dissabte, 25 de febrer de 2012


Se duplica en días el número de refugiados de Malí

La dependencia de Naciones Unidas para los refugiados dice que el número de desplazados de Malí que se refugian en los países vecinos para escapar de los enfrentamientos entre rebeldes tuareg y el ejército maliense se han duplicado en los últimos diez días.
Más de 44.000 personas han cruzado la frontera hacia Mauritania , Níger o Burkina Faso, y la UNHCR ha empezado a registrarlos.
Amnistía Internacional ha descrito los enfrentamientos, que estallaron en enero, como la peor crisis de derechos humanos en Malí en dos décadas.
En los últimos días han circulado imágenes de soldados malienses que supuestamente fueron ejecutados. La indignación desencadenó ataques contra la población tuareg en la capital, Bamako.

El país del meu peke, està patint un enfrontament civil, amb un resultat no gens esperançador, però no hi ha ressò ens els diaris, simples mencions, i el desastre humanitari ens parla de milers de persones desplaçades, no vull ni imaginar-me els carrers de la bella Bamako, l'orfenat on va créixer en Madou, i el que més m'indigna és la passivitat del món on vivim, girem la cara i com sinó passés res... De fet avui en dia el estat més normal entre la gent de sang comuna és estar indignat, no???


Comencem a fer deures... Treballem el Cardio, som dins del programa SEA de la Fundació Alícia del Dr. Valentí Fuster...
Mengem fruita, verdura, fem cinc àpats, i parlem molt sobre el cardio... tot el dia...
En Madou tot el dia en parla, que si hem de beure llet, que la xocolata com les formigues (petites...), hem de menjar verdures...o lo que hi hagi al Paper (cada setmana faig un menú que penjo a la nevera, jajaja...)
I tenim una carpeta vermella com el 
Cardio, on ens manen deures, com el d'aquesta setmana, dibuixar-lo, i explicar alguna coseta que en sapiguem... per exemple... va molt ràpid quan fem "esporc", i a poc a poc quan dormim..., és de color vermell perquè té sang... i perquè estigui fort hem de menjar sa!!!... Lo millor quan li agafo la seva maneta l'acosto al meu pit, tanquem els ulls i va notar el batec... va fer un d'aquells somriures i cara d'il·lusió que fan que se m'il·lumini el món...
Muaks!!!

dilluns, 20 de febrer de 2012


A la mama de la panxa...
No sé si ets jove, o gran, si tens més fills o va ser l'únic, no sé si tens parella o família o estàs sola. No sé si ets prima o grassa, no sé de quin color tens els ulls, però sé que m'has donat el millor regal del món.
A vegades m'agradaria saber qui ets, per poder-li explicar a en Madou, a vegades tinc por que quan sigui gran em rebutgi per no haver-lo dut a la panxa... però sé, que li parlo de tu, encara que no sàpiga res, sé una cosa... li vas donar la vida, i segurament amb tot el dolor del món, li vas voler donar una oportunitat...
M'esforço encara dia a dia, per dir que jo soc l'afortunada, ell... costa tant dir-ho  hagués estat afortunat de viure al costat de la seva mare... però ara ens té a nosaltres, i creix feliç amb el seu pare i la seva mare, juga, creix i viu... lluny del seu origen, lluny de la seva mare de la panxa, i jo et prometo que per tornar-te el regal que m'has donat, l'estimaré i l'acompanyaré tot el que tingui de vida...

dilluns, 13 de febrer de 2012

Una fotografia actual
M'agrada el futbol


La neu de fa quinze dies
Soc una mica pallasso  

Soc Cardoní!!!
La mama diu que soc moooolt guapo!!!
Algú a qui estimo molt... l'Arnau



M'agrada anar a passejar al bosc amb en Denis

La família


No m'agrada gens la pinta

La meva joguina... la bici
Amb l'Alberto d'excursió 












































































Avui a l'escola havíem de portar fotografies, el que ens agrada, el que no ens agrada, la família, una joguina... Ha estat difícil escollir, però aquí us les deixo... 
Som feliços a casa i al carrer, m'agrada fer esport, el futbol és la seva passió, però la bici la companya d'excursions, en Denis sempre present, com no!!!
L'Arnau el cosinet de Donosti, al que no veiem tant com voldríem, costa trobar una foto on estiguem seriosos, i costa trobar coses que no ens agradin... La veritat és que fa dos anys que vivim en un núvol de coses noves, sensacions bones, de felicitat... per tot el que en Madou ens ha regalat, quina sort ser la seva mare!!!

Muaks ;)

dijous, 9 de febrer de 2012

La malaria y la literatura

La malaria y la literatura
I nosaltres viatgem a l'Àfrica, prenem fàrmacs... i quedem exempts de la malària, si fos una malaltia del nostre món, tardarien tant en desenvolupar i posar al mercat la vacuna???