dimarts, 21 de juliol de 2009

Pona Hawa

Ahir varem conèixer la que abraçarà al nostre peque... uixxxxxxxxxx!!!
Va ser una xerrada molt emotiva, al menys per mi, en Kiko i la meva neboda gran, la Laia...
La Hawa ens va explicar el que feia, els projectes, com es trobaven els nens i nenes, quin procés seguien abans de donar-los per adopció. També varem parlar dels nens un cop ja no son adoptables.
Ens va explicar com son els orfenats públics, i del què en pensen la gent de Mali sobre l'adopció... i va ser molt crítica amb tots aquells compatriotes seus que no volen que adoptem... però no fan res pels nens del carrer, pels maltractaments, per paliar la situació de milers de nens i nenes...
Ens van parlar, una altre cop de la ditxosa crisi... Mare meva !!! recordant-nos que al continent Africà la cosa està molt malament...
No s'ha fet la comissió però del nostre grup ja hi ha 7 assignacions, i 3 pel proper mes, esperen que de cara a setembre la cosa comenci a rutllar amb força, creuarem els dits!!!
I ja amb el tema emotiu... ens van passar un vídeo de la trobada que va haver-hi dissabte amb els primers 50 nens i nenes que han vingut de Mali... i Hawa deia... aquí a Espanya teniu un medicament que engreixa les criatures, a molts m'ha costat de reconèixer'ls... Sabia els noms de tots els peques, sabia la seva història, i s'emocionava en veure les fotos, unes fotos amb l'alegria de fons, amb la família com a tema, i amb música de Mali per acompanyar...
El motiu de la seva visita, era venir i comprovar que el que es diu amb els informes post-adoptius és real, diu que amb una carta i una foto, a vegades no és tota la realitat...
Explicava que a la trobada, ell cridava als últims peques que han vingut... i que ja no volien saber d'ella, que quan els cridava, ells es giraven i buscaven a la seva mama adoptiva (mami, mami...), i això a ella li va fer molta pena... però alhora il·lusió els nens i nenes, s'han integrat del tot, son feliços, son estimats...
Va donar molta, molta importància a l'amor, diu que sense això aquests nens no sobreviuen, ni se'ls alimenta l'ànima, que ella marxava molt tranquil·la sabent que els seus petits, aquí tenien un futur, però sobretot perquè eren desitjats i estimats...
I va acabar fent-nos una mica l'ullet, dient que s'havia quedat amb la nostra cara, que ens espera veure molt aviat, i que marxava amb la impressió que seriem molt bons pares i mare, i que tant de bo fos ben ràpid....
Uff quin rotllo us he cascat de bon matí, però clar!!! sou vosaltres qui enteneu millor com estic d'emocionada de saber que la persona que es farà càrrec del meu fill, abans que jo arribi... estima als peques com si fossin seus, els cuida i se'n preocupa...
Ai petit@ quan et tindre als meus braços.... seré la mare més feliç del mon (amb el vostre permís)... muaks

4 comentaris:

  1. Discrepo... la mare més feliç del mon seré jo, quan també tingui al meu petitó/ona... ;-)

    ResponElimina
  2. Qué emotiu!! Heu tingut una oportinitat dòr... tant de bó la tinga jo també!! Conéixer a la persona que vetlarà pel meu menut fins que jo arrive... ufff, quina sort!!
    Un abraç

    ResponElimina
  3. M'alegro que la reunió anés bé, que la persona que abraçarà el teu/va fill/a abans que tu sigui algú que els estima i els hi té carinyo i que comencin a haver-hi assignacions...
    Tinc un dubte; com és que hi ha assignacions si no hi ha hagut comissió?
    Laura.

    ResponElimina
  4. Monika... ja he dit amb el vostre permís, jejeje!!! Totes serem les mares més felices, no puc imaginar quines emocions ens esperem fins el moment ansiat!!!

    Perqué com que no hi ha data per comissió el govern, ha donat permís per avançar les assignacions a compte del cupo, quan es faci la comissió aquestes assignacions es restaran, al menys això és el que ens han dit???

    ResponElimina