius, serà 9 anys justos d'ençà ens varem casar...

Bones Festes

Bon Nadal, Nochebuena, Cap d'any i Reis... Espero que aviat esteu en el embolic que estic jo!!!

No sé si hem connectaré des de Bamako, sinó fins d'aquí 8 dies, on una foto del meu angelet presidirà el blog...

Només desitjar-vos bones festes, amb la postal que hem fet... i dir-vos que tot arriba, a mi el destí m'ha deparat un Nadal especial i diferent... i sé m'ho ha dit en Santa que aviat hi hauran moltes papallones els les panxes a la bloggesfera...

Us estimo!!!

Muaks

A la tornada presentació d'en Madou!!!

Mitaya

Si a mi m'agrada dibuixar... és gràcies a la seva mare... Si m'encanta llegir, és per culpa seva, si de nom es diu Mitaya, és per culpa de la meva mare...

Hem estat veïnes, i la relació era molt i molt estreta... És del poc que trobo a faltar de la meva Terrassa natal... T'ha escrit un conte i ha dibuixat els seus nens i nenes, angelets i estrelletes, els ha pintat marronets en honor a tu, i jo et prometo que t'agradarà tant, com a mi m'encantava de petita estar amb ella...

Moltes gràcies, yaya Mitaya, t'has guanyat el títol amb matrícula d'honor!!!

Muaks

Angeles

Senzill i precís...

Madou Si la vida et dona 10 raons per plorar, demostra-li que tens 1000 raons per riure....

Des de la terra Astur, aquest desig...

Moltes gràcies....

Muaks

Mari i Júlia

Avui ha estat un dia emotiu... l'últim de la feina, per passar amb tu tants dies com pugui... La Mari ha portat un troç de body de la Júlia, fins i tot porta el seu nom...

A la Mari la vida no li ha donat sempre alegries, però té una nena preciosa i carinyosa... Això ho compensa tot. És una bona amiga, i espero que aquesta nova etapa, segona oportunitat li funcioni tant bé com es mereix...

Espero que l'alegria que arriba amb tu, es contagii en elles...

Moltes gràcies wapíssimes....

Muaks

Un altre Ana a la meva vida

Ja veuràs que hi ha moltes Annes al teu voltant... Aquesta és ben especial... La conec des de ben petita, d'adolescent li vaig donar classes d'Història i de Francès, i ara treballa amb mi els caps de setmana, ella sempre diu que jo l'he ajudada molt... Jo us puc dir que aquesta nena-noia-dona val molt, però a vegades no s'ho creu!!!...

Kuka has d'estudiar, perquè pots i si ho fas, segur que d'aquí un temps les classes al Madou li faràs tu, el món dona moltes voltes...

En la carta, diu que està segura que et cuidarem, que et farem riure, i que farem que la teva vida amb nosaltres sigui plena de felicitat i amor... I jo m'he fet un fart de plorar... Perquè amb ella realment he vist el pas de niña a mujer, sense escoltar a Julio Iglesias, jejeje

T'envia una abraçada molt forta, i no et diu adéu, sinó fins d'aquí una estona....UIXXXX

Tres dies i volo cap a tu, petit Madou...

Muaks,

Xavi, Mercè, Laura i Eulàlia

I per Nadal!!!

Casualitat ? Coincidència? o coses del destí!!!

El cas és que el Nadal us dona bona SORT. Marta, el teu aniversari, Kiko el vostre casament i ara la teva arribada Madou.

Madou:

La Laura, l'Eulàlia, el Xavi i la Mercè et porten aquest trosset de roba, molt especial per a nosaltres, per la teva manta, perquè t'ajudi a conciliar la son....

La carta és llarguíssima, plena de descripcions i paraules que ens toquen al cor... Com ens toca el cor que encara no siguis aquí i hi hagi tanta gent que ja t'estimi...

Et porten també una caixa amb el teu nom, a dins els primers patins de la Laura i l'Eulàlia... Dels seus pares, et podem dir que son amics de veritat, i si tens la sort que la Mercè et faci un dia berenar, sabràs com cuinen els àngels...

Moltíssimes gràcies, família, gràcies per estar aquí, formar part del cercle d'amics us estimem molt, molt i molt!!!

Més cosins de Terrassa

Aquí la Dolors i en Manel, els meus primers jefes, jejeje... Et desitgen que el nostre amor et guii durant tota la teva vida.
La Nuri i en Josep, et diuen que a la vida no s'ha de témer res, tot es pot comprendre, que tinguis la força que fa falta perquè així sia...
La Cristina, en Dani i l'Ian, diuen que hi ha 2 dies a l'any en els que tu no podràs fer res: Ahir i demà, solament avui pots perdonar, somniar, estimar i sentir....

Moltes gràcies, aviat un altre Garrigó als orígens, en la terra dels nostres avis i rebesavis...

L'Alberto i la seva manteta

Kaixo...

El teu tiet Alberto s'ha currat uns dibuixets molt guays, on hi ha tota la teva família directa...

Et diu que els primers anys de la seva vida els va passar aprop d'aquesta tela, i ara te la regala...

Et dona la benvinguda, i ja compten els dies per venir-te a veure... a casa seva hi seràs el Rei, jo només els demano que t'ensenyin l'euskara...

Musu bat!!!

Veins i terratrèmol

Aquestes teles venen de molt apropet, a més en Yago i tu us portareu solament 1 meset...

En Yago ens ha donat pràctiques i ens ha servit de model per imaginar la teva talla, jejeje!!!

En Fermín és un artista en potència però una mica manta... i la seva mare, no sé d'on ha tret el temps per brodar-te el teu nom...

Moltíssimes gràcies, per estar aquí al costat, per escoltar totes les nostres manies, i passar amb nosaltres els nervis, per compartir cerveses entre dubtes, i per ser amics i veïns...

El desig és un bon viatge, i et volen ja aquí. Ens desitgen salut per cuidar-te, i no es falti mai la alegria que ara ens envaeix. Que la teva manta sigui molt xula...

A més ens desitgen molt bones festes....

Muaks

La Mar i en Toni

Un blog mou nou,... Una història molt nova... I tant que ens sona!!!... Una carta a la bústia... I llàgrimes d'emoció...

A la Mar i en Toni, que espero conèixer en breu, els desitjo de tot cor una curta, encara que sabem que no tan com tots volem, espera, que gaudeixin de cada pas... que ens enforteix per quan arriba la trucada. Els desitjo bona sort cap a Bamako, i un angelet...

El desig d'ells és que no oblidi el cel que el va veure néixer... Oi que esperareu uns dies per la vostra manteta???

Un petó i el regal... Mar és preciós!!! No saps quin fart de plorar... Fins aviat!!!

Amb ells tenim més proves del fil vermell, de les set persones que ens comuniquen a tothom...

I esperem de veritat que enfortim amistat, que passin a formar part de la família del cor d'en Madou!!!

Muaks

Els cosins de Terrassa

La Cristina i en Salvador t'anomenen Angelet i ens auguren Felicitat i Alegria... Seràs un goig per la família.

En Pol, l'Estel, la Mireia, en Nil i la Laia estan molt contents de tenir un cosinet més a la família...

Moltes gràcies a tots...

Estareu present a la manta del nostre angelet, en el nostre cor... I és clar que és un goig augmentar la família...

Maite i Txus

Juntament amb els seus fills, ens han regalat un castell... oi que és bonic...

Tu petit Madou, tindràs un castell sempre a la vista... Un castell de somnis... de cavallers, Reis i princeses... Un castell que té una història molt important per la teva nova terra Catalunya... Moltíssimes gràcies...

Maite, a part d'arreglar-me l'esquena, avui m'has alegrat el cor!!!

Tinc tant a explicar i veig el final del camí....

I tant poc temps per seure davant de l'ordinador i posar-me al dia... La bústia, m'ha deixat alguns retallets molt especials, abans de marxar... dilluns us els posaré...

Els nervis estan a flor de pell, els ànims pugen i baixen, les temors i les pors han aparegut del no res... el vertigen dóna pel sac... i en Madou ens està esperant...

Maletes, roba per planxar, casa desordenada, netejo i netejo, cuso manta... però ja he decidit parar...

No menjo, mira potser perdre algun que altre kilet, jejeje... I paro poc a casa, potser és que les llistes i coses a fer em cauen damunt...

Avui per fi he acabat amb la decoració de Nadal, la neteja a fons de la cuina, i he tancat 3 maletes... Dues son exclusives pels nens d'allà...

Hem tingut la primera entrevista amb la psicòloga que ens farà el seguiment d'en Madou fins que tingui 18 anys!!!. He sortit per la ràdio, i en fi... sé que tindré un Nadal amb majúscules... A Cardona, hi haurà un nen jesuset, que seràs tu petit Madou.... que viuràs en un món molt diferent, però afable i que t'està esperant en candeletes...

Tot sortirà com ha de sortir, em sembla que per molt que planegem serà el que hagi de ser, oi que si??????

Noies us tinc ben abandonades, però ara amb la casa neta, abans de marxar us posaré al dia paraula de mare!!!

Muaks....

Ahir dinar amb els companys de camí

Ahir... A la societat, varem organitzar un dinar...

El tema eren les llistes, ells també... I consola veure que no només nosaltres estem perduts, i histèrics, sinó que tots i totes en certa manera també. El no saber què portar, és comú, la indecisió amb les maletes... també.

Celebrar el Nadal allà, quina alegria, de fet anem bastant a só, és que en Madou té molta sort, hi ha molta gent que l'espera en candeletes, i tindrà una família molt àmplia, alguns els tindrà molt aprop, d'altres més lluny, uns seran virtuals, altres estaran al seu principi com a fill d'en Kiko i la Marta, serà un nen afortunat...

Perquè Madou, el que volem que tinguis molt clar i sempre molt present, és que ets un nen, molt i molt desitjat, extremadament esperat, i clar que no et coneixem encara però et puc assegurar que ja t'estimem!!!

El dinar va estar molt bé, varem menjar, xerrar, posar en comú inquietuds, vam parlar molt, i varem començar una amistat que segurament serà molt i molt llarga, viurem una experiència molt forta, el Nadal fora de casa, el naixement de sis famílies, i a més tindrem una joguina per passar les estones a l'hotel, l'Òscar, el fill de la Montserrat i en Lluís...

Ahir érem 6 parelles, i l'Òscar... ben diferents i tan iguals, amb una cosa en comú, potser és el fill vermell que parlem sempre, o potser son les 7 persones que ens acosten a tothom... Però el que està clar, és que els nostres fills-filles, ens donen l'oportunitat de fer uns nous amics, i si ja es poden dir amics, per l'experiència que estem vivint, per l'aventura que compartirem, perquè no cada dia vas a buscar un fill, i amb ells et retrobarem a tu, petit Madou!!!

Voldria...

No sé com explicar aquest sentiment... Per començar, recordo el meu primer post... Recordo quan vaig començar a descobrir-vos, com plorava i em veia reflectida en molts dels vostres sentiments, en moltes de les vostres emocions, reia amb alguns post, i passava acompanyada, amb futures Super mamàs!!!, l'espera del que jo anomenava el meu àngel, el meu peque...

Avui a 16 dies vista, voldria... voldria contagiar-vos les meves papallones, voldria que estiguéssiu com jo, voldria que passéssiu com jo el millor Nadal de la vida...

No crec que ningú més que vosaltres pugui comprendre les emocions, i no sabeu que "bledes" que us tornareu, però la sensació és la millor del món, i vull compartir-la amb vosaltres, companyes de camí, d'emocions, de blogs, de l'aventura de ser mares, companyes d'experiència d'adopció... i us vull donar les gràcies per tot, per estar aquí i per ser com sou, encara que no us conegui, encara que no sàpiga l'olor que feu, ni el to de la vostra veu, sé que sou mares com jo, i que en el meu arbre hi ha una llum per totes vosaltres, perquè sou part important de l'inici d'en Madou, i també sou una mica culpables de fer que el món ara per mi sigui una mica millor...

Muaks

MADOU QUE MERAVILLOSA ÉS LA VIDA, ARA QUE ETS AL MEU MON!!!

M'encanta... no sabia quina escollir, i he agafat aquesta que és una barreja de algunes de les cançons d'amor que més m'agraden... Perqué des de que tu has arribat a la meva vida, estic amb papallones a la panxa, com quan t'enamores!!! T'estimo tant i encara no t'he vist, que això sembla de bojos, ja ho diu la cançó...

Bé, ja sé que Moulin Rouge és una mica especial, però espero que disfruteu del video i la cançó, muaks!!!

PREMI !!!

La Élen de farolillos chinos ens premia per la propera maternitat... Noies 18 dies, això ja està aquí

Les regles:

1- Mencionar a qui ens l'ha donat... ÉLEN, moltíssimes gràcies... No et retorno el premi, però que sàpigues que el teu blog és una passada, informació ordenada i contrastada... Moltes felicitats per la feina!!!

2- Escollir a 7 dones... uix això sempre costa però allà vaig:

VICTÒRIA , per la recopilació de llibres contes, i consells, per veure una manteta ben acabadeta, per esperar un preciós fill-a d'Etiopia.

LAURA, per ser mare de família nombrosa, i tornar a tirar-se a l'aventura de tornar a ser mare, per portar un blog, per estar aquí aconsellant, i per esperar un altre fill-a del Senegal.

GLÒRIA, per tenir-nos en "vilo", i no poder celebrar. Per respondre sempre a tots els post, pel seu troçet de bitxo, i per esperar ser mare a Costa de Marfil...

LAURA, perquè ara més que mai necessita una forta abraçada... Perquè vol ser mare amb un viatge diferent l'adopció, i perquè més d'hora que tard serà mare en aquest món ;)

MÒNICA, perquè si mai viatjo al Vietnam imprimiré del seu blog una guia completíssima. Perquè serà mare d'un preciós nen-a vietnamita.

SíLVIA, pel llibre, per treball que fa pel blog, per emocionar-me en molts dels seus posts... I perqué també serà mare a la Xina.

CRIS, per la seva il.lusió, el seu humor, i perquè no serà mare una vegada, sinó dues vegades!!!

Uix que difícil, això d'escollir...

3- Explicar 7 coses rares o estranyes sobre mi:

*Començaré per coincidències... El dia que em vaig fer la última in-vitro el 26/01/2008, va ser el dia que vaig decidir que si no funcionava aniríem a adoptar... i... sabeu què després de resar molt i encendre moltes llums perquè funcionés... resulta que en Madou va arribar al món!!!

*Soc tan maniàtica de l'ordre, que en Kiko ja fa dies que diu que hauré de reprimir-me, tinc la casa sempre ben ordenada, ara amb els preparatius que està tot en desordre estic histèrica.

*Tenia una por terrible als gossos, amb en Denis, encara no ha passat del tot, però els miro als ulls i si veig una carona alegre, no puc evitar anar a acariciar-los... jejeje

*Adoro el Nadal, amb majúscules, vaig nèixer el 24, i celebro totes les festes la nit de Nadal, el caga tió, el Nadal, Sant Esteve, Cap d'any i Reis, el meu cumple i l'aniversari de Casament... Envio més de 90 postals cada any, i em sento molt feliç desitjant bona sort. Ara a més celebraré l'arribada d'en Madou.

*No puc menjar formatge, soc intolerant a la fermentació de la llet, i visc en un món rodejat de formatgers, jejeje... Els meus amics, tots quan em fan un sopar, sempre la pifien, jejeje

*M'encanten els llibres, en llegeixo moltíssims, però no puc atrapar-me la lectura dels que m'arribo a comprar.

*M'agrada molt dibuixar i pintar, però només ho faig quan tinc mil i una coses a fer... Acostumo a ser més productiva sota pressió de molta feina...

I res més !!! Au ara us toca a vosaltres, Muaks!!!

Incertesa

Petit Madou... Avui la teva mare, té por...

Les noticies que ens arriben, son caòtiques, són pròpies del món on ens ha tocat viure... Per molt d'amor que vulguem donar-te, no et criarem, per desgràcia en un món feliç, on tothom viu lliure i en pau...

Avui uns cooperants han estat segrestats... Per qui?, no ho sabem, a on son?, tampoc, però el nom del país on la teva mare biològica et va donar a llum, entra entre els candidats...

Sabem que Àfrica és un continent pobre, molt necessitat, sabem que els conflictes hi son sempre presents, sabem que els governs, son sovint corruptes, sabem que hi ha armes, nens i nenes que passen fam, i d'altres que porten un fusell... Sabem que el món no son flors i violes..
No té perquè afectar el nostre retrobament, però si ens angoixa, ens fan mal situacions d'incertesa, situacions de poca informació, i sobretot situacions a on la violència malauradament és la protagonista...

Petit Madou...Avui la teva mare, resarà perquè els 21 dies que us separen, passin en un obrir i tancar d'ulls... Que arribis a casa i tothom et pugui intentar donar una infància alegre, tranquil·la, i plena d'amor i amistat...

Bona nit angelet, fins aviat!!!

Pere, Laura, Roc, Rita i Pau

Son la familia bloggera que volen conèixer el Senegal... Ens han enviat una tela... xulíssima, però a més amb un dibuix súper dolç, i una cançó de bressol...

A part... ens han enviat un avió "ultra speed", per anar corrents a buscar en Madou.... Avui va bé per pujar la moral, no hi ha bones notícies a la tele!!!

Espero que això sigui una anècdota abans del viatge que ens ha de portar fins a tu, peque!!!

Moltes gràcies família, ens ha encantat, i fet plorar d'emoció... és tant personal, tendre, bonic, dolç, tant i tant especial...

muaks

Avui el carter tenia molta feina

En josé i la Gema, ens expliquen un secret entre flor i amb un cigonya moníssima...

I més desitjos a la bústia

Des de Cádiz la Mª José, que fa la manta pel seu fill Leo, ens envia un missatge molt profund... On jo em quedo amb la última frase:

Cada edat té el seu plaer i el seu dolor

Moltes gràcies!!!

Més desitjos...

La Clara té una filla de 20 anys, la Valentina... i la fa per ella, és bonic això d'una manta que et cusi la teva mare, on gent d'arreu hi fem arribar teles i desitjos...

Moltes gràcies!!!

Pedro

Em salto unes teles, perquè aquesta ens ha tocat molt el cor... és del Pedro... i és un honor tenir-lo a la manta... Ell ens ha escrit una carta que és un sincer homenatge a la seva mare!!! i jo avui que tothom s'adhereix a homenatges també m'hi vull adherir... Tens un fill molt ben parit!!!

El meu desig és que sigueu forts. Admiro la vostra grandesa. Encara no ho heu estat, però jo sé que sou uns pares excel·lents; per la vostra mirada, el vostre somriure i per la vostra il·lusió. De de la meva experiència puc dir-vos que ser un nen especial i sentir-te sol o diferent a la resta de la gent és difícil. No hi ha persona que admiri més en aquest món que a la meva mare, per això estic escrivint aquestes lletres. Perquè sapigueu que la feina que heu triat no és fàcil, però estic tan orgullós de vosaltres. Teniu molta gent que us estima amb vosaltres, jejeje... Sou uns pares increïbles!!!

Evidentment sense paraules, Madou, aquest tros de tela blau, com el planeta, és el regal d'un noi que ha lluitat molt per ser com és... un bon amic, una bona persona, i un exemple a seguir!!!

Moltes gràcies Pedroooooooooooooooooooooooooo!!!!

Carreño Delgado

El retall per la teva manteta és una samarreta dels teus gegants, els de La Coromina, en Joan de Serrallonga i la Margarida...

La Mireia és de les amigues que fa més anys que conec... Em menjat tantes i tantes olives plegades, i les que ens hem de menjar encara...

Quan em vaig casar ella no va poder fer la gresca i xerinola que m'havia promès... Portava l'Elna dins... I vaja quina nena!!!. Com la vaig gaudir, llavors vivíem molt apropet, i molts dies passava a mirar-la era tant petita i bonica... Ara 9 anys més tard tornem a viure molt apropet, com és el destí.

M'és molt difícil escollir un nen o nena de la colla, perquè a tots i totes els estimo amb devoció, tenen tots trets diferents que per mi els fa únics i fantàstics i els millors del món...però els de la Mireia per veïnatge els porto molt arrelats al cor!!!

L'Elna té una mirada clara, i un somriure obert... Una vergonya que costa de passar, però és carinyosa i quan ja no té vergonya té mil coses a explicar... L'Aran uns ulls grans i oberts, un nen despert i curiós, amic d'en Denis, i trolero com ells sol... l'Ares és el terratrèmol, la petita, la més riallera, a la que li fa por el gos, la que et crida i s'amaga, i a vegades vé corrents i et deixa anar un petó....

Jo sé que ara passen moments difícils, però també sé un secret hi ha una llum al fons del camí, i arribaràs tu Madou, i passaràs mil hores amb els "carrenyos", perquè t'estimaran tant com nosaltres els estimem a ells!!!

Gràcies per les mil i una olives, els quintos, viure al costat de casa, per l'amistat, i per tenir els nens amb les pestanyes més llargues del món ;)

Muaks!!!

Bruna i Anna

L'Anna és una nena que ja no és tant nena, és tota una noieta... D'ella et puc explicar moltes coses, ens va donar un bon ensurt... però també va provocar que el Kiko pogués menjar pollastre a casa...

La Bruna és de la teva quinta!!!, anireu segurament junts a l'escola!!! I té molta por del Kiko, jejeje, però alhora el mira amb aquells ulls tan grans i preciosos tota l'estona...

El Pep... El Pep és un bon amic, d'aquells que son com de la família, que potser no veus en mesos, però sempre et retrobes amb un fort petó... La Neida li ha donat alegria i vitalitat, m'agrada veure'ls feliços, perquè és símptoma de alegria al cor!!!...

El seu missatge:

Us fem a mans aquest tros de roba per tal de que continueu construint la vostra manta, i ho fem perquè per a nosaltres té un significat emocional important ja que va embolcallar i donar calor (amb la càrrega simbòlica que comporta) a la Bruna en els primers temps de la seva vida. Amb això volem i desitgem que el Madou rebi tota la calor necessària, no nomes de part vostra (que ja està assegurat), sinó de totes aquelles persones que, des de la seva arribada, formaran part de la seva vida.

Per altre banda, ens agradaria desitjar-vos, que sigueu capaços de transmetre al nouvingut Madou uns valors que creiem que us caracteritzen i us fan especials, l'enorme il·lusió que poseu en les coses, la constància, la fidelitat i la manera d'entendre l'amistat, ja que així ell també serà molt especial...

Us estimen: Neida - Anna - Bruna i Pep...

I jo torrents de llàgrimes inclosos, també us estimo molt, moltíssim!!!

Gràcies per estar aquí!!!

Familia Vilalta Caellas

Em faltava la germana gran Caellas, i aquí està amb les seves motos...

Ens diuen que ja no ens calen somnis... i sap que amb nosaltres seràs feliç

Et donen la Benvinguda...

Moltes gràcies!!!

28 dies...

Sembla mentida, falten 28 dies... això és un obrir i tancar d'ulls, i tot i que som els més feliços del món... Tenim tants i tants dubtes, que tot el dia discutim... jajaja

Tinc tantes llistes per fer, tantes coses per començar, que no sé què és el primer... Uixxxx!!!
Estic ben atacada dels nervis... Avui he omplert una maleta amb coses per l'orfanat... I he apartat coses que ens hem d'emportar, he començat a endreçar on haurem de dormir al principi... i tot a mitges... jajaja

No sé si m'aniré centrant, o marxarem "con lo puesto", però és que tot i saber que un dia això ha de passar... mare meva quanta feina!!!!

Clar a Bamako és estiu... i hem de pensar que en Madou no haurà patit mai el fred d'un desembre, jejeje... Però no m'atreveixo a comprar gaire robeta, i continuem amb el dilema de les sabates, ups!!!

A més jo per Nadal tinc la casa amb pessebre, arbre, ninos, llumetes... i jejeje aquest any amb en Madou, més que mai, però???? i si li fa por, ai mare meva, que soc mare no una histèrica...

Al pobre pare teu el tinc ben distret... ai ai ai!!!

Sort per totes

Aquesta nit hi ha la pluja de les Leònides, i diu la llegenda que quan veus caure un estel pots demanar un desig i es compleix...

Doncs avui que és el cumple del Kiko... Us vull regalar una pluja d'estels, perquè el vostre somni, igual que el nostre, es faci aviat realitat!!!

MUAKS

Ens ha tocat la loteria...

Avançadament ens ha arribat la sort... I aquesta té un nom és en Madou...

El teu judici, on un senyor va pronunciar el teu nom i el nostre va ser positiu...

Avui ens han dit que el dia 21 agafarem les maletes, i et vindrem a buscar...

Passarem un Nadal ben especial... De fet per mi és la millor època de l'any, jo vaig néixer el dia 24, ens varem casar el 23 i varem passar el primer Nadal de casats a Nova York...

Ara apuntarem un altre Nadal especial... El primer amb tu, un Nadal lluny de la família i els amics, però el primer de molts amb tu!!!

No és com si ja ens hagués tocat la loteria???

Avui no hi soc...

Soc un nervi amb potes, estic encostipada, em fa mal la esquena, sospiro.... però en Kiko, jajaja... Va amb el termòmetre amunt i avall...

Aquesta tarda veurem més aprop els teus ullets... Tindrem data de viatge????

Aquests mesos que ja sabem que som pares, però que encara no et podem abraçar, son una sensació ben estranya, tan aviat estem eufòrics, com nerviosos, com apàtics... Benvinguda muntanya russa... que al final ens portarà a tu...

Sort en tinc de les companyes bloggeres, ja ho deia un post fa pocs dies, perquè tenir un blog...

Per dir en veu alta el que ens passa!!! I trobar a l'altre costat una persona que t'enten més que ningú!!!

Muaks...

Al vespre espero donar-vos molt bones notícies!!!

Trucada de la Pilar i regal de la Pili

Fa un any i vuit mesos varem prendre la decisió que ens portaria a aquí...

Fa un any i vuit mesos que la Pili, no sé com agrair-li lo important que és per nosaltres, em va dir... M'alegro de la decisió d'adoptar un peque, avui en Madou, feu molt bé de no patir més amb proves, i in-vitros... Ara heu pres la decisió més important de la vida, i aquesta us farà pares...

Avui un any i vuit mesos més tard la Pilar ens ha dit que hem passat el judici!!!

I la Pili ens ha regalat un trocet de país d'en Madou per la seva manta...

Jo ja sé que la Pili com a cosina, amiga, i mil coses més t'estimarà molt, sé que en Willy et farà riure, que en Xavi "t'emprenyarà", que en Joan et cuidarà, i en Josep, ai en Josep!! que fins i tot està disposat a punxar-se per venir-te a buscar...

Ja veus Madou, avui un jutge t'ha posat cognoms, i la família t'espera amb una il·lusió que no podem sinó estar agraïts, som feliços a més no poder, el camí està il·luminat, la porta és oberta, i hi ha un munt de petons que aviat es faran realitat...

Avui el cel és ben il·luminat, els estels brillen amb més força que mai, ets el nostre fill i no tardarem en venir-te a buscar!!!

Data per recordar???

Avui a Bamako, hi haurà una sala que pronunciarà el teu nom i el nostre, i ens dirà que som una família... Tornarem a esperar la trucada de la Pilar i serem els pares més feliços del moment, i nerviosos, jejeje!!!

Encara que quan varem començar el viatge cap a tu savíem que teníem moltes coses a passar, cada pas que ens apropa ens fa feliços, el celebrem, i alhora ens posa nerviosos, no saps quantes ganes tenim d'abraçar-te i fer-te el primer petó!!!

El meu pare anava sempre amb 3 amics, la meva mare amb 3 amigues... Durant l'estiu del 1971, justament per Santa Anna, la meva mare amb dues amigues (la Marcela i la Paquita), van estar a Blanes, on van conèixer 4 nois, jejeje... Els primers a casar-se van ser els meus pares, la amiga que no havia estat a Blanes, en el casament dels meus pares, també va picar amb el 4rt amic que quedava... I així va ser 4 amigues de Terrassa, amb 4 amics de Palafolls, tots es van casar ràpidament, i els primers fills varem ser tots del 72, jejeje!!!

Avui que ja saben el teu nom ens envien aquests preciosos retalls tots fets a mà!!!. I ja son 92, i continuem amb les casualitats de la vida, en el 92 el teu pare i jo vam començar a sortir, el Barça va guanyar la Lliga i la Champions, i es van celebrar les Olimpíades a Barcelona, va ser un any fantàstic, com espero que ho sigui el 2010...

Moltes gràcies a tots, sabeu més bé que ningú la meva història passada, i de tot cor vull que continueu present amb la nova etapa com a mare!!!

Teresa, Margarita, Mariangela i Manel

Aquestes son dels amics dels meus pares de Terrassa...

De la Teresa, que ja t'estima, et comprarà el gelat més gran del món quan arribi l'estiu i l'anem a veure, tal i com feia amb mi!!!. De la Margarita rebràs molts petons, sempre ha sigut molt carinyosa. I de la Mariàngela i en Manel, com que deuen tenir por que passis fred, t'envien un munt de teles, jejeje!!!

Marxar de Terrassa, i perdre'n el contacte, em va saber greu, però saps els amics de veritat no es perden amb la distància si un no vol, ara serà si tu vols, que ells també et seran amics i ja veus que t'estimen i estan feliços, tenen il·lusió, perqué seràs la cosa més bonica del món!!!

Pol i Carla

En Pol s'ha inventat un cançó per tu... l'haurem de gravar!!!

La Carla t'ha fet un dibuix preciós, és tot una artista...

Ens ho han acompanyat amb un conte sobre el bosc, haurem de repetir l'excursió del Pilar...

Amb el Fernando i la Sònia varem viure un dels moments més importants de la nostra vida... La trucada on ens deien que ens esperaves, si volíem!... Que si volíem???... Va ser la millor noticia del mes, que dic del mes, de l'any!!! I a més entre amics que ja t'esperen, t'estimen, què més podem demanar... Si que no passi el temps ,sinó que voli i ben aviat et puguem abraçar!!!

Ells tenen ganes de jugar, de cantar, i ballar... I et prometen que no t'avorriràs, i jo t'ho asseguro, que fan molt riure!!!.

Molts Petons i gràcies, per compartir el nostre camí, i deixar-nos practicar amb nens com els vostres, sou genials!!!

Moltes gràcies,

Per fi!!!

Hola Madou!!!

Som l'Ariadna i el Gerard i estem molt contents que per fi hagis arribat. Ens fa molta il·lusió i aviat podrem jugar junts i fer-nos amics, i també estem molt feliços pel teus papes, el Kiko i l Marta, que fa molt de temps que t'esperen i que t'estimen moltíssim !!!

T'hem portat un coixinet que sempre ha dormit amb l'Ariadna perquà a partir d'ara et faci companyia. Ah! i un ocellet ens ha dit que t'agrada molt jugar a la pilota, doncs el Gerard et porta una samarreta del Barça perquè segur que seràs del Barça, ja, ja!!! Com que no has estat mai a Cardona, t'hem dibuixat algunes coses que hi trobaràs, un petó molt gran Madou...

Ho signen L'Ariadna, en Gerard, la Txell i en Toni...

Ens han fet un castell, el parque, l'escola, el camp de fútbol, i coses com amics i amor!!!

Jolin!!! Fins hi tot l'Ariadna et porta un coixí per dormir, i en Gerard els Barçatoons!!!, ho veus Madou encara no has arribat, i ja tothom et té present, quina sort que tenen els teus pares de tenir uns amics tan especials!!!

El per fi, és la frase que em va dir en Toni quan em va felicitar, per fi, si si si, per fi podem dir que som pares!!!

Moltes gràcies... Muaks

Cavallets mexicans

Aquesta tela és molt especial, ve d'un àngel que es troba al cel... Ens la fa arribar uns amics del cor, que estaran sempre amb tu.

Ens diu la Sandra que la Norma, sempre posava aquests tapetes en les habitacions dels nens... I ara tu en tindràs un a la teva manteta. La Sandra ha tingut uns moments molt durs en poc temps, però té tant d'amor, que no hi ha muntanya que sigui prou alta perquè l'aturi. Jo crec que li deu a una mare fantàstica, que li va ensenyar a ser també ella una altre mare fantàstica!!!

En Joan, entre viatge i viatge no s'oblida mai dels amics, i és al costat sempre que el necessites, estigui al Perú, a la Xina o a Madrid, palm a la mà, té un moment per desitjar-te felicitats, ja has arribat a la seva vida, i encara no t'han vist...

En Joan i la Sandra però son 4, en Guillem, que potser t'ensenyarà a anar en monopatí, i en Pol que t'explicarà tots els gegants de Cardona, i a més et dirà que ets la cuca més bonica del món!!!

Moltes gràcies Sandra, per compartir una cosa tan especial, no saps el molt que m'has donat!!!

Moltes gràcies, per plorar amb nosaltres, per emocionar-te, per estar al nostre costat, i per ser com sou... Collonuts!!!
Us estimem!!!

Xavi, Tonyi, Bernat i Rut

Que puc dir... mireu que guapo en Denis, i que guapo que som els tres, en Madou, el Kiko i jo...

Aquestes teles i desitjos venen de part de la família Tristany Nogués, i què et puc dir d'ells...

Nosaltres sempre els hem estimat molt, son part important de la nostra història, espero que també ho siguin de la teva, a mi personalment m'admira com estan fent el paper de pares, espero fer-ho com ells, a més en Bernat i la Rut, son encantadors...

En Bernat era molt petit, i menjava moltíssim, i me'l emportava a la fira, i li comprava olives, arribava a casa i sopava tan bé!!!. La Rut, ja sempre ha sigut una mica més "bitxo", però també és educada, respectuosa, i carinyosa!!!.

Moltes gràcies pel desig de que tu Madou, el nou membre de la familia, ens portis plenitud i joia a les nostres vides...
Muaks!!!