dilluns, 2 de novembre de 2009

Madou... si si si

Estic tremolant... Les paraules son per totes vosaltres, per cadascuna de vosaltres, que a vegades no veiem la llum, i us asseguro que hi és...
No tinc foto (a Mali no ens en donen), però en Madou té 21 mesos, diu l'informe, que és un nen sa, que camina parla i li agrada jugar amb la pilota... Uixx....
Va ser abandonat en complir un anyet..., en el pati d'una escola, i va ser quan la última in-vitro no va funcionar!!!... Què meravellós és el destí...
La urgència és que a Mali el jutge vol vacances, i volen fer judicis ja!!! Ole ole, les vacances del jutge... Si aquesta setmana és en ferm... mare meva (casa meva és buida per tu peque), per Nadal menjaràs torrons, perquè un nen de 21 mesets pot menjar torrons, no????
Res que si, que ja he signat, que t'he comprat 2 conjuntets, i que si tot va bé, no falten gaires dies perquè en Denis t'olori, el teu pare t'acaroni i jo com sempre plori!!!!
Aixxx.... Això si que és un subidon!!!
Demà amb més calma reflexionaré, faré un dibuix i ho explicaré sense visió borrosa....
Ei... que us estimo molt a tots i totes... i seguiré explicant, que se m'ajunta la feina... Però som MARES I AMB TOT PODEM, oi????
Bona nit, espero que aquesta si que dormi ;)
muaks!!!

15 comentaris:

  1. ¡Menudo mes llevamos!!!
    Entre los pasajitos verdes de China y ahora África que va creando familias, este mes ha sido completito.
    Que alegría, y entonces... ¿ya os váis a por el peque?
    Cuenta cuenta, que quiero saber cuando, como, donde y todo todito.
    Ayss Denis pobre, ahora tendrá que compartiros... Hey no os olvidéis de él, je je, que le cogerá celitos.
    Bueno pues espero a que mañana estés más calmada ¿en serio, estarás? y que nos cuentes algo más. Que al menos yo de Mali no se como va el proceso y nos digas cuando os váis, si hace falta algún trámite más, cuánto tiempo tenéis que estar allí, etc, etc, etc.

    Felicitats,
    petons,
    M'agradaria escriure en català, però sempre crec que vaig a "pifiarla", je je.

    ResponElimina
  2. Marta... és molt emocionant sentir els nervis, la teva emoció, tanta intensitat de sentiments i tantes i tantes coses que deuen passar-te pel cap!!! Ja queda poquet per poder tocar i abraçar en Madou!!
    Un petó ben fort!
    Mariajo

    ResponElimina
  3. OOOOOhhhhh, que guayyyyyyyyyyyyy!!! Ja tenim un altre pitufet a la blogosfera!! Si jo tinc ganes de vore-li la careta, no em puc imaginar vosaltres... Així doncs, el jui es aquesta setmana? I com ixirà positiu, per supost, quan viatjareu? Que guay l'urgència del jutge!! Si tots feren el mateix per a anar-se'n de vacances, estàvem salvats!!
    Un abraç on capiau els tres!! Ai, els quatre (perdona'm Denis)!!

    ResponElimina
  4. Moltíssimes felicitats Marta, Kiko i Denis, es clar.
    Imagino què és un dia ple d'emocions que mai oblidareu.I sí... tot arriba, no?
    Una abraçada per tots tres!
    Lyd.

    ResponElimina
  5. Quina emoció!!!!! M'he despertat pensant en vosaltres i quina sorpresa!
    I quin nom tan preciós... Madou....
    I si, així és el destí.... Fa vuit anys, jo vaig tenir un embaràs extrauterí, i al cap de 9 mesos va néixer el meu fill gran a l'altre punta del món... Com són les coses, oi?
    Espero que aviat pogueu viatjar a Mali i disfrutar d'en Madou i ell de vosaltres. Una abraçada molt forta a tots i gràcies per deixar-nos participar en aquesta bonica història.

    ResponElimina
  6. Felicitats!!!! El vostre somni, ja no és un somni, ja és una realitat, té nom, edat i inclús coincidència amb el destí!! Moltíssimes felicitats.
    Ahir al vespre vaig entrar al teu blog com 10.000 milions de vegades però encara no hi havia res... avui és al primer lloc on he entrat al obrir l'ordinador!!
    Madou... que maco!
    Felicitats de nou, família!!
    Laura.

    ResponElimina
  7. Muchísimas felicidades Marta!!! es verdad menudas semanas de infarto que llevamos en el mundo blogueros, que si Laura y Nur en Etiopía y ahora tu en Mali ¡¡os deseo lo mejor de lo mejor!! que seguro que pronto nos contaeris muchas cosiats buenas.
    Bicos
    Fátima

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats. Nosaltres comencem l'aventura ara mateix i ja ens sembla que som una mica més aprop! El nostre fill o filla també vindrà de Mali.
    Hem fet un bloc per compartir experiències. Hem afegit el vostre als nostres vincles.
    churublog.blogspot.com

    ResponElimina
  9. Marta,
    escriure-ho t'ho deu fer mes real, encara, oi???
    Va, ara a fer el niuet, comprar, netejar, endreçar, muntar l'habitació... perquè un nen de 21 mesos, a més de menjar torrons, també necessita una habitació d'"homenet"... aix, que xulu!!!

    Va, va, ja explicareu més coses...

    Sabeu ja com ha anat el judici????

    ResponElimina
  10. Pel comentari de la Bet... quan es el judici? avui??????
    Laura.

    ResponElimina
  11. ¡¡¡Felicidades!!!!!
    ¡¡¡Otra buena noticia!!!!!!
    ¡¡Me alegro un montón, Marta!!!! ¡¡Enhorabuena!!!

    ResponElimina
  12. Enhorabona!!!
    mai te escrit,pero et segueixo a traves del blog de Fàtima.
    una abraçada des de Sant Fruitós de Bages.
    Eva

    ResponElimina
  13. C'est fantastique Marta !!!
    je suis très contente pour vous
    Quel bonheur !
    Cela me donne plein d'émotion :o))))
    Gros bisous


    ¡ Es fantástica Marta! ¡!!
    ¡ Estoy muy contenta para usted Cual felicidad!
    Esto me da llena de emoción:o))))
    Gruesos besitos

    ResponElimina
  14. que fortes que són les coses del destí!!!!
    si és que quan un fill neix per tu, és per tu i prou!!!!!
    felicitats, moltes felicitats de tot cor.....

    ara ja saps què toca!..... anar de compres per en madou!!! que emocionant oi?????

    una abraçada enorme familia!
    sílvia

    ResponElimina
  15. Ostras familia que ja esteu assignats?
    quina bona noticia...i el nom? es preciós.
    ja veureu que d'aquí a nadal es un petit pas i avuiat estareu abraçant a en Madoui fet-li mils petons.....
    Ara a preparar-ho tot i anar de compres que això fa molta il.lusió, t' ho dic per experiència..
    Molts petons i felicitats

    ResponElimina