No sé si mai havia volgut arribar tan a setembre com aquest any. De fet el setembre a Cardona és màgic, son festes grans!!!, amb bous, sardanes, concerts, bastons, castells de foc i molta teca, jejeje. Aquest any també serà el primer de la societat, i el meu últim abans de ser mare!!!No sé si veure que la màquina va molt a poquet a poquet, però veure que no s'atura m'ha fet posar una mica nerviosa, per les vacunes, per l'habitació, per quan sonarà el telèfon...
De cop coses que pensava ja ho faré, em sembla que no tindré temps per fer, de cop coses que em semblaven molt llunyanes, les veig molt properes, és que se'm desperta un sisè sentit?
L'espera, la Paciència angelet meu, ha canviat de cara, no em pregunteu per què, ha passat de cop en uns dies, sense avís, com per premonició.
Ara els nervis son per la incertesa de saber que quan soni el telèfon de casa teva, llavors s'engegarà tot un engrenatge, amb alts i baixos i ens portarà directament a tu!!!
Potser si que se t'ha despertat un sisè sentit... i espero que aquest no falli i estigui acertat... perquè et noto amb moltes esperances posades al setembre... tot i que és bo estar ilusionats... cuidadín en posar unes esperances en un mes que potser no es compleixen... la patacada pot ser forta.
ResponEliminaMuack.
Laura.
Espero el setembre perquè la màquina comenci, perquè s'acabi l'any, i porti noticies, sé que no puc esperar un mes concret... Però com que diuen que per vacances tot s'atura, jo vull que passin perquè tot s'engegi...
ResponEliminaÀnim, guapa... i a preparar l'habitació, i totes aquestes coses!
ResponEliminaUna abraçada,
Nür
Espero que esa llamda tan deseada suene muy pronto!
ResponEliminaUn besazo
mar