dimecres, 30 de novembre de 2011

Adéu a l'Anna





Quan vaig començar el blog, era per parlar de l'adopció i els sentiments... Ara parlo com a mare... Però avui en Madou tindrà el primer repte...`

Aquí a la foto a punt d'anar d'excursió al Mon Sant Benet, amb la il·lusió típica de qualsevol nen/nena... Abraçat als companys i feliç com un jínjol...

Part d'aquesta alegria sovint és gràcies al treball dels nostres educadors i educadores, que saben transmetre ganes d'anar a l'escola, aprenent de manera divertida i comparteixen generosament hores i vivències amb els nostres fills i filles.

Ahir en Madou estava ben tapat, però no vol faltar als últims dies de la seva Anna. Ara canviarem de mestre, la Montse va tenir un bebè, ara ja torna, la sortida de l'Anna era una marxa anunciada... però com afrontarà en Madou aquesta pèrdua?, l'estima molt a l'Anna!. Esperem que no ens vinguin vells records de la bella Bamako, però això ho sabrem no demà, sinó l'altre com diu ell...

El que si sabem és que fins avui en Madou, no li agrada dir Adéu, no per una estona, però quan és per la tieta Anna i l'Alberto li costa molt, sap que tardarà dies a veure'ls... Espero que a l'Anna li regali una forta abraçada i un fort petó, perquè s'ha guanyat un lloc a la seva història, va ser qui li va arrancar la primera dent... No envà diu que no marxarà l'Anna perquè se l'emportarà a casa ;)...


Muaks



dimecres, 23 de novembre de 2011

Soc el número 14



Fa tot just 23 dies que vàrem cel·lebrar el Sant d'en Madou. El seu sant és el 1 de novembre, i no perquè sigui Tots Sants, sinó que va fer 2 anys de la trucada que més esperem quan decidim ser pares per la via adoptiva...

Ja fa dos anys i sembla que fos ahir, i a la vegada sembla que en Madou hagi estat sempre entre nosaltres... Recordem la trobada amb la Pilar d' IPI, on ens esplicava coses del nostre fill... amb un nus a l'estòmac, encara ens faltaria judici, però erem pares!!! D'un nen de 18 mesos, alegre, sa, i al que li agradava molt la pilota...

En Kiko i jo, no li varem donar importància a aquest fet, però avui a punt de cel·lebrar els dos anys de la seva arribada podem constatar que li agrada molt la pilota... És el més peke dels Pre-benjamins B del Cardona, hi va amb moltíssima il·lusió tant als entrenaments, com als partits dels dissabtes... Uixxxx.... encara no han marcat cap gol, però de fa dos mesos amb ara, quins canvis aquests futbolístes...

Els nens i nens s'avui van carregats d'activitats extraescolars, per poder conciliar amb els nostres horaris de treball, en Madou des de tot l'any passat que ens demanava jugar a futbol, però no tenia la edat, encara és molt just, però hi va content, amb una màniga sempre a la boca, i feliç de jugar al mig del camp, com el seu adorat Iniesta, o com el Xavi de la mama ;)

I quin número li ha tocat... doncs el 14 (el del mític Johan Cruyff, o el de Masherano), amb unes mitjetes que hi cabria sencer, i uns pantalons on n'hi caben dos de Madou's ...

Muaks,

dimarts, 22 de novembre de 2011

Perdem la primera dent... Primera visita al dentista



Sorprenentment amb tres anys... Hem perdut la primera dent... la segona està a punt... demà dentista. No sabem si ha estat un cop o ja surten les dents darrera.
No ha estat traumàtic,és més ha estat la senyoreta Anna qui l'ha arrencada, amb tota la trnquilitat del món... ni una llàgrima... i al vespre ens han visitat els angelets... 3 euros que ens han servit per comprar un cotxe i una moto...
Ell feliç com una perdiu... Jo trista de veure el molt ràpid que ens anem fent grans....
Muaks!!!!