http://demalialcel.blogspot.com/b/post-preview?token=4-XRLjsBAAA.9ON55VA_LxZ4GARBScGnXA.sPcBSaYI--DxoeP2PCRvSA&postId=1205983232984850545&type=POST
Fa dos anys i escaig, parlava de la tardor trista... Avui els colors taronges m'agraden...
El rovelló neix, tenim nous infants, hem passat dols molt difícils i s'acosten els quaranta anys... Tenim la maleïda crisi, però més temps pel meu peke... Les fulles donen a les nostres passejades, catifes divertides de trepitjar. Els moniatos i les castanyes ens acompanyen per dinar. La calefacció ja fa dies que funciona. I amb els amics ens trobem de tant en tant...
La tardor malenconiosa em té ben enamorada, tant aviat ploro pel camí que hem deixat, com ploro pel molt que haig d'agrair...
I el que vull recordar cada dia, és que els bons moments son els que hem de tenir presents, que tot passa... i quan menys t'adones noves rialles acompanyen la nostra vida... Benvinguda tardor!!!
Muaks
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada