MALI

Mali est mon pays
Bamako sa capital

Mon drapeau a trois colors

Verd, Jaune et Rouuuuugeeee

Je l'aime beacoup

Car est mon pays natal...

I ho diu amb una carona...

Fa dies parlava amb una mama adoptant d'Etiopia i em deia que es sentia molt trista d'haver tret a la seva filla del seu país... Jo no la vaig entendre si la nena estarà més bé aquí pensava... Quan el darrer dia a l'orfenat en Madou s'acomiadava de la cuidadora els nostres sentiments van trontollar... Em vaig enfonsar però a en Kiko els ulls se li negaven i llavors va ser encara més dur...

Varem treure en Madou del seu entorn i tot que és molt despert, i xerraire ho fa en bambara, nosaltres sabem 4 paraules, ens fa que l'entenguem però costa, vaja si costa!!!

No varem ser els únics que varem tenir sentiment d'angoixa, els nostres fills i filles hauran de passar un dol que és molt dur i son unes criatures tan petites!!!. Nosaltres hem de ser forts, costi el que costi i lluitar perquè realment hagin vingut a parar a un món millor...

Ahir a IPI ens van recordar que sempre li haurem d'estar agraïts a Mali, ja que ens ha permès ser pares, i li hem de parlar bé del seu país, per això us deixo el poema que la cuidadora li va ensenyar, i nosaltres de moment li anem repetint...

Muaks

Mètode Estivill... jejeje

Em sembla que us he espantat... Ho deia de conya... Mimitos molts i moltíssims, i paciència de moment anem carregats, però el que si que està vist, és que en Madou té les coses molt clares...

De fet fins ara quan veia menjar, menjava, ara per què no ho ha de voler, doncs res a començar rutines... Avui ha anat molt millor que ahir, què volem si tot just porta unes hores a casa...

Avui el seu cosinet ha fet una festa i hem passat a l'hora del pastís... i jejeje!!! és tot un marxòs, li encanta estar amb nens i nenes, i ballar... I clar que s'ha posat les botes amb el pà amb tomàquet... Ara mateix però està dormint com un angelet, amb una mica de rabieta, perquè ja sap que el pijama vol dir dormir, així que ell solet s'ha colocat uns texans a sobre i ens ha vingut a visitar...

En Kiko i jo no sabíem si riure o plorar, però què hi farem demà més...

Bona nit,

Muaks

1 dia a casa...

Per començar... per fi a casa... per fi som pares... per fi el nostre peque dorm al llit que li hem preparat...

Quan varem començar la història, no sabiem ni de bon troç tots els sentiments que ens portarien... Avui quasi dos anys després, tenim ganes de brindar, de plorar, de riure, de descansar, de sortir, de tot i de res... No sabem per on començar...

En Madou és un nen molt alegre, xerra pels descosits, i no l'entenem, camina, i té un geni, que no es pot guardar a dins d'una làmpada... quina pena!!!

Vol una cosa, i la vol, sinó plora... Ara és el moment dels límits, de la psicologia, del mètode Estivill... No és un pobret nen, ara ja no!!!. Hem de fer entendre que hi ha menjar, que no tot el dia hem de menjar, hem de fer entendre que hi ha coses que no es poden tocar i coses que son seves, que té cosins i que ha de compartir...

Hem de conseguir que en Denis i ell es facin amics, i aquí és on en Kiko i jo estem patint més, té terror a la nostra puça, algú em pot ajudar!!!

Us sona l'osset

Aquest és el meu angelet

la meva familia del cor demà a Asureme

... Jo amb sort, sortiré de Charles de Gaulle...

Sempre m'ha encantat la neu, però avui no en volia... Total que de Cardona a Barcelona, hem tardat 4 hores, amb la consequent pèrdua de vol... de fet ja estava anulat pel mal temps a Paris...

O sigui que les 5 parelles que ens acompanyaven demà ja seràn papis... jo hauré d'esperar una mica més... Això és per flipar!!!. No pot ser tanta mala sort!!! Penso en tu petit Madou, i demà no veuràs els teus pares com et van dir, però tranquil demà sortirem de França per abraçar-te, i siguem positius, serà 9 anys justos d'ençà ens varem casar...

Bones Festes

Bon Nadal, Nochebuena, Cap d'any i Reis... Espero que aviat esteu en el embolic que estic jo!!!

No sé si hem connectaré des de Bamako, sinó fins d'aquí 8 dies, on una foto del meu angelet presidirà el blog...

Només desitjar-vos bones festes, amb la postal que hem fet... i dir-vos que tot arriba, a mi el destí m'ha deparat un Nadal especial i diferent... i sé m'ho ha dit en Santa que aviat hi hauran moltes papallones els les panxes a la bloggesfera...

Us estimo!!!

Muaks

A la tornada presentació d'en Madou!!!

Mitaya

Si a mi m'agrada dibuixar... és gràcies a la seva mare... Si m'encanta llegir, és per culpa seva, si de nom es diu Mitaya, és per culpa de la meva mare...

Hem estat veïnes, i la relació era molt i molt estreta... És del poc que trobo a faltar de la meva Terrassa natal... T'ha escrit un conte i ha dibuixat els seus nens i nenes, angelets i estrelletes, els ha pintat marronets en honor a tu, i jo et prometo que t'agradarà tant, com a mi m'encantava de petita estar amb ella...

Moltes gràcies, yaya Mitaya, t'has guanyat el títol amb matrícula d'honor!!!

Muaks

Angeles

Senzill i precís...

Madou Si la vida et dona 10 raons per plorar, demostra-li que tens 1000 raons per riure....

Des de la terra Astur, aquest desig...

Moltes gràcies....

Muaks

Mari i Júlia

Avui ha estat un dia emotiu... l'últim de la feina, per passar amb tu tants dies com pugui... La Mari ha portat un troç de body de la Júlia, fins i tot porta el seu nom...

A la Mari la vida no li ha donat sempre alegries, però té una nena preciosa i carinyosa... Això ho compensa tot. És una bona amiga, i espero que aquesta nova etapa, segona oportunitat li funcioni tant bé com es mereix...

Espero que l'alegria que arriba amb tu, es contagii en elles...

Moltes gràcies wapíssimes....

Muaks

Un altre Ana a la meva vida

Ja veuràs que hi ha moltes Annes al teu voltant... Aquesta és ben especial... La conec des de ben petita, d'adolescent li vaig donar classes d'Història i de Francès, i ara treballa amb mi els caps de setmana, ella sempre diu que jo l'he ajudada molt... Jo us puc dir que aquesta nena-noia-dona val molt, però a vegades no s'ho creu!!!...

Kuka has d'estudiar, perquè pots i si ho fas, segur que d'aquí un temps les classes al Madou li faràs tu, el món dona moltes voltes...

En la carta, diu que està segura que et cuidarem, que et farem riure, i que farem que la teva vida amb nosaltres sigui plena de felicitat i amor... I jo m'he fet un fart de plorar... Perquè amb ella realment he vist el pas de niña a mujer, sense escoltar a Julio Iglesias, jejeje

T'envia una abraçada molt forta, i no et diu adéu, sinó fins d'aquí una estona....UIXXXX

Tres dies i volo cap a tu, petit Madou...

Muaks,

Xavi, Mercè, Laura i Eulàlia

I per Nadal!!!

Casualitat ? Coincidència? o coses del destí!!!

El cas és que el Nadal us dona bona SORT. Marta, el teu aniversari, Kiko el vostre casament i ara la teva arribada Madou.

Madou:

La Laura, l'Eulàlia, el Xavi i la Mercè et porten aquest trosset de roba, molt especial per a nosaltres, per la teva manta, perquè t'ajudi a conciliar la son....

La carta és llarguíssima, plena de descripcions i paraules que ens toquen al cor... Com ens toca el cor que encara no siguis aquí i hi hagi tanta gent que ja t'estimi...

Et porten també una caixa amb el teu nom, a dins els primers patins de la Laura i l'Eulàlia... Dels seus pares, et podem dir que son amics de veritat, i si tens la sort que la Mercè et faci un dia berenar, sabràs com cuinen els àngels...

Moltíssimes gràcies, família, gràcies per estar aquí, formar part del cercle d'amics us estimem molt, molt i molt!!!

Més cosins de Terrassa

Aquí la Dolors i en Manel, els meus primers jefes, jejeje... Et desitgen que el nostre amor et guii durant tota la teva vida.
La Nuri i en Josep, et diuen que a la vida no s'ha de témer res, tot es pot comprendre, que tinguis la força que fa falta perquè així sia...
La Cristina, en Dani i l'Ian, diuen que hi ha 2 dies a l'any en els que tu no podràs fer res: Ahir i demà, solament avui pots perdonar, somniar, estimar i sentir....

Moltes gràcies, aviat un altre Garrigó als orígens, en la terra dels nostres avis i rebesavis...

L'Alberto i la seva manteta

Kaixo...

El teu tiet Alberto s'ha currat uns dibuixets molt guays, on hi ha tota la teva família directa...

Et diu que els primers anys de la seva vida els va passar aprop d'aquesta tela, i ara te la regala...

Et dona la benvinguda, i ja compten els dies per venir-te a veure... a casa seva hi seràs el Rei, jo només els demano que t'ensenyin l'euskara...

Musu bat!!!

Veins i terratrèmol

Aquestes teles venen de molt apropet, a més en Yago i tu us portareu solament 1 meset...

En Yago ens ha donat pràctiques i ens ha servit de model per imaginar la teva talla, jejeje!!!

En Fermín és un artista en potència però una mica manta... i la seva mare, no sé d'on ha tret el temps per brodar-te el teu nom...

Moltíssimes gràcies, per estar aquí al costat, per escoltar totes les nostres manies, i passar amb nosaltres els nervis, per compartir cerveses entre dubtes, i per ser amics i veïns...

El desig és un bon viatge, i et volen ja aquí. Ens desitgen salut per cuidar-te, i no es falti mai la alegria que ara ens envaeix. Que la teva manta sigui molt xula...

A més ens desitgen molt bones festes....

Muaks

La Mar i en Toni

Un blog mou nou,... Una història molt nova... I tant que ens sona!!!... Una carta a la bústia... I llàgrimes d'emoció...

A la Mar i en Toni, que espero conèixer en breu, els desitjo de tot cor una curta, encara que sabem que no tan com tots volem, espera, que gaudeixin de cada pas... que ens enforteix per quan arriba la trucada. Els desitjo bona sort cap a Bamako, i un angelet...

El desig d'ells és que no oblidi el cel que el va veure néixer... Oi que esperareu uns dies per la vostra manteta???

Un petó i el regal... Mar és preciós!!! No saps quin fart de plorar... Fins aviat!!!

Amb ells tenim més proves del fil vermell, de les set persones que ens comuniquen a tothom...

I esperem de veritat que enfortim amistat, que passin a formar part de la família del cor d'en Madou!!!

Muaks

Els cosins de Terrassa

La Cristina i en Salvador t'anomenen Angelet i ens auguren Felicitat i Alegria... Seràs un goig per la família.

En Pol, l'Estel, la Mireia, en Nil i la Laia estan molt contents de tenir un cosinet més a la família...

Moltes gràcies a tots...

Estareu present a la manta del nostre angelet, en el nostre cor... I és clar que és un goig augmentar la família...

Maite i Txus

Juntament amb els seus fills, ens han regalat un castell... oi que és bonic...

Tu petit Madou, tindràs un castell sempre a la vista... Un castell de somnis... de cavallers, Reis i princeses... Un castell que té una història molt important per la teva nova terra Catalunya... Moltíssimes gràcies...

Maite, a part d'arreglar-me l'esquena, avui m'has alegrat el cor!!!

Tinc tant a explicar i veig el final del camí....

I tant poc temps per seure davant de l'ordinador i posar-me al dia... La bústia, m'ha deixat alguns retallets molt especials, abans de marxar... dilluns us els posaré...

Els nervis estan a flor de pell, els ànims pugen i baixen, les temors i les pors han aparegut del no res... el vertigen dóna pel sac... i en Madou ens està esperant...

Maletes, roba per planxar, casa desordenada, netejo i netejo, cuso manta... però ja he decidit parar...

No menjo, mira potser perdre algun que altre kilet, jejeje... I paro poc a casa, potser és que les llistes i coses a fer em cauen damunt...

Avui per fi he acabat amb la decoració de Nadal, la neteja a fons de la cuina, i he tancat 3 maletes... Dues son exclusives pels nens d'allà...

Hem tingut la primera entrevista amb la psicòloga que ens farà el seguiment d'en Madou fins que tingui 18 anys!!!. He sortit per la ràdio, i en fi... sé que tindré un Nadal amb majúscules... A Cardona, hi haurà un nen jesuset, que seràs tu petit Madou.... que viuràs en un món molt diferent, però afable i que t'està esperant en candeletes...

Tot sortirà com ha de sortir, em sembla que per molt que planegem serà el que hagi de ser, oi que si??????

Noies us tinc ben abandonades, però ara amb la casa neta, abans de marxar us posaré al dia paraula de mare!!!

Muaks....

Ahir dinar amb els companys de camí

Ahir... A la societat, varem organitzar un dinar...

El tema eren les llistes, ells també... I consola veure que no només nosaltres estem perduts, i histèrics, sinó que tots i totes en certa manera també. El no saber què portar, és comú, la indecisió amb les maletes... també.

Celebrar el Nadal allà, quina alegria, de fet anem bastant a só, és que en Madou té molta sort, hi ha molta gent que l'espera en candeletes, i tindrà una família molt àmplia, alguns els tindrà molt aprop, d'altres més lluny, uns seran virtuals, altres estaran al seu principi com a fill d'en Kiko i la Marta, serà un nen afortunat...

Perquè Madou, el que volem que tinguis molt clar i sempre molt present, és que ets un nen, molt i molt desitjat, extremadament esperat, i clar que no et coneixem encara però et puc assegurar que ja t'estimem!!!

El dinar va estar molt bé, varem menjar, xerrar, posar en comú inquietuds, vam parlar molt, i varem començar una amistat que segurament serà molt i molt llarga, viurem una experiència molt forta, el Nadal fora de casa, el naixement de sis famílies, i a més tindrem una joguina per passar les estones a l'hotel, l'Òscar, el fill de la Montserrat i en Lluís...

Ahir érem 6 parelles, i l'Òscar... ben diferents i tan iguals, amb una cosa en comú, potser és el fill vermell que parlem sempre, o potser son les 7 persones que ens acosten a tothom... Però el que està clar, és que els nostres fills-filles, ens donen l'oportunitat de fer uns nous amics, i si ja es poden dir amics, per l'experiència que estem vivint, per l'aventura que compartirem, perquè no cada dia vas a buscar un fill, i amb ells et retrobarem a tu, petit Madou!!!

Voldria...

No sé com explicar aquest sentiment... Per començar, recordo el meu primer post... Recordo quan vaig començar a descobrir-vos, com plorava i em veia reflectida en molts dels vostres sentiments, en moltes de les vostres emocions, reia amb alguns post, i passava acompanyada, amb futures Super mamàs!!!, l'espera del que jo anomenava el meu àngel, el meu peque...

Avui a 16 dies vista, voldria... voldria contagiar-vos les meves papallones, voldria que estiguéssiu com jo, voldria que passéssiu com jo el millor Nadal de la vida...

No crec que ningú més que vosaltres pugui comprendre les emocions, i no sabeu que "bledes" que us tornareu, però la sensació és la millor del món, i vull compartir-la amb vosaltres, companyes de camí, d'emocions, de blogs, de l'aventura de ser mares, companyes d'experiència d'adopció... i us vull donar les gràcies per tot, per estar aquí i per ser com sou, encara que no us conegui, encara que no sàpiga l'olor que feu, ni el to de la vostra veu, sé que sou mares com jo, i que en el meu arbre hi ha una llum per totes vosaltres, perquè sou part important de l'inici d'en Madou, i també sou una mica culpables de fer que el món ara per mi sigui una mica millor...

Muaks

MADOU QUE MERAVILLOSA ÉS LA VIDA, ARA QUE ETS AL MEU MON!!!

M'encanta... no sabia quina escollir, i he agafat aquesta que és una barreja de algunes de les cançons d'amor que més m'agraden... Perqué des de que tu has arribat a la meva vida, estic amb papallones a la panxa, com quan t'enamores!!! T'estimo tant i encara no t'he vist, que això sembla de bojos, ja ho diu la cançó...

Bé, ja sé que Moulin Rouge és una mica especial, però espero que disfruteu del video i la cançó, muaks!!!

PREMI !!!

La Élen de farolillos chinos ens premia per la propera maternitat... Noies 18 dies, això ja està aquí

Les regles:

1- Mencionar a qui ens l'ha donat... ÉLEN, moltíssimes gràcies... No et retorno el premi, però que sàpigues que el teu blog és una passada, informació ordenada i contrastada... Moltes felicitats per la feina!!!

2- Escollir a 7 dones... uix això sempre costa però allà vaig:

VICTÒRIA , per la recopilació de llibres contes, i consells, per veure una manteta ben acabadeta, per esperar un preciós fill-a d'Etiopia.

LAURA, per ser mare de família nombrosa, i tornar a tirar-se a l'aventura de tornar a ser mare, per portar un blog, per estar aquí aconsellant, i per esperar un altre fill-a del Senegal.

GLÒRIA, per tenir-nos en "vilo", i no poder celebrar. Per respondre sempre a tots els post, pel seu troçet de bitxo, i per esperar ser mare a Costa de Marfil...

LAURA, perquè ara més que mai necessita una forta abraçada... Perquè vol ser mare amb un viatge diferent l'adopció, i perquè més d'hora que tard serà mare en aquest món ;)

MÒNICA, perquè si mai viatjo al Vietnam imprimiré del seu blog una guia completíssima. Perquè serà mare d'un preciós nen-a vietnamita.

SíLVIA, pel llibre, per treball que fa pel blog, per emocionar-me en molts dels seus posts... I perqué també serà mare a la Xina.

CRIS, per la seva il.lusió, el seu humor, i perquè no serà mare una vegada, sinó dues vegades!!!

Uix que difícil, això d'escollir...

3- Explicar 7 coses rares o estranyes sobre mi:

*Començaré per coincidències... El dia que em vaig fer la última in-vitro el 26/01/2008, va ser el dia que vaig decidir que si no funcionava aniríem a adoptar... i... sabeu què després de resar molt i encendre moltes llums perquè funcionés... resulta que en Madou va arribar al món!!!

*Soc tan maniàtica de l'ordre, que en Kiko ja fa dies que diu que hauré de reprimir-me, tinc la casa sempre ben ordenada, ara amb els preparatius que està tot en desordre estic histèrica.

*Tenia una por terrible als gossos, amb en Denis, encara no ha passat del tot, però els miro als ulls i si veig una carona alegre, no puc evitar anar a acariciar-los... jejeje

*Adoro el Nadal, amb majúscules, vaig nèixer el 24, i celebro totes les festes la nit de Nadal, el caga tió, el Nadal, Sant Esteve, Cap d'any i Reis, el meu cumple i l'aniversari de Casament... Envio més de 90 postals cada any, i em sento molt feliç desitjant bona sort. Ara a més celebraré l'arribada d'en Madou.

*No puc menjar formatge, soc intolerant a la fermentació de la llet, i visc en un món rodejat de formatgers, jejeje... Els meus amics, tots quan em fan un sopar, sempre la pifien, jejeje

*M'encanten els llibres, en llegeixo moltíssims, però no puc atrapar-me la lectura dels que m'arribo a comprar.

*M'agrada molt dibuixar i pintar, però només ho faig quan tinc mil i una coses a fer... Acostumo a ser més productiva sota pressió de molta feina...

I res més !!! Au ara us toca a vosaltres, Muaks!!!