dimecres, 29 de juliol del 2009

Veto a Telecinco

Aquesta nit he tingut insomni... La causa el programa Factor ADN... Em sembla vergonyòs que amb tot el que hem de passar pel camí a ser mares, i del que haurem de viure un cop tinguem els nostres fills entre braços... Que la tele a sobre aprofiti per fer un programa sensacionalista, l'adopció la cerca de la història dels nens i nenes adoptants, em sembla que ja n'hi ha prou...
Mireu ahir veia amb estupor, que una mare matava el seu nadó de mesos, perquè sentia veus, veia fa poc una mare que oblidava al seu fill a dins del cotxe... i jo he hagut de passar pel C.I.
Sabeu avui més que ahir, em sento mare, i orgullosa de ser mare adoptant, i haver de passar pel tràngul d'explicar al meu fill o filla que no soc la seva única mare... perqué sé que no estic sola en aquest camí, i que quan el meu peque em digui mama... ufffff... VALDRÀ TOT L'OR DEL MON...
Us adjunto la carta que he dirigit a La Vanguardia...
Muaks

"Como futura mamá adoptiva, ayer vi con asombro el programa Factor ADN, y quedé totalmente indignada.
Como futura mamá adoptiva, he tenido que pasar junto a mi marido una serie de evaluaciones, para que nos dijeran si éramos idóneos o no como padres. Cada día después de leer la sección de sucesos, estoy más convencida que estas evaluaciones, estarían muy bien también en padres biológicos.
Como futura mamá adoptiva, sé que tengo que ir con la verdad por delante, que mi hijo o hija, debe saber que es adoptado, que debo acompañarle en la búsqueda de su pasado e historia, que tengo que decirle todo lo que sepa de su vida antes de nosotros... Pero hay dos motivos que no deben anunciarse... y ayer este programa no los tuvo en cuenta.
Un niño o niña abandonado, tiene el handicap que antes no hay nada, tiene que llenar un vacío, tiene que apegarse a nosotros y nosotros a ellos, debe saber que su mamá biológica lo quiso tanto que le hizo nacer, no debe saber nunca que es fruto ni del incesto ni de una violación... Eso nos dijeron los psicólogos que nos ayudan en el proceso de ser pares adoptivos...
Quizás yo esté muy sensible con el tema, es evidente que me toca muy de cerca, pero tenemos que mirar un poco hacia los sentimientos, para no provocar males psicológicos muy difíciles de superar, la tele a cualquier precio, tiene que acabar!!!, abogo por una televisión de entretenimiento, cultural, y con respeto a los sentimientos de las personas, no una tele escandalosa, espectacular, que busca la audiencia a través de las desgracias ajenas que además no aportan ningún valor, ni beneficio al ser humano.
La verdad es que ya nunca he sido amante de los programas de sucesos, de sorpresas, esos que hacen carnaza de las historias de nuestros vecinos sensacionalistas, pero ayer… hubo una niña que supo que había sido arrancada de los brazos de su madre, y que su concepción fue de un abuso… y yo me pregunto qué repercusión tendrá en esa niña saber su historia al 100 %, y en medio de un plató de televisión, la hará más feliz… si todo va bien deberá también, si quiere tener relación con su madre biológica, pasar por un proceso de adopción y apego…
"

9 comentaris:

  1. Caram, Marta, sort que últimament no engego la tele...
    Ja es veia a venir que tots aquests programes sensacionalistes un dia o altre toparien amb l'adopció. És escandalós, tot plegat. De fet fan de qualsevol desgràcia vital, un morbós tema televisiu.
    La pregunta que em faig és quina audiència deurien tenir, perquè estic segura que si les televisions passen aquesta mena de programes és perquè hi ha algú que se'ls mira i gaudeix veient-los. Potser això és el que més em preocupa...

    Molt bona la carta.
    Petons
    Bet

    ResponElimina
  2. MMmmm m'agradaria veure el programa per posar-me més en situació, saps si es pot veure online?

    ResponElimina
  3. A la web de telecinco, hi ha un breu comentari del què és el programa, no sé si hi ha l'opció de veure'l Online...

    ResponElimina
  4. A mi també m'agradaria veure'l.
    Una coseta, qui segurament treuria el tema, és en Ferran Monegal al seu programa, és bastant crític amb la televisió sensacionalista... t'ho dic per si et vé de gust enviar-li la carta.
    Per cert... felicitats, avui, dia de Santa Marta.
    Laura.

    ResponElimina
  5. Molt bona carta Marta. El tema de la mare que desquartitzava i es "menjava" el seu fill de setmanes o mesos, pel què vaig escoltar, és perquè akesta noia després d´haver parit patia d´esquizofrènia i depressió post-part. Jo també vaig quedar-me alucinada amb la noticia, però saben que patia una enfermetat mental, uff... (no és justificable), però l´esquizofrènia és una enfermetat molt greu, els qui la pateixen i els familiars ho passen molt malament. En fi, com diuen les nostres companyes, a mi també m´agradaria veure´l online. Un petonàs!!

    ResponElimina
  6. I qué bé es viu sense tele! Molt bona la carta... a vore si pots enviar-la al Ferran Monegal, com diu Laura.
    Una abraçada,
    Nür

    ResponElimina
  7. Em sembla perfecte la carta que has escrit
    Jo no l' he vist, pero he vist algun que altre trosset en aquells programes que posen coses dels altres.També em sembla vergonyos que deixein fer una televisió així,on està la censura per auwest tipus de programes....
    El CI l' haurien de fer per alguns pares biologics i no per adoptants, nosaltres si que desitgem als nostres fills i ja es prou dur com per que tinguin que veure i escoltar segons quines coses...

    Un petó
    Roser, mami de Valèria esperant a Martína.

    ResponElimina
  8. En ocasions com aquestes m'encanta estar desconectada del món televisiu, disfrutar d'un passeig vora el mar, disfrutar de la bici per un caminet ben verd, una bona cerveseta en companyia de bons amics i conversant tranquilament, veure el somriure d'un nen/a jugant amb els pares, avis, amics...en fi...
    riure, viure i saltar, disfrutar del món rutinari posant atenció als petits detalls procurant que no se n'escapin gaires!!!
    Fins demà germaneta que ja són les dotze!!!oleole!
    Ara vaig a disfrutar d'un bon somni!!!nanit!!!

    ResponElimina
  9. Gràcies Marta, ho miraré.
    Segurament m'agradarà tant poc com poc m'agrada la censura...

    ResponElimina