dilluns, 21 de setembre del 2009

I ara mentre espero...


La famosa trucadeta, ara que s'ha acabat el dixòs ramadan, passejo...

M'agrada el fred, espero que a tu també, ens agrada passejar pel bosc, ja veuràs en tenim un munt de paratges, salvatges, amb senglars inclosos, un dia us ho explico...

Tenim rius on en Denis es refresca i mulla, sigui estiu, primavera, hivern o tardor...

Ens encanta passejar trepitjant les fulles que cauen a la tardor, i arribar a casa amb la cara freda, arribar a l'escalfor del que serà la teva llar, preparar un cafè i torrar unes castanyes...

Sense les castanyes, però avui hem sortir al bosc al matí amb el Kiko i en Denis, i a la tarda jo i el Denis, i quina bona manera de començar la setmana, no us sembla, amb verdor, olor a terra humida, núvols de tempesta, i silenci...

2 comentaris:

  1. Mmm... quina enveja!!! Em sembla que agafo el sac de dormir i em planto a fer vivac al repla de casa vostra!!! Només per poder sortir al bosc així...

    Aquí a Girona també en tenim de bosc, però està lluny, hem d'agafar el cotxe...

    ResponElimina
  2. A mí també m'agrada molt passetjar pels meus paratges amb Leia... A la platja, a la muntanya, de viatge... lo roï es que em d'anar en cotxe a tots els llocs, xq ens queden a 4 kmts o més.
    Un abraç.

    ResponElimina