dilluns, 15 de juny del 2009

Planeta blau i meravellòs

A vegades el dia no somriu, tinc un d'aquells dies, que em recorda que no soc una mare de les que diuen "normals".
Dies que desitjaries tenir noticies de la IPI, ni que tan sols fos per dir que la família n.1 ja ha estat assignada...
Però llavors, mires el correu i veus que hi ha un mail, que s'ha emocionat del teu desig, i penses, en el fons seré la mare més afortunada del món, i això amigues meves... només ho enteneu vosaltres...
Algun dia el nostre petitó o petitona, veurà en nosaltres una llar, ens agafarà la ma, i sentirem dels seus dolços llavis la paraula mare...
Llavors, a la nit, li explicarem contes, que ens hem anat recomanant, contes que tenim a la memòria, i li explicarem com de meravellós és aquest planeta on ens ha tocat viure... ens ha regalat la vida, i ara ens ha permès tenir un fill... hi ha quelcom més important al món???
Me l'ha regalat la meva germana, i el vèrtig m'ha fet una mala passada però val la pena...

Petons,

4 comentaris:

  1. Hola guapa!!!!!

    Solo quería darte mucho ánimo, nunca sabemos donde va a estar nuestra felicidad ni que forma va a tener. Yo tengo una hija biológica, nació con una enfermedad rara, y durante su primer año y medio de vida los médicos siempre pensaron que no viviría.

    Solo decirte que espero que tengas pronto a tu pequeñ@ y que aunque tu embarazo sea muy largo y burocrático, cuando llegue a su fin serás muy feliz, y tu pequeñ@ también.

    El destino a veces parece que se ríe de nosotros, pero hay que aprender a reírse con él y entonces es cuando no hay nada que no podamos conseguir.

    Un beso enorme y no dudes que tu peque tendrá un deseo mío en su colcha.

    ResponElimina
  2. Qué passada el video!

    Ei! El meu retallet ha eixit hui de viatge!! (o aixó m'ha dit Miq :P )
    Una abraçada,
    Nür

    ResponElimina
  3. quin video més xulu...

    que estem tovets??? em sembla que això s'encomana...

    va, que serem les mames més estupendes del món, i sino, que ho preguntin als nostres companys... el meu no para de repetir-m'ho!! jeje...

    ResponElimina
  4. El vídeo és una passada...
    Amunt els ànims eh??
    Laura.

    ResponElimina