Manualitats

Per totes aquelles que us agradin les manualitats, si teniu ganes de fer un calendari d'avent divertit i original, us passo un enllaç...
Calendari d'advent
Tot sigui per distreure'm una mica i deixar la tristesa que m'acompanya ultimament, segur que al Madou li agradarà i li treurà més d'un somriure...
Muaks

Adeu a l'altre puntal

Fa 18 dies deia adéu a la mare... avui era dia de celebració... fa 5 anys de la meravellosa trucada... i ha acabat amb dol... el de veure que el pare també decideix marxar... dur molt dur!!!
On estiguin... segur que continuaran vetllant pel meu peke... i el seu record viurà en nosaltres... fins sempre papa... quan et trobis la mama... fes-li una forta abraçada

Cuida't el cor... si es trenca...tot acaba

Orozco canta 'El cor que ara es trenca' 

Fa just una setmana vaig comprovar en primera persona, com de fràgil és el nostre cor... A Cardona que fa molt de temps estem immersos en el programa She, propulsat pel Doctor Valentí Fuster, treballem per tenir un "cardio sà i content", però de vegades falla, es trenca...

És important una dieta equilibrada i sana, és vital fer exercici, és urgent deixar els mal hàbits com el tabac, i no abusar del alcohol... tot i així a vegades el cor falla, es trenca...

A Cardona tenim DEA's per actuar d'urgències, però ja es ben sabut que és millor prevenir, i per prevenir cal estudiar, saber... aquest any la Marató estarà destinada a les malaties del cor...

Jo no sé si la meva mare les patia...o no... sé que va patir un "atac de cor" i a mi em va deixar amb el "corazón partío"..

Sort per la Marató, 

Muaks

Fins sempre

Has marxat sense fer soroll... com ho has fet sempre... al meu costat... i no he pogut fer res... i m'he quedat buida i sola... siguis on siguis sempre t'estimaré... que tinguis bon viatge... nosaltres et plorarem i et recordarem... mare... 

Trasladan al perro Excalibur para sacrificarlo

Trasladan al perro Excalibur para sacrificarlo

Jo no conec a la infermera, no sé com ha pogut passar tot aquest enrenou... Però hi ha punts que em fan molt propera a aquesta noia...

No sé per quins motius no tenen fills, el seu marit ha declarat que la seva família son ella, ell i Excalibur el gos... Abans d'en Madou, també erem el Kiko, jo i en Denis...

Suposo que tot aquest malson que estan vivint ella i el seu marit, no pot ser pitjor... bé si... a sobre per ordre judicial, un membre de la seva família serà sacrificat, per evitar qualsevol risc...

Risc... risc és el que va còrrer el govern espanyol, quan va decidir portar els malalts d'èbola aquí, en un ambient segons ells segur-

La ministra diu que està tot controlat, ara serà un error humà com tantes altres vegades que hi ha ineficiencia en la administració... conductors de trens, de metro, porters de discoteques... mai ningú salta de la cadira... cau en una persona el dit acusatori... ha estat un error humà...

Ara a més cau una ésser viu, sense ni tans sols saber si està contaminat o no... Aquest pobre gos, ha perdut a la seva família d'un dia per un altre... i no estan morts estan aïllats... i a ell li posaran una injecció sense que els seus amos el puguin acompanyar mirar als ulls...

Senyora Mato... vostè ja la ha cagat prou, entre confetis, li ha sortit un regal sorpresa anomenat ébola... i no pot dir que està controlat... de dos malalts portats cap aquí, de moment una infermera contagiada, un marit acollonit, un gos sacrificat... però el seu sou de ministre intacte... Això em reafirma la mena de país on em toca viure... per això ara és l'hora Vull votar, i si guanya el Si si... marxar!!!

Primer

Ja hem començat 1r i tot és diferent, el pati, els llibres, els mestres... amb els companys de sempre...
Varem tenir la reunió amb la tutora i... us nus al coll... quan vam veure el regal que els pekes havien fet pels papes...
Però el nus més gran és de veure, sentir i notar que passen els dies i en Madou cada cop és més gran...
Muaks

Nova etapa

Amb el cor en un puny hem deixat el Cardona... els amics amb qui hem viscut, rigut, aprés i sobretot jugat i mokt a futbol durant tres anys..
Ho fem però amb una ilusió enorme.. l. Anem amb un altre equip... on també hi ha devoció pel futbol... on amb els pekes hi ha hagut feeling des del primer moment... i on encara no han conegut la derrota...
Els lliga el futbol, el nàstic, la inocència i sobretot el fet de ser de poble... i això es veu quan cauen a terra... s'aixequen i corren... lluiten somriuen i senzillament hi tornen... tenen la mirada clara i alegre dels nens quan fan allò que més els agrada...
I pels pares veient aquest equip ens queda la ilusió de veure'ls gaudir del esport... de veure'ls crèixer i fer-se amics... i jo apostaria de veure molt bon futbol en aquesta temporada que tot just arrenca...
Muaks

Liberia declara el toque de queda para combatir el ébola

Liberia declara el toque de queda para combatir el ébola

No tinc paraules per explicar els sentiments, de ràbia, de impotència... no sé... Africa és el continent del meu fill, i en qualsevol mirada hi veig el seu orígen, el seu passat, el seu naixement, els seus inicis... i veig aquí com senzillament omplim portades, en parlem, encetem protocols... però ja està... la OMS alerta que l'ebola és un perill, però no fem res... repatríem missioners, alertem a la població... però allà fan tocs de queda, hospitals sense recursos, sanitaris infecctats... i jo continuo imaginant, més Madou's que pedran la mare o el pare, més mares i pares que perdran fills i filles, i nosaltres ens seiem al sofà i mirem les notícies, no hi podem fer res... però girar el cap tampoc...

Jornada She 2014

https://www.dropbox.com/s/mlczi6zl52gj4ak/DSC_0165.JPG

Valors

Entre les moltes coses que anem aprenent una de les coses que més m'agradaria que en Madou copsés, son alguns valors... un que avui està oblidat, el respecte cap els animals, tant siguin domèstics, com salvatges. En aquest vídeo s'hi veu persones que el tenen del tot copsat, i el més sorprenent la reacció d'alguns animals, en veure's ajudats per humans.

La interacció entre humans i animals no sempre és dolenta, mentre hi hagi gent capaç de fer el que fan en aquest vídeo, existirà l'equilibri que el nostre planeta blau es mereix, i un món on en Madou podrà créixer i aprendre...

Aprendre que els animals també tenen sentiments, que son vius, i per això mereixen un respecte, no podem comprar un gosset, i per les vacances deixar-lo en una benzinera, o una rotonda, i l'any que ve per Nadal ja en comprarem un altre... 

Muaks

Cardona...

Vam començar amb 3 anys... i avui després de 3 temporades... plenes d'amics, records, somriures i més victòries que derrotes... avui em posaré el número 8 i la samarreta vermella del Prebenjamí vermell per darrera vegada... la pròxima temporada aniré de blau... farem nous amics... i esperem que també vinguin més victòries...
He crescut com a nen, i com a futbolista, i ara ho continuarem fent... això si... sempre recordant els inicis... en el FC Cardona...pensant en cada nen amb qui ha lluitat,amb qui ha jugat, amb qui ha somniat... i amb una especial estimació als tres entrenadors que hem tingut... en David, en Tomé l'aventuré particular que encara ens farà correr... i en Joan... que és més que un entrenador... un amic... una part del nostre peke...
Muaks

Mai caminaré sol

Tanquem etapa... després de tres anys... canviarem el vermell que és el nostre equip del cor...
Fem un salt, i no el farem sols n'estem segurs... tenim al costat un amic, entrenador... que és part de la nostra familia, que forma part del nostre cor.
I anirem creixent i ens acompanyarà... perquè en Madou des de que va arribar no va mai sol... i ens agrada que així sigui... que tingui gent que l'estima i l'acompanya... i així sempre és més planer el camí de la vida..
Muaks

Una mirada, un somriure... un silenci...

Perquè he de rebuscar per trobar noticies sobre Mali... i mai son alegres... M'agrada llegir i escoltar coses del país on en Madou va néixer... Quan a casa escoltes la ràdio o la tele, i sent la paraula Mali, sense voler fas silenci i escoltes, buscant informació... perquè, ell es sent Cardoní, però...

Algun dia voldrà girar la vista enrera... buscar el seu orígen, omplir aquells buits que nosaltres no podem omplir, i jo vull poder explicar-li coses del país que el va veure nèixer...

Cada cop és més evident que el color no l'importa, que som la seva única família i referència, té cosins, cosines, tiets, tietes, avis i àvies... i molts amics i amigues, i un somriure i una mirada que van sorgir a Mali, el país del que mai se'n parla, del que només ens arriben noticies de guerra, de fam, de epidèmies... 

No parlen mai, de la gent del carrer, de les seves olors, del color, de la mirada i el somriure dels seus habitants... aquella mirada i somriure que el meu peke ha heretat...

Parlen de polítics corruptes, com aquí, però clar allà és tot molt més exagerat... Parlen de crisi, aquí econòmica, allà sòcial, aquí parlem de grip, allà de brots d'ébola...

Aquest artícle és d'aquells que ens deixen un nus a la gola, malestar a l'estòmac... i per desgràcia son situacions no gens anormals... Quan varem anar a buscar en Madou, van trucar a la porta i hi havia una nena embolcallada al terra, mai oblidaré la imatge i la sensació de tenir-la entre les mans... el nostre company i Pediatre va ser el seu àngel de la guarda aquell dia, jo l'acompanyava... i sovint em pregunto si va còrrer la mateixa sort que el meu Madou, i si avui 5 anys més tard... parla en català, i té aquesta mirada neta alegre, i el somriure que jo vaig veure en la gent de Malí, quan vaig anar a buscar en Madou, d'aquella gent que ningú en parla, que viuen en el nostre oblit, però que existeixen...

Muaks...

Diop denuncia cánticos racistas

Diop denuncia cánticos racistas

Nosaltres vivim en el mon del futbol, i pel futbol... els caps de setmana, son partits de lliga, els dies festius son dies de competició... Mirem futbol per la tele, el practiquem pel carrer... però hi ha moltes coses que han de canviar...

El futbol que viu en Madou, és companys, equip, disciplina, entrenador, pilota, 7 contra 7... lluitar... guanyar... celebrar... derrotes... plors... riure...  A vegades es queixa... "mama l' àrbitre no s'entera"... la meva resposta, "Madou dins del camp ell és qui mana, després en parlarem, però el que ell diu és el que val"... 

El futbol és ple d'insults, cap a l'àrbitre, cap al contrari, contra la afició... i últimament contra allò que algú va decidir anomenar races...

En Madou és un més de l'equip de fet ells no el veuen diferent, ho hem comprovat algunes vegades... és que és un nen com la resta, la diferència no és en el color de la pell, sinó en la samarreta per la que lluiten... Que trist que un joc que a casa meva dona tantes il·lusions i alegries, sigui tan sovint reflex d'una societat discriminatòria, tancada, que incita a la violència, als insults a la indignació i a la violència, encara que volguem fer veure que no passi res, ballant com Diop, o menjan un plàtan com Alves, el color de la pell es veu que hi ha gent a qui si importa, i si els catalans som "polacos" els negres som "monos", però... Jo em quedo amb el nostre petit equip, la seva cara d'il·lusió, la mirada neta dels nens que no veuen diferències en la pell,  els partits jugats amb el seus somriures d'orella a orella, i l'encaixada de mans entre equips en sonar el xiulet que anuncia el final del partit...

Muaks

Caramelles 2014

Ja fa 4 anys que cantem Caramelles, ens posem la barretina, i sortim plogui o faci sol a cantar pels carrers de la seva estimada Cardona, aquest any, nous companys en Marc i en Jordi... Ha sigut un dia plujòs, però les botifarres s'han cantat... hem passejat pels carrers... L'any que ve ja no podrem aprofitar la bata... perquè anem creixent...
Si voleu gaudir dels goigs de les botifarres... cliqueu aquí... La Colla Jove ;)

Muaks !!!

Aniversari

Ja he fet 6 anys... ufff masses, que ràpid que passa el temps... la vida ens la mengem a mossegades enormes, i no hi ha volta de full... però intentem viure cada instant, cada moment... 

Aquest aniversari l'hem celebrat amb el seu compi de l'ànima en Jordi, i la "primera novieta" la Berta, i amb tota la classe de P5, hem ballat, menjat, corregut..., saltat... ufff a les 10:00 corrent cap al llit que no arribem... és que estem esgotats... senyal inequívoca, que ha estat un dia rodó, especial, complet i molt ben aprofitat...

Aixxxx que els pekes es fan grans...

Muaks...

Tristesa

Fa uns dies en Madou va tenir un regal molt i molt especial... que a més va compartir amb la família del cor... Anar a veure un entrenament del Barça... Va ser un dia molt especial per ell, i per tots nosaltres... En Madou viu el futbol d'una manera molt especial... des de ben petit... amb només 3 anys entrava a files del F.C. Cardona, i per ell és el millor de la setmana, els entrenaments, els partits, els companys de l'equip que ja son més que companys amics... i l'entrenador que l'ha fet créixer, també el va poder acompanyar en aquest dia!!!

Avui que és un dia trist pel futbol, hem parlat d'en Tito i del que havia passat, i s'ha sentit trist, perquè per ell era l'entrenador del seu equip, mirava els minuts de silenci, els tributs, els vídeos, i estava seriós, i la pregunta mama... potser al cel en Tito trobarà equip per entrenar... clar que si Madou #eternTito...

Aquest és el meu petit tribut a un apassionat del futbol, gràcies Tito per tot el que ens has fet gaudir al Madou i a mi, una mare d'un altre apassionat del futbol, en parlaré de tu... perquè seràs sempre un exemple a seguir... fins sempre, 

Muaks;)

Angelina Jolie y Brad Pitt quieren adoptar a un séptimo hijo

Angelina Jolie y Brad Pitt quieren adoptar a un séptimo hijo
I ells que fan propaganda que no es casaran, fins que no siguin legals les bodes gay... Ens passen per la cara lo fàcil que son les adopcions per segons qui, què ràpides es trameten... No tinc res més a comentar
Muaks ;)