Ai senyor aquest nen és un regal!!!

Dissabte a Cardona, es va cel·lebrar una marató per donar sang. Entre els actes hi havia els gegants, els bombers...
En Madou quan va arribar encara no sabia ben bé que eren, però ara... Mira en quan va veure el Toni se li va tirar als braços, i au cap a dalt del camió...
Mireu el que ens va sorprendre és que només l'havia vist un dia, però varem observar que en Madou és molt sociable, ja fa dies que veiem que saluda a la gent, que la relaciona, que els coneix, i que quan veu algú que li és familiar se'n alegra molt, i a nosaltres... que voleu que us digui se'ns cau la baba!!!
A la nit, quan anem a dormir, sovint va recitant els noms dels amics i la familia, per grups o unitats familiars, és que és un Sol!!!
Res Mar, ja veus en Madou ja considera en Toni part del seu entorn, a veure si t'animes tu a entrar-hi!!!
Muaks...

i com canvia la mirada

Aquest diumenge, tot i les previsions del temps, el Kiko, en Madou i jo (amb una bossa de mà per si havíem de fer nit de camí, després de la nostra experiència amb la neu), varem trobar-nos amb la FAMÍLIA DEL COR!!!!

Aquests nens i nenes que varen arribar, juntament amb el nostre angelet, ens tenen el cor robat, els canvis eren impresionants...

La Mariama, la més petitona ha fet un canvi ESPECTACULAR, riallera, s'ha engreixat i ja no és només ulls, té unes galtones, tan bonica ella de vermell amb les seves arracadetes, la tieta Melanie, i el tiet Josep Mª hauran de portar un gros pitet, per si els cau tant la baba com a mi, en quan la vaig veure...

En Ricard... continua amb aquella mirada encisadora, despert, ja no s'enganxa a la seva mare com a l'orfenat, menja amb ganes i se li nota, a més diu la Montserrat que ara si que li agrada la llet!!!

En Roger, té unes galtones... de pa de kilo, i continua tant rialler com a Bamako, amb el xumet amunt i avall, serà tot un playboy jejeje... a més aviat tindrà companyia...

La Koro, ai la Koro!!!, tan aviat com es van veure en Madou i ella, es van donar la mà, es van passar el dia jugant amunt i avall, van recórrer Can Masferrer, van riure, van anar en bici, van veure gallines, cavalls, i fins i tot van muntar en bicicleta... En Madou sovint en parla de la Koro, però no sabíem com reaccionaria amb el retrobament, ja que quan veu gent de color se n'aparta, però son els seus compis... i va estar súper bé amb tots i totes...

Va fer petons a tothom, i va estar content tot el dia...

Jo i en Kiko, quan tornàvem per l'eix parlàvem, recordàvem els dies de Bamako, i mare de Déu com han canviat... Ens va faltar veure el Sergi (que estava malaltó), però segur que també ha deixat la mirada trista a Bamako...

Son petits detalls com aquests que ens diuen que fem les coses bé, que ens omplen el cor, i que ens confirmen que realment ens HA TOCAT LA LOTERIA...

Diumenge Familia del cor

Aquest proper diumenge ens espera un dia molt especial... Fa dos mesos que varem arribar, i ens trobarem tots i totes... Tinc moltes ganes de veure els 5 peques que van venir amb el meu Madou. De fet al principi ens escriviem molt, però suposo que tothom tan absort amb els seus fills-filles, que al final deixes una mica de costat els mails...

De la Mariama sé que pesa el doble, i encara que sembli molt, és un gran pas, en tenim moltes ganes, el Roger per les fotos hem vist que està guapissim, en Ricard va fer cumple amb espelma i tot, la Koro va fent rialles i petons al seu ritme, en Sergi esperem que tingui la panxa del tot bé, de fet és tant bon nen que es pot anar amb ell a tot arreu... Res que encara que no parlem tan sovint com a mi m'agradaria, sabem els uns dels altres, perquè el que varem viure junts aquest Nadal, jo al menys no ho podré olvidar mai...

Quan saps que has de viatjar, i ho faràs amb altres famílies, sovint no saps amb què et trobaràs, nosaltres ens varem trobar amb 11 persones que ja per sempre formen part del nostre albúm familiar, hi vam congeniar, hi varem conversar, varem patir plegats, i varem riure fins plorar... Varem tenir un part col·lectiu que ens va fer ser les persones més felices del moment, en un racó del mon que tenim sempre al cor... BAMAKO

Madou sembla que...

Portis tota la vida amb nosaltres... A vegades em faig creus de com t'arribo a estimar, rellegint el

blog no puc entendre les pors dels primers dies, i la fredor que m'estranyava tenir...

Avui fa 40 dies que ets a casa, i sembla que sempre hagi estat així, malgrat el cansament, l'esgotament, l'angoixa de pensar si els passos son o no encertats... Sembla que sempre hagis estat entre nosaltres.

En Wuluni... com diu en Madou... m'eztima!!!... I no saps lo feliç que ens fa als teus pares, veure com fins i tot fas la migdiada amb el pobre Denis, que encara ho està assimilant...

Avui dono gràcies més que mai a Mali, per haver-nos fet el millor regal del món, fins i tot seria capaç de tornar a fer un altre costós, no solament econòmicament sinó també psicologicament, procés d'adopció...perquè...

Ens ho poses molt fàcil, ens fas riure, aprens a passos de gegant, ets sociable, carinyòs, obert i despert, menges de tot, i et fas amb tothom, ets el millor nen del món!!!, jajaja... ja soc com la majoria de mares... narcisista el meu nen és el millor que hi farem...

No va en serio... Un dia tota la por deixarà d'existir, la llum del far cap a ser família serà més brillant que mai, i llavors m'entendreu en totes les paraules, i veureu que el camí que hem escollit, per sort o per desgràcies, malgrat les llàgrimes, les pors, les pujades d'adrenalina, i les baixades de moral... us farà un dia tan felices com a mi...

El primer dia que el vaig deixar, i d'això ja fa dies... en arribar a casa... un Aiiiii mama!!! va valdre tot l'or del món!!!

muaks

Adéu Bamako... Hola Cardona

3r dia és Nadal i lluny del corral

Diu una tradició que per Nadal qui res no estrena res no val... Tots els peques avui han tingut un conjuntet per estrenar... Ha faltat la foto, però és que quan arriba la Vintru amb els nostres fills i filles, quedem com abduits...

Hem tastat els plàtans, i son deliciosos... I en Madou i la Koro han rebut un regal del pare Noel... jejeje... Una piscina que ha estat una delícia pels dos... Ha ajudat a la Koro treure molts somriures, en Madou s'ho ha passat pipa!!!.

L'esgotament ara es porta més bé, ja que mica en mica ens sentim més nostres els peques... i l'hora de l'adéu es fa més difícil... Avui com que el Nadal és màgic en Madou ha vist que ja no volia quedar-se a l'orfenat, ha plorat i molt per marxar... quin regal... ens hem quedat molt tocats...

Un cop a l'hotel posem al dia les sensacions, davant una Castel fresqueta i en Mito i el Kiko, molt valents, decideixen fer una capbusadeta, jejeje... Jo prefereixo parlar amb la família, passar fotos, relaxar-me, llegir correus i una dutxa ben refrescant... Realment es troba a faltar el corral, tot i que l'experiència compartida et fa estimar els que tenim al costat, com si sempre haguessin format part del nostre entorn... Ara ja formen part de la nostra història... Per molts anys, per Molts Nadals!!!

2n dia orfenat

I després de l'esgotament, venia el segon dia amb en Madou... Ell tan content com el primer dia, ens va alegrar a tots les dures hores de la sala d'acollida i apropament... El més dur l'esgotament davant la demanda de menjar... Va provar el pernil, i jejeje posava carones perquè no volia arròs...
A la família del cor hi ha 2 baixes, l'esgotament va fent presència... És que les emocions son molt fortes alhora que indescriptibles... Bamako és una ciutat molt alegre, acolorida, empolsinada i viva... Però nosaltres estem en una habitació fosca... Sort en tenim de l'Òscar que ens alegra els viatges, i en Mito que és un animador en potència... Les nits son caloroses, i el menjar molt bé!!!

Avui el sentiment de mare ha crescut una mica... però també l'incertesa de saber fer-ho bé o no...

La data d'ahir era l'aniversari de casament, i varem conèixer el nostre peque, avui és el meu aniversari, és la nit de Nadal i ho celebrarem com podem, sense torrons, perquè no tenen maletes, però si les nostres neules... el més dificil el cava, però ens conformem amb champany francés, que bé s'ho val... el meu primer aniversari i a més com a mare!!! Les nadales ens acompanyen els viatges de taxi, i la calor es fa més suportable...
En Kiko està molt més avançat que jo en el paper de pare adoptiu, però no cal amoïnar-se son sentiments compartits, avui més que ahir som una mica més pares, però demà més....

Mitaya

Si a mi m'agrada dibuixar... és gràcies a la seva mare... Si m'encanta llegir, és per culpa seva, si de nom es diu Mitaya, és per culpa de la meva mare...

Hem estat veïnes, i la relació era molt i molt estreta... És del poc que trobo a faltar de la meva Terrassa natal... T'ha escrit un conte i ha dibuixat els seus nens i nenes, angelets i estrelletes, els ha pintat marronets en honor a tu, i jo et prometo que t'agradarà tant, com a mi m'encantava de petita estar amb ella...

Moltes gràcies, yaya Mitaya, t'has guanyat el títol amb matrícula d'honor!!!

Muaks

Més cosins de Terrassa

Aquí la Dolors i en Manel, els meus primers jefes, jejeje... Et desitgen que el nostre amor et guii durant tota la teva vida.
La Nuri i en Josep, et diuen que a la vida no s'ha de témer res, tot es pot comprendre, que tinguis la força que fa falta perquè així sia...
La Cristina, en Dani i l'Ian, diuen que hi ha 2 dies a l'any en els que tu no podràs fer res: Ahir i demà, solament avui pots perdonar, somniar, estimar i sentir....

Moltes gràcies, aviat un altre Garrigó als orígens, en la terra dels nostres avis i rebesavis...

L'Alberto i la seva manteta

Kaixo...

El teu tiet Alberto s'ha currat uns dibuixets molt guays, on hi ha tota la teva família directa...

Et diu que els primers anys de la seva vida els va passar aprop d'aquesta tela, i ara te la regala...

Et dona la benvinguda, i ja compten els dies per venir-te a veure... a casa seva hi seràs el Rei, jo només els demano que t'ensenyin l'euskara...

Musu bat!!!

Cèlia i Eladi

I amb la Cèlia i l'Eladi arribem al número 40...

Ells son els avis dels meus nebots (Nil, Jan i Laia), i realment son part de la meva família, la que ens reunim sovint els diumenges a casa, fent una taula de 13, 14, 15 o els que calgui, amb qui fem sobretaules fins les 19:00, passejem cap al riu...

De la Cèlia li voldria agrair el molt que estima Cardona, la seva cultura i tradicció. Ella que compartia padrina amb la meva mare, voldré que li expliqui les velles i belles costums de Cardona!!!

L'Eladi, és un home de natura, pescador, boletaire i caçador de cargols, potser d'ell en Nil ha heretat els seus hobbys!!!. El pobre Eladi va sempre amb els petits amunt i avall, i ha patit veure com les seves caderneres van volar, quan en Nil les va obrir perquè anessis a passejar, jejeje!!!

Moltes gràcies a tots dos, sou una part important de la nostra història, moltíssimes gràcies, per tot!!!

Ja tenim majoria d'edat

Arriba el 18è...
I és especial, perquè ens l'ha donat uns cosins que sempre han estat al meu costat. Els conec des de que vaig néixer i els recordo amb molta carinyo. Son part de la meva història fins avui, i no voldria que no formessin part de la nostra història futura.
La Montse i en Gaby, saps quan ets adolescent i odies als teus pares... doncs ells per mi eren els pares guays, més moderns i més joves, jajaja... i ara amb els anys a part de família... hi ha amistat i amor... Moltes gràcies per l'Alegria!!!