diumenge, 29 de novembre de 2009

Carreño Delgado




El retall per la teva manteta és una samarreta dels teus gegants, els de La Coromina, en Joan de Serrallonga i la Margarida...
La Mireia és de les amigues que fa més anys que conec... Em menjat tantes i tantes olives plegades, i les que ens hem de menjar encara...
Quan em vaig casar ella no va poder fer la gresca i xerinola que m'havia promès... Portava l'Elna dins... I vaja quina nena!!!. Com la vaig gaudir, llavors vivíem molt apropet, i molts dies passava a mirar-la era tant petita i bonica... Ara 9 anys més tard tornem a viure molt apropet, com és el destí.
M'és molt difícil escollir un nen o nena de la colla, perquè a tots i totes els estimo amb devoció, tenen tots trets diferents que per mi els fa únics i fantàstics i els millors del món...però els de la Mireia per veïnatge els porto molt arrelats al cor!!!
L'Elna té una mirada clara, i un somriure obert... Una vergonya que costa de passar, però és carinyosa i quan ja no té vergonya té mil coses a explicar... L'Aran uns ulls grans i oberts, un nen despert i curiós, amic d'en Denis, i trolero com ells sol... l'Ares és el terratrèmol, la petita, la més riallera, a la que li fa por el gos, la que et crida i s'amaga, i a vegades vé corrents i et deixa anar un petó....
Jo sé que ara passen moments difícils, però també sé un secret hi ha una llum al fons del camí, i arribaràs tu Madou, i passaràs mil hores amb els "carrenyos", perquè t'estimaran tant com nosaltres els estimem a ells!!!

Gràcies per les mil i una olives, els quintos, viure al costat de casa, per l'amistat, i per tenir els nens amb les pestanyes més llargues del món ;)
Muaks!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada