Aquesta foto avui fa 4 anys... Varem veure la teva cara per primera vegada... i ens va enamorar... Molt lluny queda el C.I., la llarga espera, el vol perdut, el Nadal de Mali... ens queda la família del cor, amb la que ens retrobarem el diumenge per celebrar els 5 anys de l'arribada i la nostra trobada de Nadal a Cardona, on tot va començar.

Aquesta és d'ahir... com ens ha canviat la mirada, eh??? Aquells ulls tristos, ara son alegres i feliços...

Ara tot sembla que sigui ahir, que vas arribar i ja fa cinc anys que ets amb nosaltres, i aquests anys han esdevingut un milió d'aventures, han convertit el meu desig en realitat, i has completat la meva felicitat...

Ahir parlava amb uns coneguts que ja tenen nen a Rússia, però el destí els està fent esperar més del que cap pare pot esperar... Creuarem els dits, mirarem el estel de l'Orient i desitjarem a totes les companyes i companys de blogs... els arribi ja el moment de poder tirar del final del fil vermell...

Muaks...