Amunt Minyons...
La meva ciutat natal, i els músics que formen part de la banda de la meva vida, que han nascut a la meva terra de acollida... Una combinació que em posa la pell de gallina...
En Madou, si hagués vingut a Terrassa, formaria part dels meus minyons de Terrassa, però no hagués conegut als Strombers com els coneix ara...
Del mon casteller, hi ha tantes coses que son del meu país, que m'agrada fer l'aleta, fer pinya perquè amb les mans i la gent si caiem ens tornem a aixecar...i per últim...
Tocar el cel amb la mà... que romàntic, jo el vaig tocar el 23 de desembre del 2009, quan li vaig tocar aquella maneta tant petita, tant negreta, i quan aquells ulls buits em miraven... Avui quasi tres anys després, la mà ja no és tant petita, els ulls son alegres, i la mà continua sent negreta... i ballem al so dels Strombers, sobretot avui que és Festa Major a La Coromina...
Muaks ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada