dijous, 22 de març del 2012

Mali





Les noticies que arriben de Mali, em toquen el cor... Perquè és el país del meu peke, i perquè la comunitat internacional no hi diu res... 
Mali no és una terra de riquesa material, però el cor de la seva gent és vermell com el nostre, tenen il·lusió i alegria, i això es veu quan els mires al ulls... No tenim molts testimonis gràfics de la bella Bamako, però si mil i un records dels dies que varem estar allà... No varem voltar gaire, la nostra maternitat - paternitat no deixava temps, ni ganes de fer de turista, però el que varem veure està gravat en la nostra ment...
Avui fa 2 anys i migs que Mali ens va fer un regal que no podré pagar mai, i li agrairé tota la vida... Per això quan sento noticies de Mali, paro l'orella, i aquesta revolta em fa mal, perquè allà les coses no van bé, hi ha molta població civil que patirà aquesta guerra civil que estan vivint... i llavors em venen a la ment la mirada de la gent, i no me'ls puc treure del cap...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada