A la mama de la panxa...

No sé si ets jove, o gran, si tens més fills o va ser l'únic, no sé si tens parella o família o estàs sola. No sé si ets prima o grassa, no sé de quin color tens els ulls, però sé que m'has donat el millor regal del món.

A vegades m'agradaria saber qui ets, per poder-li explicar a en Madou, a vegades tinc por que quan sigui gran em rebutgi per no haver-lo dut a la panxa... però sé, que li parlo de tu, encara que no sàpiga res, sé una cosa... li vas donar la vida, i segurament amb tot el dolor del món, li vas voler donar una oportunitat...

M'esforço encara dia a dia, per dir que jo soc l'afortunada, ell... costa tant dir-ho  hagués estat afortunat de viure al costat de la seva mare... però ara ens té a nosaltres, i creix feliç amb el seu pare i la seva mare, juga, creix i viu... lluny del seu origen, lluny de la seva mare de la panxa, i jo et prometo que per tornar-te el regal que m'has donat, l'estimaré i l'acompanyaré tot el que tingui de vida...