dilluns, 28 de setembre de 2009

Amb la Mariangels arriba el 48


La Mariangels és una ànima inquieta, la cultura, la dansa, l'art, la literatura, tot allò que segons ella mateixa ens alimenta l'ànima, son la seva vida...

Té el cap ple de projectes, i feinetes, no l'atura res, ella sempre endavant.

És optimista de mena, i jolines quan balla!!!

Si voleu mirar una mica el seu petit espai i projectes clikeu issim...

Moltes gràcies per estar aquí a Cardona !!!

Moltes gràcies per ilusionar-te cada dia, i per encomanar-ho a qui t'envolta!!!

Muaks

Margot

La Margot és d'aquelles nenes amb les que un es treu el barret...
És oberta, desperta, alegre i educada...
Li agraden els animals, i sempre li brillen els ulls.
M'agrada veure-la com camina, saltironeja, i en Denis darrera, amb saltirons d'alegria, ojalà el meu peque hi tingui el bon rollo que li té ella.
Li agraden les sorpreses, i jugar, però també parlar, col·laborar, i menjar.
De molt petita ja denotava una aptitud artística, i ho continua fent, sinó mireu quin desig i tela...
Moltíssimes gràcies guapa!!!

diumenge, 27 de setembre de 2009

Primer regalet pel Peque...



L'Empar... m'ha fet el primer regalet, com també m'ha fet plorar molt... El seu desig, tan senzill com: QUE SIGUIS BONA PERSONA... i que profund!!!

Angelet nostre, ja tens la bosseta on posar el croissant de la pastiseria per berenar ;)

A que és bonic???
Moltíssimes gràcies!!!


divendres, 25 de setembre de 2009

Montse i Neftali


A mi el Nadal m'encanta... Així que la tela ben encertada, l'altre té un significat especial per vosaltres, també el tindrà pel peque... i el desig:


Tot el millor per tots dos, perquè es faci realitat. Perquè volem que sigueu una família, tots els que us coneixem i sabem de vosaltres.

Perquè el mon seria diferent si la gent fos més com vosaltres... Per això el meu desig és...

Disfruteu-ho, estimeu-ho i que sigui sobretot abans d'aquest nadal.... Un petonet...


Moltes gràcies, moltíssimes gràcies, quines ganes que tinc de que em feu un pastisset per cel·lebrar que ja som 4!!!

Encara que hi ha tormenta



Avui us vull recordar, que encara que vegem el camí fosc, que sentim llamps i trons, que ens fan por, que el camí sigui llarg, dur i desesperançador, sempre surt el sol, i deixa passar la seva escalfor, la seva llum i si mireu amb atenció hi ha els nostres peques, en llavor, o ja nascuts, i un dia els abraçarem!!!

dimecres, 23 de setembre de 2009

Crits dels nens

Ahir navegant per Internet, una manera econòmica de viatjar vaig descobrir a l'Albert i el seu blog.
Vaig demanar-li permís, i un cop concedit... us enllaço un dels seus post sobre Mali. En té varis, però es tracta que us passegeu pel seu blog.
Entrar al seu blog va estar tota una sorpresa. Jo que he viscut 28 anys a Terrassa, vaig començar a veure entre els seus projectes, espais, institucions i carrers de la ciutat on vaig néixer, és més segurament seriem veïns, jo vivia a la Plaça del Progrés, jejeje...
Al que anava, entre projectes vaig descobrir Crits dels Nens, de fet a IPI, ja ens n'havien parlat, però de fet és molt més interessant quan ho descobreixes tu mateix...
Us convido a donar un cop d'ull a la seva feina, dins de la pestanya de periodisme, hi trobareu la música del desert, música catalana al desert africà, cares de nens africans... Viatges i reflexions, molt i molt interessants...
M'ha agradat descobrir que en el món on visc, el món on seré mare... hi ha gent inquieta, que es mou, que no es conforma, que viu seguint uns ideals, i que parla del que els seus ulls veuen, denúncia la injustícia, i crea projectes i s'il·lusiona...
Doncs res més a afegir, felicitar a l'autor, amb el teu permís seguiré el teu viatge per la vida.
I ja per últim convidar-vos a llegir, espero que us agradi tant o més que a mi!!!

dilluns, 21 de setembre de 2009

I ara mentre espero...


La famosa trucadeta, ara que s'ha acabat el dixòs ramadan, passejo...

M'agrada el fred, espero que a tu també, ens agrada passejar pel bosc, ja veuràs en tenim un munt de paratges, salvatges, amb senglars inclosos, un dia us ho explico...

Tenim rius on en Denis es refresca i mulla, sigui estiu, primavera, hivern o tardor...

Ens encanta passejar trepitjant les fulles que cauen a la tardor, i arribar a casa amb la cara freda, arribar a l'escalfor del que serà la teva llar, preparar un cafè i torrar unes castanyes...

Sense les castanyes, però avui hem sortir al bosc al matí amb el Kiko i en Denis, i a la tarda jo i el Denis, i quina bona manera de començar la setmana, no us sembla, amb verdor, olor a terra humida, núvols de tempesta, i silenci...

diumenge, 20 de setembre de 2009

Rosa, Simon i Irene


Durant molt de temps varem ser companys inseparables, i ara mica en mica ens veiem més...
La culpa, meva i de ningú més... Volíem ser pares, i nosaltres no ens en sortíem, en quan va arribar l'Irene, jo em vaig apartar... Era tan bonica...

Va passar en el pitjor moment de la meva vida, quan després de dos FIV, no podia veure panxes, ni bebès, ni nens, ni nenes, ni mares i pares somrients... I em vaig apartar...

Aquesta setmana he obert la bústia, i he vist el seu desig... i no sabeu quantes ganes tenia d'abraçar-los i dir-lis moltes gràcies per no haver-me girat la cara, moltes gràcies per estar aquí...

Us estimem!!!

El periódico de las buenas noticias...

Aquesta setmana passada vaig rebre un retallet de l'Elena, escriu un blog, realment interessant...
El vaig descobrir a través de la Bet, i em va agradar el títol... El periódico de las buenas noticias...
Això és el que volem bones notícies, per totes i ben aviat...
Gràcies Elena, m'agrada com escrius, el que dius, amb quina força i empenta, i la devoció de contestar els comentaris...
Espero que la teva nova casa sigui plena de coses que t'agradin i et facis ser tu mateixa, i així feliç !!!

divendres, 18 de setembre de 2009

Felicidades...

No hace muchos días, aunque me parezca una eternidad sin actualizar el blog, leí en una compañera la pena de no recibir felicitaciones...
Pues estos días de fiestas en Cardona, he tenido muy gratas sorpresas.

No sé si a medida que pasa el tiempo, más gente sabe nuestra historia, y se interesan por nosotros. Me han llegado pedacitos de tela (pendientes de colgar), de gente a la que no se lo había comentado, pero han querido estar en la manta de mi peque... Y se me llenan los ojos de lágrimas (de las buenas) y mi alma está contenta, que suerte tienes peque... no sabes lo mucho que ya te quieren...

Pues a lo que iba, eso de felicitarte, pues estas fiestas, no han sido pocos, los que se me han acercado y me han felicitado, nos han dado la enhorabuena, por nuestra próxima aventura, y nos han deseado una corta espera...

Ayer mismo me felicitaron, la chica en questión lo sabia de oidas, no sabía que la adopción es mi llave para ser madre, me pregunto de cuanto estaba, y se quedó paradíssima, cuanto le dije que no estaba embarazada, pero que si era verdad que esperaba ser madre en poco...
Dudo unos segundos (que me parecieron totalmente razonables), y finalmente dijo... Felicidades igualmente serás mamá, aunque tu embarazo sea de elefante, aunque no sepas que día vas a parir, serás una mamá con todas las de la ley...
Y sabéis por qué me emociono... pues era una chica del pueblo, no de mi circulo de amistades... Y supo encajar, pensar y hacerme feliz con su respuesta...

Evidentemente, si seremos mamás, tarde o temprano pero seremos mamás!!! A qué si?

dimecres, 9 de setembre de 2009



Aquests dies, sembla que no hi sigui...
però continuo llegint les actualitzacions de les companyes de camí... Aquí a Cardona, estem a punt de festa, comença demà!!! i fins el dia 17 serà un no parar!!!.
Com que esperem que sigui l'últim any sense tu, l'estem vivint a tope, també serà el primer any de la Societat QP!!!.
Així amb les festes, tenim distracció, i se'ns fa més curta l'espera. Passarem uns dies més, i quan el temps passa més aprop teu som!!!
Aquí penjo els bastoners de Cardona, potser algun dia hi voldràs ser tu, a mi m'agradaria molt!!!

divendres, 4 de setembre de 2009

Paula i Cloe

De ben petita jo estiuejava a Cardona, mira per on m'hi he acabat casant, treballant, vivint, i fins i tot hi seré mare...
Les meves amigues de l'infantesa eren la Marialba, la Txell i la Mireia, amb els anys cadascú té els seus amics, però continuem tenint contacte...
La Alba i en Txan, uixxx... recordo quan van començar a sortir, que n'ha plogut des de llavors... Bé l'Alba va ser la primera en ser mare, d'una Paula... va néixer enmig d'un eclipse solar, després d'una caragolada... Anys més tard va venir la Cloe, que amb 5 anys es tot un belluguet...
Doncs bé, aquí va la sorpresa, el dimarts la família Barrera Martínez em van donar el seu retallet, i la Paula ho va veure, li vaig explicar... i sorpresa dimecres, a la una quan arribava de treballar, i la meva mare era amb en Denis, m'esperaven la Cloe amb una carpeta, i em diu:
"això és pel teu fill..."
Obro la carpeta i em trobo això... ui... quina il·lusió, vaig ferles un petó molt gran i una abraçada, i em vaig emocionar moltíssim, però no s'acaba aquí... Avui veig a la seva mare i al seu pare, i els vaig a fer un petó i ... sorpresa!!!
No sabien res, van ser elles dues soletes, qui van anar a comprar la roba, els va costar molt de decidir, van fer la postal, van tallar la roba, i van escriure i dibuixar el desig!!! La Paula deu tenir ara 10 o 11 anys, i la Cloe què 5 ???
Moltíssimes gràcies guapes, sou fantàstiques!!!

Charlie Brown

De petita llegia i rellegia les tires còmiques de'n Charlie Brown, avui encara somric amb els seus personatges. En tenia tota la col·lecció...
Fa pocs dies en una fira, vaig trobar un pòster de'n Charlie i l'Snoopy, i el vaig comprar pel peque, és vell i l'hauré de planxar, jejeje
Amb els trasllados en els meus últims 10 anys, jo 3 i els meus pares 2, i la meva germana, he perdut els llibres, i avui he decidit buscar-los pel peque...

dijous, 3 de setembre de 2009

Una mica de Festa Major

Setembre arriba a Cardona per la porta gran, surten al carrer gegants i nans.
Arriba el ball de bastons, les sardanes i l'embelat.
Els bous, la cargolera i la nit de l'empalme.
Els QP ens envien una postal enorme, el meu escànner no dona per tant per tant, així que us transcrit la postal:


Hola som els teus amics Marc i Martí
els nostres pares són l'Alfons i la Fina
per la mantenta que estan fent els teus pares, volem
donar-te un trosset de la Festa Major.
Els gegants són el que més ens agrada, en tenim a cada barri, els teus de la Coromina són molt "xulos"
Esperem que molt aviat estiguis aquí amb
nosaltres, per anar junts al passa carrers
Un petó i fins aviat,

No em digueu que no és emotiu, moltes gràcies a tots 4 us estimem moltíssim!!!

Isa


La Isa ens regala aquest poema, que com a futura mama m'omple d'il·lusió. Escalfor això és el que vull per la meva casa, quan hi hagi el petit@, en Kiko, jo i en Denis...


Gràcies!!!

dimecres, 2 de setembre de 2009

Els Pilotasos envien el 4rt..




La familia Barrera Martinez, o sigui en Carles, la Viqui, la Laura i la Jana ens han portat un poema i un dibuix...
Moltes gràcies, hauré de portar kleenex sempre a mà!!!
A més la Viqui que és un sol, m'ha portar robeta, colors i sabates que viatjaran cap a Mali per quedar-s'hi, no us ho sembla que tinc uns amics que son un tresor!!!

dimarts, 1 de setembre de 2009

Cèlia i Eladi


I amb la Cèlia i l'Eladi arribem al número 40...
Ells son els avis dels meus nebots (Nil, Jan i Laia), i realment son part de la meva família, la que ens reunim sovint els diumenges a casa, fent una taula de 13, 14, 15 o els que calgui, amb qui fem sobretaules fins les 19:00, passejem cap al riu...
De la Cèlia li voldria agrair el molt que estima Cardona, la seva cultura i tradicció. Ella que compartia padrina amb la meva mare, voldré que li expliqui les velles i belles costums de Cardona!!!
L'Eladi, és un home de natura, pescador, boletaire i caçador de cargols, potser d'ell en Nil ha heretat els seus hobbys!!!. El pobre Eladi va sempre amb els petits amunt i avall, i ha patit veure com les seves caderneres van volar, quan en Nil les va obrir perquè anessis a passejar, jejeje!!!
Moltes gràcies a tots dos, sou una part important de la nostra història, moltíssimes gràcies, per tot!!!

Nil



En Nil és el meu nebot més "rupestre", li encanta anar a buscar bolets, a caçar cargols, a pescar, al riu, tot el que sigui contacte amb la natura...
Si pogués li regalaria un gosset, i sé que els seus pares no n'haurien de tenir cura, perquè li encanten els animals, i els cuida molt bé, però només li faltava això a la Eva i en Joan...
En Nil és la viva imatge d'en Kiko quan era petit, fins i tot porta el mateix tall de cabells, jejeje
Moltes gràcies Nil, m'encanten els estels de color rosa!!!

Laia




A la Laia, li vindria de gust que fóssis una nena, perquè és la única neboda que tenim. A casa tots son nens i la pobre...
Tindràs siguis nen o nena un cangur molt especial, segur que t'estimarà moltíssim, i et farà mil i un dibuixos, petons, i braçalets!!!
Moltíssimes gràcies bonica!!!, sembles les petjadetes d'en Denis...
Muaks

Jan


Aquest troçet verd, és del meu nebot més petit en Jan, un trapella de mena!!! però també el més carinyòs i sensible...
M'agradarà veure la cara quan tingui al seu cosinet entre els braços...
Gràcies guapo!!!

Més desitjos i robes pel peque


La Waleska y l'Àngel des de Puerto Rico, ens envia aquestes tres teles precioses... A més jo de petita era fan d'Snoopy, ens ha encantat parella, que tingueu sort vosaltres també esperant a Lian Li....

Moltíssimes gràcies!!!