dimecres, 17 de juny del 2009

El temible C.I.


Nosaltres ara farà un any que saviem de paraula, que el nostre informe seria favorable, només la Generalitat el podia tombar, cosa molt improbable, ja que segons la fundació on ho varem fer, no ho feien mai...

Quan ens ho van comentar, ho vaig trobar horrorós, que la Generalitat, sense haver-nos vist, sense cap xerrada, podia decidir si érem idonis o no...

No és prou tràngol arribar a l'adopció sovint, perquè la naturalesa t'ha fet seguir, aquest tan anomenat fil vermell, com a clau per ser pares. Després del dol i la reconstrucció com a dones, que moltes hem de fer. No és prou dur com perquè algú et digui ets o no idònia.

I jo em demano si als pares quan es queden embarassats, se'ls demanés si seran bons o mals pares, aprovarien al 100%?.

Per això em sento orgullosa del meu C.I. perquè puc amb això i amb tot el que se'm posi per davant, si més no posaré tota la carn al foc per intentar-ho...

A més això del C.I. és una mica absurd, vas amb por, pel que puguis dir, per com et poden interpretar, la visita a casa, amb una casa, neta, endreçada i perfecte...

Mira nosaltres varem anar de cara, varem plorar en les entrevistes, i avui soc una C.I. orgullosa, com deien ahir uns companys de camí, la Silvia i en Mario, ens hem de sentir bé i en pau!!!


2 comentaris:

  1. Sempre ho he pensat aixó de que als pares biològics hauriend de fer-los el CI també, perque hi ha cada parella amb fills pel món, que dona por!
    I sí, com diu la Silvia, hem de estar orgullosos perque serem uns molt bons pares!

    Muak,
    Nür

    ResponElimina
  2. Jo em sento en pau per tenir el CI, però no me'n sento orgullosa... ja que tal com ha anat, podia haver estat idonia o podia no haver-ho estat, a mi me l'han retornat des de ICAA perque el nostre perfil de familia els trenca els esquemes i han necessitat entrevistes extres i motivacions extres... i tot perquè hem anat amb la veritat i la sinceritat per sobre de tot i aixo no els quadra... què necesitaven? que mentissim?... per tan, no, no estic orgullosa de com ha anat tot,sento que som idonis desde fa temps i aixi finalment ha estat, però també ho és alguna parella que no se'ls ha acceptat només perquè potser no han sabut defensar prou bé el seu perfil familiar...
    Des que vaig llegir l'entrada de la silvia i en mario vaig pensar que en faria una entrada, però no sé ni per on començar-la... ni vull ferir ningú ni vull que em surti una entrada rencorosa...
    Un petó, Laura.

    ResponElimina