Tu regarderas, la nuit, les étoiles. C'est trop petit chez moi pour que je te montre où se trouve la mienne. c'ést mieux comme ça. Mon étoile, ça sera pour toi une des étoiles. Alors, toutes les étoiles, tu aimeras les regarder... Elles seront toutes tes amies. Et puis je vais te faire un cadeau... Il rit encore...
Quand tu regarderas le ciel, la nuit, puisque l'habiterai dans l'une d'elles, puisque je rirari dans l'une d'elles, alors ce sera pour toi comme si riaient toutes les étoiles. Tu auras, toi , des étoiles qui savent rire!...
Et il rit encore.Et quand tu seras consolé (on se console toujours) tu seras content de m'avoir connu. Tu seras toujours mon ami. Tu auras envie de rire avec moi. Et tu ouvriras parfors ta fenêtre, comme ça, pour les plaisir... Et tes amis seront bien étonnés de te voir rire en regardant le ciel. Alors tu leur diras: "Oui, les étoiles, ça me fait toujours ries!". Et ils te croiront fou. Je t'aurai joué un bien vilan tour...
Jusqu'à demain
Ara diuen que el volen proposar per a Nobel de la Pau.
ResponEliminaJo em demano: qui anirà al seu enterrament? esperem que d'aquí no gaires i que els diners -institucionals, nostres- que es podrien gastar en bitllets, estada i dietes a la Índia, els donin a la seva fundació. A tots els polítics els interessarà anar a fer-se la foto amb cara de compungits al sepel·li, i em sembla que n'hi veurem més del que caldria...
Bon post, Marta.
Ahir vam ser molts els que vam sentir la seva pérdua, però confiem en que la seva tasca perduri, així que tot el que ha fet no ha estat en và, se'l recordarà durant molt de temps i per moltes coses... totes bones per sort...
ResponEliminaCada vegada que penso en ell em vé la pell de gallina... tan de bo tots tinguéssim una mica de Vicente Ferrer dins... jo fa anys que estic vinculada a la seva fundació i la seva pèrdua m'ha sabut molt greu... per sort, la seva família estava molt vinculada a la fundació i segurament podràn seguir la seva feina com fins ara.
ResponEliminaSegur que descansarà en pau, perquè vivia en pau amb ell mateix...
Laura.
Tots els que ens hem sentit sensibilitzats per aquesta trista noticia segur que a la nostra manera també hi posem el nostre grà de sorra...
ResponEliminaAixí que gràcies per la teva tasca Vicente Ferrer, això fa que quan veiem el què passa al món, moltes vegades intentem ser millors persones, i jo crec que ho aconseguim, encara que sigui mica en mica!!
Jusqu'à toujours...
ResponEliminaA mi també m'encanta el petit príncep!
Laura
Marta,
ResponEliminaescrius tant que no havia llegit el post de l'assignació de la teva amiga!!!!! això sí que és emocionant!! és la confirmació que sí que serem mares...
t'he escrit un mail a la botiga però m'ha rebotat dient-me que estàs de vacances... però el que llegeixo és que estàs ko un altre cop... mmm????
és que et vull demanar una coseta d'ipi. Escriu-me al meu mail quan puguis...
una abraçada!!
Bet