Ahir navegant per Internet, una manera econòmica de viatjar vaig descobrir a l'Albert i el seu blog.
Vaig demanar-li permís, i un cop concedit... us enllaço un dels seus post sobre Mali. En té varis, però es tracta que us passegeu pel seu blog.
Entrar al seu blog va estar tota una sorpresa. Jo que he viscut 28 anys a Terrassa, vaig començar a veure entre els seus projectes, espais, institucions i carrers de la ciutat on vaig néixer, és més segurament seriem veïns, jo vivia a la Plaça del Progrés, jejeje...
Al que anava, entre projectes vaig descobrir Crits dels Nens, de fet a IPI, ja ens n'havien parlat, però de fet és molt més interessant quan ho descobreixes tu mateix...
Us convido a donar un cop d'ull a la seva feina, dins de la pestanya de periodisme, hi trobareu la música del desert, música catalana al desert africà, cares de nens africans... Viatges i reflexions, molt i molt interessants...
M'ha agradat descobrir que en el món on visc, el món on seré mare... hi ha gent inquieta, que es mou, que no es conforma, que viu seguint uns ideals, i que parla del que els seus ulls veuen, denúncia la injustícia, i crea projectes i s'il·lusiona...
Doncs res més a afegir, felicitar a l'autor, amb el teu permís seguiré el teu viatge per la vida.
I ja per últim convidar-vos a llegir, espero que us agradi tant o més que a mi!!!
