Tinc tant a explicar i veig el final del camí....

I tant poc temps per seure davant de l'ordinador i posar-me al dia... La bústia, m'ha deixat alguns retallets molt especials, abans de marxar... dilluns us els posaré...

Els nervis estan a flor de pell, els ànims pugen i baixen, les temors i les pors han aparegut del no res... el vertigen dóna pel sac... i en Madou ens està esperant...

Maletes, roba per planxar, casa desordenada, netejo i netejo, cuso manta... però ja he decidit parar...

No menjo, mira potser perdre algun que altre kilet, jejeje... I paro poc a casa, potser és que les llistes i coses a fer em cauen damunt...

Avui per fi he acabat amb la decoració de Nadal, la neteja a fons de la cuina, i he tancat 3 maletes... Dues son exclusives pels nens d'allà...

Hem tingut la primera entrevista amb la psicòloga que ens farà el seguiment d'en Madou fins que tingui 18 anys!!!. He sortit per la ràdio, i en fi... sé que tindré un Nadal amb majúscules... A Cardona, hi haurà un nen jesuset, que seràs tu petit Madou.... que viuràs en un món molt diferent, però afable i que t'està esperant en candeletes...

Tot sortirà com ha de sortir, em sembla que per molt que planegem serà el que hagi de ser, oi que si??????

Noies us tinc ben abandonades, però ara amb la casa neta, abans de marxar us posaré al dia paraula de mare!!!

Muaks....

Ahir dinar amb els companys de camí

Ahir... A la societat, varem organitzar un dinar...

El tema eren les llistes, ells també... I consola veure que no només nosaltres estem perduts, i histèrics, sinó que tots i totes en certa manera també. El no saber què portar, és comú, la indecisió amb les maletes... també.

Celebrar el Nadal allà, quina alegria, de fet anem bastant a só, és que en Madou té molta sort, hi ha molta gent que l'espera en candeletes, i tindrà una família molt àmplia, alguns els tindrà molt aprop, d'altres més lluny, uns seran virtuals, altres estaran al seu principi com a fill d'en Kiko i la Marta, serà un nen afortunat...

Perquè Madou, el que volem que tinguis molt clar i sempre molt present, és que ets un nen, molt i molt desitjat, extremadament esperat, i clar que no et coneixem encara però et puc assegurar que ja t'estimem!!!

El dinar va estar molt bé, varem menjar, xerrar, posar en comú inquietuds, vam parlar molt, i varem començar una amistat que segurament serà molt i molt llarga, viurem una experiència molt forta, el Nadal fora de casa, el naixement de sis famílies, i a més tindrem una joguina per passar les estones a l'hotel, l'Òscar, el fill de la Montserrat i en Lluís...

Ahir érem 6 parelles, i l'Òscar... ben diferents i tan iguals, amb una cosa en comú, potser és el fill vermell que parlem sempre, o potser son les 7 persones que ens acosten a tothom... Però el que està clar, és que els nostres fills-filles, ens donen l'oportunitat de fer uns nous amics, i si ja es poden dir amics, per l'experiència que estem vivint, per l'aventura que compartirem, perquè no cada dia vas a buscar un fill, i amb ells et retrobarem a tu, petit Madou!!!

Voldria...

No sé com explicar aquest sentiment... Per començar, recordo el meu primer post... Recordo quan vaig començar a descobrir-vos, com plorava i em veia reflectida en molts dels vostres sentiments, en moltes de les vostres emocions, reia amb alguns post, i passava acompanyada, amb futures Super mamàs!!!, l'espera del que jo anomenava el meu àngel, el meu peque...

Avui a 16 dies vista, voldria... voldria contagiar-vos les meves papallones, voldria que estiguéssiu com jo, voldria que passéssiu com jo el millor Nadal de la vida...

No crec que ningú més que vosaltres pugui comprendre les emocions, i no sabeu que "bledes" que us tornareu, però la sensació és la millor del món, i vull compartir-la amb vosaltres, companyes de camí, d'emocions, de blogs, de l'aventura de ser mares, companyes d'experiència d'adopció... i us vull donar les gràcies per tot, per estar aquí i per ser com sou, encara que no us conegui, encara que no sàpiga l'olor que feu, ni el to de la vostra veu, sé que sou mares com jo, i que en el meu arbre hi ha una llum per totes vosaltres, perquè sou part important de l'inici d'en Madou, i també sou una mica culpables de fer que el món ara per mi sigui una mica millor...

Muaks

MADOU QUE MERAVILLOSA ÉS LA VIDA, ARA QUE ETS AL MEU MON!!!

M'encanta... no sabia quina escollir, i he agafat aquesta que és una barreja de algunes de les cançons d'amor que més m'agraden... Perqué des de que tu has arribat a la meva vida, estic amb papallones a la panxa, com quan t'enamores!!! T'estimo tant i encara no t'he vist, que això sembla de bojos, ja ho diu la cançó...

Bé, ja sé que Moulin Rouge és una mica especial, però espero que disfruteu del video i la cançó, muaks!!!

PREMI !!!

La Élen de farolillos chinos ens premia per la propera maternitat... Noies 18 dies, això ja està aquí

Les regles:

1- Mencionar a qui ens l'ha donat... ÉLEN, moltíssimes gràcies... No et retorno el premi, però que sàpigues que el teu blog és una passada, informació ordenada i contrastada... Moltes felicitats per la feina!!!

2- Escollir a 7 dones... uix això sempre costa però allà vaig:

VICTÒRIA , per la recopilació de llibres contes, i consells, per veure una manteta ben acabadeta, per esperar un preciós fill-a d'Etiopia.

LAURA, per ser mare de família nombrosa, i tornar a tirar-se a l'aventura de tornar a ser mare, per portar un blog, per estar aquí aconsellant, i per esperar un altre fill-a del Senegal.

GLÒRIA, per tenir-nos en "vilo", i no poder celebrar. Per respondre sempre a tots els post, pel seu troçet de bitxo, i per esperar ser mare a Costa de Marfil...

LAURA, perquè ara més que mai necessita una forta abraçada... Perquè vol ser mare amb un viatge diferent l'adopció, i perquè més d'hora que tard serà mare en aquest món ;)

MÒNICA, perquè si mai viatjo al Vietnam imprimiré del seu blog una guia completíssima. Perquè serà mare d'un preciós nen-a vietnamita.

SíLVIA, pel llibre, per treball que fa pel blog, per emocionar-me en molts dels seus posts... I perqué també serà mare a la Xina.

CRIS, per la seva il.lusió, el seu humor, i perquè no serà mare una vegada, sinó dues vegades!!!

Uix que difícil, això d'escollir...

3- Explicar 7 coses rares o estranyes sobre mi:

*Començaré per coincidències... El dia que em vaig fer la última in-vitro el 26/01/2008, va ser el dia que vaig decidir que si no funcionava aniríem a adoptar... i... sabeu què després de resar molt i encendre moltes llums perquè funcionés... resulta que en Madou va arribar al món!!!

*Soc tan maniàtica de l'ordre, que en Kiko ja fa dies que diu que hauré de reprimir-me, tinc la casa sempre ben ordenada, ara amb els preparatius que està tot en desordre estic histèrica.

*Tenia una por terrible als gossos, amb en Denis, encara no ha passat del tot, però els miro als ulls i si veig una carona alegre, no puc evitar anar a acariciar-los... jejeje

*Adoro el Nadal, amb majúscules, vaig nèixer el 24, i celebro totes les festes la nit de Nadal, el caga tió, el Nadal, Sant Esteve, Cap d'any i Reis, el meu cumple i l'aniversari de Casament... Envio més de 90 postals cada any, i em sento molt feliç desitjant bona sort. Ara a més celebraré l'arribada d'en Madou.

*No puc menjar formatge, soc intolerant a la fermentació de la llet, i visc en un món rodejat de formatgers, jejeje... Els meus amics, tots quan em fan un sopar, sempre la pifien, jejeje

*M'encanten els llibres, en llegeixo moltíssims, però no puc atrapar-me la lectura dels que m'arribo a comprar.

*M'agrada molt dibuixar i pintar, però només ho faig quan tinc mil i una coses a fer... Acostumo a ser més productiva sota pressió de molta feina...

I res més !!! Au ara us toca a vosaltres, Muaks!!!

Incertesa

Petit Madou... Avui la teva mare, té por...

Les noticies que ens arriben, son caòtiques, són pròpies del món on ens ha tocat viure... Per molt d'amor que vulguem donar-te, no et criarem, per desgràcia en un món feliç, on tothom viu lliure i en pau...

Avui uns cooperants han estat segrestats... Per qui?, no ho sabem, a on son?, tampoc, però el nom del país on la teva mare biològica et va donar a llum, entra entre els candidats...

Sabem que Àfrica és un continent pobre, molt necessitat, sabem que els conflictes hi son sempre presents, sabem que els governs, son sovint corruptes, sabem que hi ha armes, nens i nenes que passen fam, i d'altres que porten un fusell... Sabem que el món no son flors i violes..
No té perquè afectar el nostre retrobament, però si ens angoixa, ens fan mal situacions d'incertesa, situacions de poca informació, i sobretot situacions a on la violència malauradament és la protagonista...

Petit Madou...Avui la teva mare, resarà perquè els 21 dies que us separen, passin en un obrir i tancar d'ulls... Que arribis a casa i tothom et pugui intentar donar una infància alegre, tranquil·la, i plena d'amor i amistat...

Bona nit angelet, fins aviat!!!

Pere, Laura, Roc, Rita i Pau

Son la familia bloggera que volen conèixer el Senegal... Ens han enviat una tela... xulíssima, però a més amb un dibuix súper dolç, i una cançó de bressol...

A part... ens han enviat un avió "ultra speed", per anar corrents a buscar en Madou.... Avui va bé per pujar la moral, no hi ha bones notícies a la tele!!!

Espero que això sigui una anècdota abans del viatge que ens ha de portar fins a tu, peque!!!

Moltes gràcies família, ens ha encantat, i fet plorar d'emoció... és tant personal, tendre, bonic, dolç, tant i tant especial...

muaks