Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paciència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paciència. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de novembre del 2009

I el jutge si ha fet la maleta...

I el nostre Madou (què bé que sona), haurà d'esperar fins el dia 12 que serà el judici...
Llavors la data prevista de viatge entre el 27 i el 28 de desembre...
Mira... igual que fa nou anys cap d'any a fora de casa, però amb la diferència que començarem el nou any amb tu, el nostre petit tresor... Madou.
Però com ja saps això és avui, de fet fins el dia 17 no sabrem res en concret, per tant aniré fent altres cosetes per distraurem i no pensar tant en tu... uixxx això no és difícil, és impossible!!!
Bona nit tresor, bona nit petit Madou...

dilluns, 21 de setembre del 2009

I ara mentre espero...


La famosa trucadeta, ara que s'ha acabat el dixòs ramadan, passejo...

M'agrada el fred, espero que a tu també, ens agrada passejar pel bosc, ja veuràs en tenim un munt de paratges, salvatges, amb senglars inclosos, un dia us ho explico...

Tenim rius on en Denis es refresca i mulla, sigui estiu, primavera, hivern o tardor...

Ens encanta passejar trepitjant les fulles que cauen a la tardor, i arribar a casa amb la cara freda, arribar a l'escalfor del que serà la teva llar, preparar un cafè i torrar unes castanyes...

Sense les castanyes, però avui hem sortir al bosc al matí amb el Kiko i en Denis, i a la tarda jo i el Denis, i quina bona manera de començar la setmana, no us sembla, amb verdor, olor a terra humida, núvols de tempesta, i silenci...

divendres, 18 de setembre del 2009

Felicidades...

No hace muchos días, aunque me parezca una eternidad sin actualizar el blog, leí en una compañera la pena de no recibir felicitaciones...
Pues estos días de fiestas en Cardona, he tenido muy gratas sorpresas.

No sé si a medida que pasa el tiempo, más gente sabe nuestra historia, y se interesan por nosotros. Me han llegado pedacitos de tela (pendientes de colgar), de gente a la que no se lo había comentado, pero han querido estar en la manta de mi peque... Y se me llenan los ojos de lágrimas (de las buenas) y mi alma está contenta, que suerte tienes peque... no sabes lo mucho que ya te quieren...

Pues a lo que iba, eso de felicitarte, pues estas fiestas, no han sido pocos, los que se me han acercado y me han felicitado, nos han dado la enhorabuena, por nuestra próxima aventura, y nos han deseado una corta espera...

Ayer mismo me felicitaron, la chica en questión lo sabia de oidas, no sabía que la adopción es mi llave para ser madre, me pregunto de cuanto estaba, y se quedó paradíssima, cuanto le dije que no estaba embarazada, pero que si era verdad que esperaba ser madre en poco...
Dudo unos segundos (que me parecieron totalmente razonables), y finalmente dijo... Felicidades igualmente serás mamá, aunque tu embarazo sea de elefante, aunque no sepas que día vas a parir, serás una mamá con todas las de la ley...
Y sabéis por qué me emociono... pues era una chica del pueblo, no de mi circulo de amistades... Y supo encajar, pensar y hacerme feliz con su respuesta...

Evidentemente, si seremos mamás, tarde o temprano pero seremos mamás!!! A qué si?

dijous, 20 d’agost del 2009

Paciència...

No sé si mai havia volgut arribar tan a setembre com aquest any. De fet el setembre a Cardona és màgic, son festes grans!!!, amb bous, sardanes, concerts, bastons, castells de foc i molta teca, jejeje. Aquest any també serà el primer de la societat, i el meu últim abans de ser mare!!!
No sé si veure que la màquina va molt a poquet a poquet, però veure que no s'atura m'ha fet posar una mica nerviosa, per les vacunes, per l'habitació, per quan sonarà el telèfon...
De cop coses que pensava ja ho faré, em sembla que no tindré temps per fer, de cop coses que em semblaven molt llunyanes, les veig molt properes, és que se'm desperta un sisè sentit?
L'espera, la Paciència angelet meu, ha canviat de cara, no em pregunteu per què, ha passat de cop en uns dies, sense avís, com per premonició.
Ara els nervis son per la incertesa de saber que quan soni el telèfon de casa teva, llavors s'engegarà tot un engrenatge, amb alts i baixos i ens portarà directament a tu!!!

dilluns, 17 d’agost del 2009

Telèfon



Em sembla que mai he tingut tantes ganes de que arribi setembre!!!

No sé des de quin telèfon contestarem quan ens truquin de veritat, quin serà l'aparell de la notícia més esperada, la firma de contracte, una firma que ens donarà un nom, una edat, un pes, una petita història, una rubrica que ens farà per fi... Pares!!!

Se'm fa l'agost més llarg que mai, i només som al mig... No és que sàpiga que al setembre ens trucaran, però si sabem que la Pilar ens va dir que esperava donar-nos notícies llavors, i clar aquest mes és mort...

He tingut una setmana de vacances, i m'he dedicat a pintar, a canviar coses de lloc, he encomanat un armari!!!, jejeje...

I penso a veure si hi ha comissió, a veure si hi ha més nens, a veure si passa el temps...

Van arribant desitjos, i amb ells teles, van arribant il·lusions i cada dia falta un dia menys per tenir el meu peque, però encara no veig la llum, ni sona el telèfon...

Que hi farem, aniré dibuixant i llegint els blogs dels meus companys de viatge, que malgrat no conèixer en persona, m'uneix amb ells la esperança de que aviat soni un telèfon que ens trastorni la vida, i ens faci tan feliços com les "perdiços".

divendres, 3 de juliol del 2009

Un altre dibuixet


Aquí teniu una escala...

Nosaltres la voldríem pujar corrent, però que hi farem s'ha de pujar graó a graó...

Sort en tenim dels posts, dels contes, del blog, i dels dibuixos... companys de la Santa Paciència... jejeje, per cert algú sap el nom de la patrona....



Muaks...

Bon cap de setmana.