dijous, 17 d’octubre de 2013

Agur Betty... et trobarem a faltar...

Fa dies que tinc al "tinter" aquest post... 
La Betty, la vella, bella Betty ja no podrà ser un "cabestro" en els passejos d'en Madou... 
 Ja no ens seguirà quan anem a passejar... No ens acompanyarà en les nostres visites a Can Vila, cansadeta, però sempre present... No la podrem banyar...
No vindrà a la porta de la habitació per si per "despiste" es pot colar, i menjar-se el menjar d'en Denis... No olorarà les "xuxes" que portem al saquet... 


No li robarà la manteta del Denis, però si estarà en la manta d'en Madou, i a la nostra vida, en els nostres records en forma de foto, en forma de records, de caminades, xerrades, riures i de la presentació del nostre peke a uns amics que no els podem veure tan sovint com voldríem... 


 Gràcies Betty per haver-nos permès ser part de la teva família cada cop que us hem visitat... Que tinguis bon viatge.

1 comentari:

  1. Ho sento molt!, Ja sabeu que vaig tenir a la família dos Basseths, i es troben a faltar molt quant es fan vells i marxen...

    ResponElimina