divendres, 25 de març de 2011

Pastanaga...

Ja ens van avisar en els cursets de preparació del C.I., el que no esperava és que fos tan ràpid...
En Madou té un capacitat d'absorció impressionant, i no ho dic com a mare, sinó que salta a la vista pels que el coneixen, es queda amb tot i tothom, sembla que no hi sigui i sent qualsevol comentari, expressió o veu qualsevol fet...
L'altre dia, varem comprar pastanagues, les ha descobert fa poc en cru, i la veritat és que li agrada força... mama és com una xuxe, diu... I a mi què voleu que us digui ja m'està més que bé, prefereixo una pastanaga a un núvol o pega dolça...
Doncs al que anàvem, mentre compràvem les pastanagues, van comentar ara ja comença a ser bo de menjar-ne, ja que així ens posarem ben morenos... En Madou va girar el cap, i jo vaig pensar salvar la situació... Si si va molt bé deixa la pell ben fina, van molt bé les pastanagues...
I semblava que tot s'acabava així...
Abans d'ahir sopant, minestra ell anava apartant les pastanagues i jo li pregunto per què ho fas això, i senzillament diu: "Jo no vull ser moreno..."
En Kiko ràpidament li va dir "el Papa i la Mama els agrada que tu siguis negre, és més volem que siguis el nostre nen negre i t'estimem!!!" i ell va replicar "doncs jo no vull ser diferent".
Varem passar uns segons de lapsus, i varem intentar salvar la primera mostra de diferència que clarament se'ns ha presentat davant, en vindran moltes i de més fortes i feixugues, però ja ho sabíem això.
En vam parlar una estona obertament, sobre Bamako i Cardona, el nostre fill vermell, la història de la seva família, i ho varem acompanyar d'un llibre que ens va regalar la Bet, en Madou content amb un dels seus millors somriures va marxar al llit i ens va dir Bona Nit...
En Kiko i jo, vam tenir la primera prova, espero que totes siguin tan planeres com aquesta, això però els temps dirà, per molt que esperem i preparem sempre seran situacions imprevistes, comentaris espontanis, i com a pares no ens queda altre remei que acompanyar, explicar i sobretot estimar, i això últim amb un peke com el nostre no se'ns fa gens difícil....
Muaks...

2 comentaris:

  1. Marta, que emocionant, que difícil... però mira, penso que les situacions difícils del futur ho seran menys si totes les situacions es van solucionant amb sinceritat i tan bé com sapiguem, com heu fet aquesta vegada. Crec que ho heu fet molt bé, i si va marxar content, doncs ja està, a la propera ja l'entomareu com pugueu, no?
    I m'agrada que el nostre llibre li agradi, jiji...
    Petons!
    Bet

    ResponElimina
  2. Aisss... situacions d'aquestes ens en trobarem mil. M'alegro que la primera hagi set planera... aneu-vos preparant per les pròximes, segurissim que n'hi hauran.
    Nosaltres de moment ho portem bé, però basicament perquè encara no s'ha ni plantejat de quin color és... quan li dic que és negre em demana de quin color és el papa i de quin color és la mama ... li dic que blancs... i llavors em demana de quin color son la fiti i en rex (el nostre gat i gos) i dóna la casualitat que són negres com ell... i amb això es queda content, de moment.
    M'interessa qualsevol llibre que pugui anar bé per aquests temes... com es diu el conte?
    Laura.

    ResponElimina