dijous, 27 d’agost del 2009

I mireu que m'he comprat...



Avui és un dia d'aquells... m'ha de venir... i em recorda quines ganes tinc de ser mare!!!
És d'aquells dies tristos, que tot t'angoixa, que no veus que passin els dies, i com a dona alguna compra t'aixeca els ànims.
Com que a mi la xocolata no em va gens ni mica, m'he escapat de la feina, i he vist un preciós barret vermell... d'ala ample, que pel viatge anirà més que bé, he comprat la primera cosa pel viatge, i m'he sentit millor, un dia d'aquests sé del cert, tardi més o menys, aniré a buscar el meu petit@, i llavors penjaré una foto, perquè totes en sigueu testimonis, com padrinetes virtuals...
Muaks

dimecres, 26 d’agost del 2009

17 anys... i un projecte


Ahir va fer 17 anys que el teu pare i jo varem començar la nostra història particular, farà al setembre 1 any que sabem que som idonis... i el regal del teu pare és aquest...

Una samarreta molt i molt especial, fa 17 anys que és amb nosaltres, com també aviat hi seràs tu...

Sabem que no volíem perdre aquest troset de roba, com sabem que desitgem que aviat arribis tu... i així el teu pare, jo, en Denis i tu serem una família completa.

Us he posat només una part del desig, ja m'enteneu...
Gràcies papi, el teu peque estarà molt content!!!

Des del Canadà



La Geneviève i en Patric, ens enviat uns "abanicos" molt bonics, ens diuen que serà un petit@ benvingut, que arribarà a un lloc molt desitjat on serà feliç, i ens deixen un record per escriure la seva història amb lletres...

Lletres que son forjades, amb històries d'amistat, d'amor i d'esperança...


Merci à vous, nous sommes très hereux de votre cadeaux...

dilluns, 24 d’agost del 2009

Emma el segon Qp


Ahir enmig de tot el follon de Festa Major de La Coromina, mentre el bar era ple a vessar, i jo estava ben atabalada... va aparèixer una nena que ens té el cor robat, portava un tresor... un sobre amb una il·lusió i va venir corrents fins a mi, i me'l va donar, em va abraçar i em va fer un petó...

I obro el sobre:

Hola!!!

Soc l'Emma i aquest és el vestit que em va fer la meva iaia per Carnaval. Te'n dono un trosset per la teva manteta.

Espero que aquest anys siguis amb nosaltres i així tu també et puguis disfressar. Als meus pares i a mi ens agrada molt, sobretot al meu pare que sempre fa molt riure, ja el coneixeràs!.

També ens disfressem per la Fira medieval i per la Castanyada, ja veuràs que t'ho passaràs molt bé amb nosaltres perquè som un munt de nens i nenes a la colla que t'estem esperant per jugar i ensenyar-te el nostre lokal.

La teva mare sempre ens fa jugar i ens explica contes i a l'estiu anem al riu i el teu pare ens deixa passejar el Denis.

Al desembre faré 5 anys i faré una festa al lokal, t'hi espero eh?!!

Un petó i fins aviat,

EMMA

Cal que us digui que ha passat... Un fart de plorar, però d'alegria, que la meva princesa Emma em vegi com una mare que explica contes, i en Kiko com a pare... I en Denis, ella sempre li parla com si fos un nen, un membre més de la colla i de la nostra família, fins i tot li dona macarrons amb forquilla, jejeje!!!

Ja veus petit@, hi ha un munt de gent que t'espera tant com els teus pares, que ja forma part de la teva història, ja t'han fet un forat en el seu cor...

Moltíssimes gràcies, Marta, Sergi i Emma!!! Us estimem un munt, fins a la Lluna i tornar!!!

Gemma i Claudio


Ara més o menys farà un any del nostre C.I. i de la Gemma i en Claudio. Dues personetes, amb les que varem passar el curset, i varem compartir moltes experiències...

Tots érem "primerizos", tots teníem molt clar perquè estàvem allà, i tots estàvem molt il·lusionats per passar el temible C.I.

Avui un any després, estem un any més aprop de ser pares, i juntar com ells diuen tots els troçets i ser una gran família...

La tela preciosa, moltíssimes gràcies, i a veure si us animeu a fer també una manteta pel peque...

Sort en el camí, que aviat tinguem, tots plegats, bones notícies...

dijous, 20 d’agost del 2009

Paciència...

No sé si mai havia volgut arribar tan a setembre com aquest any. De fet el setembre a Cardona és màgic, son festes grans!!!, amb bous, sardanes, concerts, bastons, castells de foc i molta teca, jejeje. Aquest any també serà el primer de la societat, i el meu últim abans de ser mare!!!
No sé si veure que la màquina va molt a poquet a poquet, però veure que no s'atura m'ha fet posar una mica nerviosa, per les vacunes, per l'habitació, per quan sonarà el telèfon...
De cop coses que pensava ja ho faré, em sembla que no tindré temps per fer, de cop coses que em semblaven molt llunyanes, les veig molt properes, és que se'm desperta un sisè sentit?
L'espera, la Paciència angelet meu, ha canviat de cara, no em pregunteu per què, ha passat de cop en uns dies, sense avís, com per premonició.
Ara els nervis son per la incertesa de saber que quan soni el telèfon de casa teva, llavors s'engegarà tot un engrenatge, amb alts i baixos i ens portarà directament a tu!!!

dimarts, 18 d’agost del 2009

Sense paraules, i moltes llàgrimes


La Maite, el Xavi, l'Esteve i la Cesca...

La Maite que et passejarà i et farà mil i un petons, t'ha fet un desig que a mi m'ha fet plorar...

M'ha emocionat, i als teus avis també, és dolç, senzill i clar... Jo sempre parlo dels angelets, i mira quins angelets tan ben brodats...

Angelets pel meu angelet, és el desig número 28!!!


Moltes gràcies Maite, seràs una cangur "stupenda", muaks

dilluns, 17 d’agost del 2009

Telèfon



Em sembla que mai he tingut tantes ganes de que arribi setembre!!!

No sé des de quin telèfon contestarem quan ens truquin de veritat, quin serà l'aparell de la notícia més esperada, la firma de contracte, una firma que ens donarà un nom, una edat, un pes, una petita història, una rubrica que ens farà per fi... Pares!!!

Se'm fa l'agost més llarg que mai, i només som al mig... No és que sàpiga que al setembre ens trucaran, però si sabem que la Pilar ens va dir que esperava donar-nos notícies llavors, i clar aquest mes és mort...

He tingut una setmana de vacances, i m'he dedicat a pintar, a canviar coses de lloc, he encomanat un armari!!!, jejeje...

I penso a veure si hi ha comissió, a veure si hi ha més nens, a veure si passa el temps...

Van arribant desitjos, i amb ells teles, van arribant il·lusions i cada dia falta un dia menys per tenir el meu peque, però encara no veig la llum, ni sona el telèfon...

Que hi farem, aniré dibuixant i llegint els blogs dels meus companys de viatge, que malgrat no conèixer en persona, m'uneix amb ells la esperança de que aviat soni un telèfon que ens trastorni la vida, i ens faci tan feliços com les "perdiços".

dissabte, 15 d’agost del 2009

Nous desitjos pel peque



La Beatriz en Toño i en Sergio, des de Valladolid, ens envien aquests cors tan famosos de l'Agata, son preciosos MOLTES GRÀCIES!!!, per cert no té blog, però és futura mami d'un tresor de la China, si voleu us passaré l'adreça...

La Mai i en José, des de Màlaga aniran a Costa de Marfil i ens envien una tela molt africana, xulíssima, MOLTES GRÀCIES !!!.

El carter de Cardona, no pot fer vacances, olé olé!!!, i està ben intrigat amb el correu, jejeje

dimarts, 4 d’agost del 2009

Hey Jude

A mi sempre m'ha encantat la cançó!!!

El 26è és el primer dels QP


Avui he rebut uns pallassets molt molt originals i divertits, amb un desig... I un poema... Son la Sílvia i l'Emilio, uns del Pilotassos i futurs tiets de colla...

Quines ganes d'anar al riu amb el peque, en Denis i ells dos!!!

El desig:

DESITJO QUE MOLT PERÒ QUE MOLT AVIAT ELS OCELLS CANTIN EL SEU NOM.Silvia….. bueno y Emilio (que cosió a máquina los bordes de la tela)

I el poema:

Dame la ternura des del sueño,
dame ese cucurucho de sorbete que tenés en la sonrisa,
dame esa lenta carícia de tu mano.
Yo te daré pájaros
que cantaran tu nombre
des de lo más alto de los árboles.
Te daré piñas, zapotes y nísperos,
enredaré maizales en tu pelo.
Yo invocaré los dioses de nuestros antepasados
para que caigan tormentas,
para que miedosos y cogidos de la mano,
miremos la furia del rayo y del relámpago.
Yo tejeré ilusiones con ramitas y hierbas,
tocaré las rocas para que brote agua, y nos bañemos,
yo haré poemas, cantos,
mi amor, cuando me hayas mirado,
cuando corra las cortinas del sueño,
cuando me coma el sorbete de tu sonrisa.
Moltíssimes gràcies, wapos, ens ha encantat!!!! Muaks

dilluns, 3 d’agost del 2009

Una Selva...


Aquest dibuix, va per la Nür... perquè sempre està aquí, comenta tots els posts, i fa dies que la tenim desanimadeta...

El dibuix me'l va inspirar la Laura amb un conte, i de fet fa molts dies que l'havia de penjar!!!.

Així que wapes, aquí en teniu un altre per passar l'estona!!!


24 i 25


El número 24 i 25 venen directament de Lasarte, son del meu pare i la meva mare... que han aprofitat les vacances, per fer uns desitjos pel peque...

Del meu pare em quedo amb l'avi Pere... de la meva mare els passejos al riu, Ja tinc cangur!!! jejeje...
Això rutlla!!!

Ole ole, nous desitjos

La sílvia ens envia aquests "gargots" dignes d'un petitóo, molt acolorits i un desig molt especial... on ens parla que que abans de ser, ja l'estimàvem, ja el somniàvem, ....
Moltes gràcies!!!
La Nazareth, una orquestra a la Selva, amb un desig de llum pels nostres somnis, un far per ser feliç...

Preciós!!!


I el tercer del pack és de l'Ana de Zaragoza, amb un missatge molt senzill però important perquè la vida ens somrigui, hem de somriure... Jo ja ho faig... Moltíssimes gràcies!!!