dijous, 11 de juny del 2009

Jan


Jo no acostumo a penjar fotos de nens que son del meu entorn, no sé per quin motiu, i avui no he tingut temps de fer dibuix, he estat tallant troçets de roba i marejadeta...

Bé doncs us volia fer un dibuix d'una anècdota del meu nebot més petit, en Jan, també és el més dolent, però sempre fa les coses de cara i no s'amaga, és també el més sensible, i el més carinyòs...

Fa uns dies a la seva escola els parlaven del tercer món, i ell va i fa callar la mestre (una vegada ja ho havia fet amb el conte de la caputxeta, fent callar a la mestre d'una manera no molt agradable, perquè segons ell deia una mentida, els llops no parlaven ni es menjaven a les persones)... Va que marxo pels cerros de Úbeda, doncs li diu tan panxo a la senyoreta...


Senyu, senyu, que jo soc molt bo i en tindré un d'aquests a casa meva, bé de veritat els que son boníssims son la Tata (jo) i el Kiko, i tindrà molta sort perquè només arribar d'Àfrica ja tindrà gos, i jo l'estimaré tant, que seré el seu guardaespatlles, i me'l portaré a casa, i a pescar, i a tot... perquè serà el meu cosinet...

I ja que parlem d'aquests nens em pots dir on cau Mali exactament, i si tardaran molt el Kiko i la Tata en arribar-hi?, perquè potser el meu pare els pot deixar el cotxe nou perquè hi arribin abans...

La profe va flipar, no sabia si s'ho havia de creure o no, així que va cridar a la meva cunyada, i si si, quan ho va confirmar els va explicar a la resta de la classe, i clar en Jan va quedar com un súper hèroe, jajaja... i ell més feliç que un gínjol...


Petonets, i bona nit

5 comentaris:

  1. Ai! Qué bonico el Jan!!! De segur que si son pare us deixa el cotxe nou arribeu ràpid, ràpid!
    Una abraçada,
    Nür

    ResponElimina
  2. Que macoooooo en Jan!!! La inocencia dels menuts és una passada!
    El meu nebot té dos anys i quatre mesos, li vaig regalar un conte "negre com la xocolata" que parla de l'adopcio d'un nen del congo adaptat a la seva edat... just una setmana després de tenir el conte quan em va veure es posa a cridar boig d'alegria! "el teu nen!!! serà negreeee" jo flipant... només feia una setmana que tenia el conte i ja ho havia pillat perfectament... aysss que monos son!
    laura.

    ResponElimina
  3. Osti, el que no diguin els vailets d'aquesta edat, no ho diu ningú, eh?
    La profe es devia quedar a quadres!!! jajaja...

    ResponElimina
  4. És boníssim!! Amb els nens s'ha de vigilar el que dius, ja, ja...
    A mi la mestre de la meva filla, em va dir: "vigileu el què dieu a casa pq la nena ho xerra TOT" i jo, es clar, em vaig quedar a quadros!
    Per cert, si no t'importa t'enllaço al meu reixent inaugurat bloc!
    laura

    ResponElimina
  5. Ja tinc el vostre desig. Gràcies!!! El meu encara està en procés!

    ResponElimina