Una epidemia de cólera se suma a la hambruna en la crisis de Somalia#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger

Una epidemia de cólera se suma a la hambruna en la crisis de Somalia#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger


I Mentrestant a França llencen la fruita que prové del nostre país, davant la impassibilitat de les autoritats, la Unió Europea, Les Nacions Unides... Vaja com a opinió personal, no tinc paraules, ni res més a dir.

Ser Feliç...

La frase més repetida dins el món de l'adopció "a aquest nen li ha tocat la loteria..."

La frase més repetida resposta dels pares de la criatura " a nosaltres si que ens ha tocat la loteria"

Aquest dies veig quina sort que tinc... perquè el meu fill creix a Cardona, el poble on jo estiuejava, on es viu al carrer, amb companys de diferents edats, on les portes son obertes, on la infància no enten de Nintendos, ni Bobs Esponjas, sinó de globus d'aigua, i cadenes de bicicleta...

En Madou no ha passat per la fase de les 4 rodetes, mireu quin goig que fa amb el seu casc, no té encara un amic millor, sinó que li agrada jugar, i per això escull com a company el primer nen o nena que passi pel davant, coneix els companys de la seva escola, però els del carrer també. Tan se val tinguin dos, tres o fins cinc anys més que ell, la questió es jugar, correr, saltar...

és un nen feliç... però jo gràcies a ell si que soc mamà feliç... Muaks ;)

L'endemà d'en Madou

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3546050

Avui a TV3 parlaran de què es sent després del primer contacte. L'endemà del dia que somniem...

lip dub "Trepitja fort" Mare de Déu del Carme de Cardona

Ei si voleu veure en Madou i la seva escola aquí teniu el seu Lipdub ;)
Muaks!!!

Encetem una nova tradició...

Cantem caramelles!!!

Ja ha passat la pasqua... i el record és en Madou vestit de traginer i cantant!!!

Jo què voleu que us digui em queia la baba...

En arribar la xocolata ni fu ni fa... A mica en mica, i sempre especificant que sigui amb llet, ens va agradant més, sense exageració amb mig "kinder" i la sorpresa en tenim ben bé prou, però...

El Cacaolat és una altre cosa... ens encanta ben fresquet, i com que els berenars ens costen tan, el batut de xocolata és ideal, ràpid i també molt embrutadís, jejeje!!!

Per això quan avui ha saltat el rumor de que es deixava de comercialitzar als súpers, he pensat recòrrer totes les botigues de Cardona i comprar-los tots... La noticia tenia una segona part, la empresa només el comercialitzaria en el sector de la hosteleria... No m'ho puc creure...

Heu demanat mai un Cacaolat en un Bar, jo la primera vegada amb el meu pare, em vaig pensar que s'havien equivocat amb el preu, més de 2 euros... La veritat tal i com està la cosa, en Madou continuarà bebent mentre pugui Cacaolat a casa, a fora... ja en parlarem.

De totes maneres espero que sigui una falsa alarma, i que una de les begudes de la meva infantesa, ho continui sent pel meu peke...

Muaks!!!

Pastanaga...

Ja ens van avisar en els cursets de preparació del C.I., el que no esperava és que fos tan ràpid...

En Madou té un capacitat d'absorció impressionant, i no ho dic com a mare, sinó que salta a la vista pels que el coneixen, es queda amb tot i tothom, sembla que no hi sigui i sent qualsevol comentari, expressió o veu qualsevol fet...

L'altre dia, varem comprar pastanagues, les ha descobert fa poc en cru, i la veritat és que li agrada força... mama és com una xuxe, diu... I a mi què voleu que us digui ja m'està més que bé, prefereixo una pastanaga a un núvol o pega dolça...

Doncs al que anàvem, mentre compràvem les pastanagues, van comentar ara ja comença a ser bo de menjar-ne, ja que així ens posarem ben morenos... En Madou va girar el cap, i jo vaig pensar salvar la situació... Si si va molt bé deixa la pell ben fina, van molt bé les pastanagues...

I semblava que tot s'acabava així...

Abans d'ahir sopant, minestra ell anava apartant les pastanagues i jo li pregunto per què ho fas això, i senzillament diu: "Jo no vull ser moreno..."

En Kiko ràpidament li va dir "el Papa i la Mama els agrada que tu siguis negre, és més volem que siguis el nostre nen negre i t'estimem!!!" i ell va replicar "doncs jo no vull ser diferent".

Varem passar uns segons de lapsus, i varem intentar salvar la primera mostra de diferència que clarament se'ns ha presentat davant, en vindran moltes i de més fortes i feixugues, però ja ho sabíem això.

En vam parlar una estona obertament, sobre Bamako i Cardona, el nostre fill vermell, la història de la seva família, i ho varem acompanyar d'un llibre que ens va regalar la Bet, en Madou content amb un dels seus millors somriures va marxar al llit i ens va dir Bona Nit...

En Kiko i jo, vam tenir la primera prova, espero que totes siguin tan planeres com aquesta, això però els temps dirà, per molt que esperem i preparem sempre seran situacions imprevistes, comentaris espontanis, i com a pares no ens queda altre remei que acompanyar, explicar i sobretot estimar, i això últim amb un peke com el nostre no se'ns fa gens difícil....

Muaks...