Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Africa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Africa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de setembre del 2009

Crits dels nens

Ahir navegant per Internet, una manera econòmica de viatjar vaig descobrir a l'Albert i el seu blog.
Vaig demanar-li permís, i un cop concedit... us enllaço un dels seus post sobre Mali. En té varis, però es tracta que us passegeu pel seu blog.
Entrar al seu blog va estar tota una sorpresa. Jo que he viscut 28 anys a Terrassa, vaig començar a veure entre els seus projectes, espais, institucions i carrers de la ciutat on vaig néixer, és més segurament seriem veïns, jo vivia a la Plaça del Progrés, jejeje...
Al que anava, entre projectes vaig descobrir Crits dels Nens, de fet a IPI, ja ens n'havien parlat, però de fet és molt més interessant quan ho descobreixes tu mateix...
Us convido a donar un cop d'ull a la seva feina, dins de la pestanya de periodisme, hi trobareu la música del desert, música catalana al desert africà, cares de nens africans... Viatges i reflexions, molt i molt interessants...
M'ha agradat descobrir que en el món on visc, el món on seré mare... hi ha gent inquieta, que es mou, que no es conforma, que viu seguint uns ideals, i que parla del que els seus ulls veuen, denúncia la injustícia, i crea projectes i s'il·lusiona...
Doncs res més a afegir, felicitar a l'autor, amb el teu permís seguiré el teu viatge per la vida.
I ja per últim convidar-vos a llegir, espero que us agradi tant o més que a mi!!!

dimarts, 7 de juliol del 2009

Per què Àfrica???

Avui, i no us penseu que estic de "baixon"...
Vull explicar per què Àfrica, serà el continent que em farà mare...
Podria ser que la cançó que heu "postejat" moltes tingui part de culpa, avui encara l'escolto i ploro com una magdalena... em sé la lletra el coro, i l'ordre dels cantants... en aquell temps devia ser el que ara diem "freeke", jejeje...
La discusió sobre el país no va gens difícil, de fet no n'hi va haver...
Per a mi sempre ha estat el continent africà la cuna de l'home, més o menys tal i com l'entenem avui...
"Louis Leakey convirtió a África en la cuna de la humanidad
El pionero fue Louis Leakey, en los años veinte, junto con su esposa Mary Leakey. Continuaron los trabajos en la zona su hijo Richard, su esposa Meave y ahora sus nietos. Todos ellos han realizado descubrimientos trascendentales, centrados sobre todo en la garganta de Olduvay en Tanzania."
Dicen que la casualidad es el recurso que utilizamos cuando somos incapaces de encontrar una explicación coherente a situaciones que, aparentemente, carecen de ella. De ser esto cierto, el caso que nos ocupa es un claro ejemplo de casualidad. Si no, ¿cómo explicar que el hombre llamado a descubrir el cráneo más antiguo de la historia de la humanidad dedicara su vida a la
paleontología como consecuencia de una grave lesión craneal Louis Leakey (1903-1972), arqueólogo y antropólogo británico nacido en Kenia, aprovechó el reposo al que le obligó un accidente deportivo para unirse en 1922 a una expedición organizada por el British Museum para recoger fósiles en Tanzania? Fue el inicio de una pasión que se convertiría en patología.
El cráneo más antiguo del mundo
En 1926, tras obtener su licenciatura en arqueología y antropología, Leakey regresa a África para dirigir varias
expediciones. Junto a su mujer, Mary, excavarían varios yacimientos en Kenia y Tanzania, pero no sería hasta el 17 de julio de 1959 cuando darían con el sensacional descubrimiento que los ha convertido en icono de la investigación: el cráneo de un homínido de 1,75 millones de años de antigüedad al que llamarían Australopithecus boisei. El hallazgo convertía a África en la cuna de la humanidad.
La labor de los Leakey, que va ya por la tercera generación"
És geològicament, el continent més vell i intacte, és un continent amb grans diferències a la resta, amb greus problemàtiques difícils de superar, i ...
Un país on els nens i les nenes son estimats, on hi ha un color que amaga la pena de la manca de l'aigua, on s'adora l'aigua, on les sortides de sol no es poden oblidar...
Un continent maltret per nosaltres, i deixat de la mà de Déu, un continent ric en diamants, i pobre en recursos alimentaris...
Àfrica és la llum de les meves ilusions des de fa molts anys, sempre hi he volgut anar, sempre m'ha interessat, i casualitats de la vida el Kiko, també sent una especial atracció per aquest continent i la seva gent...
Volíem ser pares i Àfrica seria ara si un vincle real en la nostra vida, no només una lectura, no una matèria per aquella tesis que mai faré, no un continent més... sinó el lloc d'origen del nostre fill...
Mali va venir per casualitat, una setmana després de la segona FIV, vem demanar hora per una reunió a IPI, i no va fer falta res més... Si paciència... però tard o d'hora serà realitat, perquè només fa falta que desitjeu amb molta força una cosa, perquè es conjuri el firmament i sigui realitat....
Un petó i bona nit, que avui us he donat molt la llauna... i amb tant post ni pinto ni dibuixo...
Muaks

dilluns, 22 de juny del 2009

El valor d'uns pares... Un país per estimar...


En el procés tots i totes, hem sentit situacions dures, paraules no agradables d'escoltar, en el fons sabem que l'adopció no és un projecte humanitari, és un acte d'egoisme, volem ser pares!!!

Avui m'he quedat amb dues coses, i m'agradaria compartir...


Un és el cas d'Etiòpia, de fet és un país singular, els nens no son abandonats, sinó donats en adopció, per tant es pot tirar el fil i conèixer la seva història, saber qui van ser o son els seus pares... Quina valentia, la d'un pare, que agafa el seu nadó, en un farcellet, el porta a la casa d'acollida, sabent que ell no li pot oferir res més que amor, el dóna perquè l'estima amb bogeria, i vol per ell un futur, un món millor... uff....

L'altre serveix per tothom... quin país més altruista... deixa que marxin els nens i nenes sans, fora de les seves fronteres, en el país queden els nens i nenes malalts... I això és suficient motiu perquè jo estimi Mali, Bamako, i vulgui aprendre'n tot el que pugui i més...

Au, ja us deixo descansar, ara estaré dos dies out, sense cobertura, ni ordinador, m'emporto la meva llibreta de dibuixos, i us envio energia positiva, que el món on vivim, malgrat tot és meravellós...

Un petó enorme