dilluns, 30 de novembre de 2009

Incertesa

Petit Madou... Avui la teva mare, té por...
Les noticies que ens arriben, son caòtiques, són pròpies del món on ens ha tocat viure... Per molt d'amor que vulguem donar-te, no et criarem, per desgràcia en un món feliç, on tothom viu lliure i en pau...
Avui uns cooperants han estat segrestats... Per qui?, no ho sabem, a on son?, tampoc, però el nom del país on la teva mare biològica et va donar a llum, entra entre els candidats...
Sabem que Àfrica és un continent pobre, molt necessitat, sabem que els conflictes hi son sempre presents, sabem que els governs, son sovint corruptes, sabem que hi ha armes, nens i nenes que passen fam, i d'altres que porten un fusell... Sabem que el món no son flors i violes..
No té perquè afectar el nostre retrobament, però si ens angoixa, ens fan mal situacions d'incertesa, situacions de poca informació, i sobretot situacions a on la violència malauradament és la protagonista...
Petit Madou...Avui la teva mare, resarà perquè els 21 dies que us separen, passin en un obrir i tancar d'ulls... Que arribis a casa i tothom et pugui intentar donar una infància alegre, tranquil·la, i plena d'amor i amistat...

Bona nit angelet, fins aviat!!!

6 comentaris:

  1. Marta.... m'has fet plorar... perquè avui jo també estic molt preocupada...perquè també tinc por i porto estona enganxada a l'ordinador esperant notícies bones.... Entenc que pateixis pel petit Madou...i que ja no puguis més d'esperar....
    Saps? La caravana solidària portava material per la pouponiere de Dakar on anirem a buscar el nostre fill... Quin malson tot plegat!

    ResponElimina
  2. 21 dies, paseu ràpid, que Madou ha de trobar-se amb els seus pares i la Denis!

    Una abraçada,
    Nür

    ResponElimina
  3. No soy muy de rezar, más bien "res de res", pero si que deseo como tú que pasen pronto estos días y que llegue pronto el que vuelvas a escribir en el blog, por fin en casa con Madou durmiendo junto a ti.

    un besito y mucho ánimo estos poquitos días que quedan

    ResponElimina
  4. És tot plegat molt dificil de definir... jo em quedo sense paraules davant notícies d'aquest tipus.
    laura.

    ResponElimina
  5. Jo també estic molt espantada... per favor, que tot s'acabe prompte, que tornen a casa, que només havíen anat per a portar ajuda a qui ho necessita...
    I que vole el temps, que d'ací no res estareu amb el Madou.
    Un abraç.

    ResponElimina
  6. Marta te dejo un premio en mi blog,
    besitos

    ResponElimina